rajoles

‘L’influencer’, una de les rajoles que exposa La Llama Store. Foto cedida

En la ceràmica catalana, les rajoles dels oficis ocupen un lloc molt rellevant. Hi podem veure escenes dels més tradicionals, com el de ferrer, forner o filadora, que representen escenes de les feines pròpies dels gremis i dels oficis més importants a Catalunya fa un temps. Els motius eren molt diversos: els artistes prenien com a font d’inspiració les auques, els gravats i les estampes, juntament amb la rajoleria d’altres països i el món que els envoltava.

Aquesta tipologia de rajoles esdevé un important testimoni de la història i la vida popular catalanes des de mitjan segle XVII fins a finals del segle XIX. El valor artístic no es pot deslligar de la seva funció com a element d’informació de la societat del moment. Ara, una petita exposició a La Llama Store (carrer de Tamarit 148, Barcelona), les rescata de l’oblit i les actualitza. Del ferrer i el forner hem passat a l’influencer, passant pel podcaster o el CM, d’entre d’altres. Unes obres, que es poden veure en aquesta botiga a tocar del Mercat de Sant Antoni, fins a finals de mes.

Qui hi ha darrere d’aquestes peculiars rajoles?

L’artista responsable d’aquestes creacions és Sergi Moreso (Esplugues de Llobregat, 1987). Tot i que va estudiar Publicitat i Relacions Públiques, treballa com a il·lustrador i humorista gràfic. La seva motivació és reflexionar amb humor i generar debat, amb preguntes com: “Ens hem tornat idiotes o sempre ho hem sigut?”. Aquestes són qüestions que sovint es planteja en algunes de les revistes on podem veure les seves obres, com El Jueves, Cavall Fort o Petit Sàpiens, així com als seus llibres Idiotas o El Típico Bar.

rajoles

Les rajoles d’oficis portades a les feines actuals per Sergi Moreso. Foto cedida

La rajola catalana del segle XXI

Moreso explica a Cultura B que la idea de fer aquesta sèrie de rajoles va sorgir arran de fer un taller de vinyetes: “Vaig voler aprofitar el suport de rajola per explorar aquesta tècnica i el tema dels nous oficis va venir de seguida.”

Pel que fa al procés de creació, el dibuixant afirma que va començar amb una mica de cinisme, exposant la deriva dels oficis actuals, més vinculats a internet i a les xarxes socials, en contrast amb les antigues feines, més tradicionals i artesanes.

Sobre per què la rajola catalana és tan especial i emblemàtica, Moreso ho té clar: “És molt reconeixible pel públic català i l’estereotip ajuda que l’acudit sigui més fàcil de rematar”.  A més a més, l’espluguí, també afirma que l’estètica de la tècnica ancestral i el dibuix situa l’espectador en la rajola tradicional i que, llavors, el contrast sorprèn i tot plegat queda simpàtic. Amb tot, l’artista espluguí diu que ha volgut sortir una mica del format digital i explorar un suport més físic, i tornar a l’artesania: “És un camí molt guai”.

Les obres exposades estan a la venda i, de fet, en pot fer més per encàrrec, de forma personalitzada: “Són un bon regal”. En aquest punt defensa allò artesanal en un món on la IA sembla que ho acapara tot: “Baixar al fang, sortir al carrer, treballar més manualment, encara que sigui per connectar més amb el gest i buidar el cap del consum de contingut tan frenètic”.

rajoles

La Llama Store acull una peculiar exposició de rajoles de Moreso. Foto cedida

L’humor en l’era actual

L’autor es dedica a fer humor gràfic i constata que, en l’era actual, fer humor és com ho ha sigut tradicionalment. Això sí, reconeix que la societat s’ha tornat més irònica i que les vinyetes van agafant més capes de significat, i això és genial, afirma, perquè la vinyeta fàcil el cansa una mica.

Sobre com definiria el seu estil, és clar i català: “Daltònic i amb síndrome de l’impostor”. Un estil, però, fàcilment identificable i que anirem veient els pròxims mesos en comptagotes, perquè acaba de ser pare i va fent: “Estic treballant per començar projectes i acabar-los sense que es quedin a mitges”.

Una bona rajola seria, precisament, la de l’ofici de ser pares.

Rajola Moreso

El criptobro, en una de les rajoles de Moreso. Foto cedida

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram