Eddy Laverde és actriu i investigadora teatral. Foto: Gina Benditti Canal
Escriure una obra de teatre amb una llengua que no domines completament no es fa de la nit al dia. Ha d’haver-hi, sense dubte, una voluntat al darrere. Qui ho ha fet recentment en la nostra llengua és Eddy Laverde, actriu i investigadora teatral. Ella, que és colombiana d’origen i santcugatenca d’adopció, explica que ha estat “tot un procés”, ja que quan va arribar, ara fa tres anys, va començar a aprendre català primer per integrar-se i després per fer-se lloc en el sector teatral barceloní, el qual considera de vegades hermètic.
L’autora, tal com explica, volia fer un espectacle en català per “reivindicar la llengua” i per això ha escrit Ñucanchi, acompanyada de Josefa Mora i Camila Sanint, membres de la companyia Abya Yala, formada per altres dones migrants de Colòmbia que també viuen a Sant Cugat. “Nosaltres també venim de territoris on la llengua s’ha perdut”, explica Laverde.
Ñucanchi és una obra que interroga el teatre, des de l’essència de la divinitat Pachamama i convida a una trobada ritual, amb ‘Nucanchi Llacta’, que significa ‘La nostra Terra’ en llengua quítxua.
Recentment, han estrenat l’obra a l’Ateneu del Raval i el pròxim 27 de març, coincidint amb el dia Internacional del Teatre, la faran a la seu d’Òmnium Cultural de Sant Cugat, amb una funció a les 17 h i una altra a les 19 h.
En català per escalar laboralment
Optar pel català ha anat lligat d’una presa de consciència lingüística que confia que es materialitzi en oportunitats laborals, ja que fins ara s’ha hagut de moure per circuits alternatius, sobretot per la història dels seus espectacles. “A les sales petites de Barcelona com el Tantarantana i que tenen més ressò mediàtic no hi he arribat per moltes dinàmiques del sector, com per exemple que la temàtica de la migració de vegades no interessa”, lamenta.
L’anterior obra de Laverde era Yuyay, que significa memòria en llengua quítxua i que “era un monòleg en homenatge a la cultura catalana i colombiana” a través de la seva història. Incloïa també algunes parts en català.
Aquesta funció s’ha mogut en els darrers anys per sales de l’Hospitalet, centres cívics barcelonins i a l’espai teatral recentment desaparegut Periferia Cimarronas de Sants, dedicat al teatre afrodescendent.
De fet, aquesta setmana, dijous 19 de març a les 13 h, representa Yuyay a la Sala Teatre UAB, a la plaça Cívica, fet que celebra, ja que s’hi han fet obres que després han fet el salt a Barcelona. Les entrades es poden reservar gratuïtament aquí.
Amb tot, Laverde actualment combina la pràctica teatral amb la seva tesi doctoral dedicada a La Calòrica, una companyia de teatre de l’Hospitalet que en els darrers anys s’ha catapultat als principals escenaris catalans. Aquesta investigació, com diu, l’ha motivat tant a aprendre català com a conèixer de prop l’ecosistema cultural de Barcelona i l’Hospitalet. En aquest sentit, la creadora comparteix que estan preparant els materials per fer circular Ñucanchi per teatres barcelonins.
“Per estar més a prop de la gent”
Fa un parell d’anys hi va haver una polèmica, i que segurament és un assumpte pendent a resoldre dins el sector, que girava al voltant del fet que les grans produccions barcelonines com els musicals La jaula de las locas o La tienda de los horrores, dels directors Àngel Llàcer i Enric Cambray, eren en castellà per poder atraure “més públic”. Així ho resumia Llàcer fa tres anys al programa Cafè d’Idees: “Si ho féssim en català vindria menys gent. Si no crees una societat catalana que no parli català, no és el nostre problema”.
Preguntada per com veu la situació, Laverde té clara la resposta: “Pots fer l’obra en català i fer-ne la traducció a qualsevol llengua després. A més, el català no només es parla a Catalunya. Tinc companyes d’ofici que viuen a la frontera amb França on també es parla i així no fem sempre les obres a Barcelona. És que si no, es perdrà el català”.
“El català pot ser una barrera temporal a l’inici, sí, però això no justifica no aprendre’l”
L’autora afegeix que hi ha un element intangible en aquest assumpte i és la proximitat lingüística que es crea amb el públic de Catalunya: “És clar que han de poder circular les obres, però cal fer-les en català per estar més a prop de la gent. Evidentment, hi ha d’haver una clara voluntat darrere de tot això”.
Creus que la llengua és una barrera temporal per als artistes nouvinguts com tu? “Crec que a l’inici sí, però això no justifica no aprendre’l i més encara quan el català s’assembla al castellà. No és un obstacle. Si tu arribes a un lloc i tenen aquella llengua, cal endinsar-te en la cultura i fer-ho en català. Si una companyia vol entrar al circuit de teatre català, és el que hi ha”, conclou.
Sobre Eddy Laverde
Laverde és colombiana i investigadora teatral. Viu exiliada a Sant Cugat des de fa quatre anys després d’haver patit durant mesos l’assetjament diari per haver denunciat l’assassinat del seu germà petit, que va desaparèixer un dia abans de l’Estallido, un cicle de protestes civils contra el govern d’Iván Duque.
El procés judicial que va engegar juntament amb la seva família va posar la colombiana al punt de mira el 2021. L’assetjament va anar a més quan van començar a perseguir els alumnes de les classes de teatre que ella feia en un barri humil de Bogotà. Per això va decidir contactar amb una associació de drets humans que li va recomanar abandonar el país.
Passat aquell malson, l’actriu explica que a poc a poc ha refet la seva vida. El teatre, la seva passió des de petita, l’ha ajudat.
Al pròxim número de la revista de Cultura B trobareu un reportatge extens sobre artistes exiliats a la metròpoli, on parlem amb aquesta autora i d’altres.
‘Yuyay’ significa memòria en llengua quítxua i era un monòleg en homenatge a la cultura catalana i colombiana. Foto: Gina Benditti Canal
