La cultura que batega a Nou Barris: una riquesa que tomba el clixé perifèric

La cultura de Nou Barris poques vegades marca l’agenda barcelonina, o si més no els mitjans no hi posen gaire el focus. Aquest districte barceloní que sol ser notícia quan hi ha problemes, demostra a través de l’escena cultural que la perifèria també és centre i que des d’aquí s’escriuen alguns dels relats més potents de la ciutat. En parlem amb diversos protagonistes que ho fan possible a través de cinc iniciatives artístiques, tant municipals com veïnals que, des d’uns teòrics marges que tampoc ho són tant, remenen les cireres del món del circ, la fotografia, els gegants i la literatura.

Els projectes que hem recollit fa més de trenta anys que estan en actiu, una xifra que evidencia la tenacitat de la zona, tenint en compte que sovint costa aixecar i mantenir projectes culturals especialment per incapacitat econòmica o participativa.

Un dels projectes culturals més antics i més sòlids de Nou Barris és l’Ateneu Popular 9 Barris, un espai inclòs en el programa municipal de les Fàbriques de Creació i gestionat des de 1977 per l’Associació Bidó de Nou Barris, una entitat que va néixer entre les Roquetes i la Trinitat Nova arran d’una ocupació veïnal.

Núria Díaz (Ateneu Popular 9 Barris): “Fer circ és una decisió política”

Durant aquests 48 anys d’història, l’Ateneu ha esdevingut un calaix de sastre d’iniciatives que fan del circ una via de comunicació amb el veïnat. Núria Díaz, de l’Àrea de formació i circ social, afirma que és “un lloc de trobada entre iguals per fer xarxa entre gent d’arreu del districte de Nou Barris”.

La cirereta del pastís de l’Ateneu, i que alhora és una catapulta de talent a escala estatal, és el Circ d’Hivern, un espectacle que, des de l’any 1996, es presenta durant els mesos de desembre i gener al teatre de l’espai. De fet, aquests dies l’espai es troba en plena preparació de la 30a edició que porta a l’escenari La gran plantada, un homenatge als orígens de l’Ateneu.

Fotografia, gegants i flamenc: cultura local que és agenda barcelonina

El Centre Cívic Can Basté era una antiga masia del segle XVIII situada al barri de Turó de la Peira dedicada a la producció del vi. Des de fa 30 anys és un centre especialitzat en fotografia i un referent del sector a Barcelona i a Catalunya.

Sergi Conesa, coordinador de l’Espai Fotogràfic de Can Basté des de l’inici, explica que aquest centre cívic “neix del barri”, ja que funciona a través d’un sistema de gestió cívica “gràcies a les reivindicacions i lluites veïnals durant els noranta”.

Aquest equipament es va especialitzar en fotografia perquè Barcelona vivia un moment d’efervescència tres dècades enrere: “La fotografia, per una banda, buscava vies d’institucionalització, i per l’altra, es va popularitzar i l’equipament va permetre que la gent del barri i de la ciutat s’iniciés amb els nostres espais de formació i exhibició”.

Entre els projectes que han situat l’espai dins del circuit fotogràfic de la ciutat hi ha el Fòrum Fotogràfic, el Vist a Barcelona o el Premi Revela, així com les col·laboracions més recents amb l’Art Photo Barcelona o el Festival Lumínic.

Sergi Conesa (Can Basté): “L’equipament va permetre que la gent del barri s’iniciés en el món de la foto”

Deixem la fotografia per parlar de cultura popular i en concret de gegants, un altre emblema que marca l’agenda del ‘centre’ de Barcelona. Tot i que els gegants de Nou Barris daten del 1985, no va ser fins al 2012 que es va constituir la seva primera colla. Un grup de joves va treure pols a les figures del Baró i la Trini per dotar-los d’un grup de geganters i grallers que els fessin ballar.

Des de llavors, l’entitat s’ha convertit en una de les colles més actives de Catalunya. Així ho explica el cap de l’agrupació, Àlex Muñoz: “Recuperar els gegants no només ha situat Nou Barris al mapa geganter, sinó que ha estat un acte de responsabilitat cultural: reprendre una tradició desapareguda i convertir-la en una expressió viva i participativa.”

Muñoz reconeix que no haurien imaginat que Nou Barris es convertiria en un dels punters del món geganter a Barcelona, però que té sentit perquè hi han posat molta dedicació, esforç i il·lusió. Prova d’això és el fet que anualment participen en els actes més destacats del Districte i dinamitzen dates marcades com Santa Eulàlia, la Festa Major de Nou Barris o Nadal.

Encara més, per reconèixer la tasca que han fet i fan, són l’única entitat del país que és rebuda anualment al Palau de la Generalitat pel president durant la diada de Sant Jordi. A la Mercè d’enguany van tenir un paper destacat amb motiu dels quaranta anys dels gegants, un fet que els crea orgull, ja que, com diu Muñoz, la cultura catalana sovint queda invisibilitzada al districte.

Qui també treu pit en aquest sentit és Can Basté. El coordinador de l’espai, preguntat per com és fer cultura des de la perifèria, afirma el següent: “Fa anys que el debat centre-perifèria cueteja. A l’imaginari col·lectiu encara ressona aquesta dicotomia, però el més important per a nosaltres és treballar perquè els equipaments de barri no es perdin i tinguin garantits els recursos per oferir una programació de qualitat”.

La Colla Gegantera de Nou Barris és una de les més actives de Catalunya

Com tot, per consolidar l’èxit cal tenir seguidors. Tant aquest centre fotogràfic com la colla gegantera hi dediquen molt d’esforç: “Treballem amb l’alumnat de la zona. Aquest és el primer pas perquè en un futur continuïn fent cultura de barri”, apunta Sergi Conesa, de Can Basté.

Per la seva banda, el cap de colla dels gegants de Nou Barris explica que tenen una trentena de membres actius i compten especialment amb gent jove que s’hi va incorporant.

Una altra iniciativa que va néixer a escala local i que ara alimenta el circuit cultural barceloní és el Festival Desvarío Flamenco organitzat per El Dorado, l’associació cultural que instrumenta aquesta mostra des del 2000.

El director del Desvarío, Pedro Barragán, parla dels beneficis que ha dut el festival al districte: “Vam contribuir a la recuperació de l’actual Pati de la Seu de Nou Barris i ara també seu del Desvarío”. A més, Barragán també destaca l’aposta de la regidoria des del 2021. “Com que el regidor Marcé coneixia El Dorado, i sabia el que fèiem, li va interessar la nostra proposta per tal d’estendre-la encara més a la ciutat, perquè en el fons nosaltres ja ho tractàvem amb aquesta mirada”, reflexiona.

Així, es van consolidar les sinergies que la mostra ja havia anat creant amb espais i actes de renom cultural, com La Virreina, el Festival GREC o el MACBA. “La nostra intenció és intervenir en l’activitat cultural de la ciutat de Barcelona a través del flamenc”, apunta Barragán.

Iniciatives que revifen la lectura

Fins ara hem vist com la fotografia, el circ i la cultura gegantera de Nou Barris han assaborit l’èxit des dels inicis. Si posem el focus de la literatura, ens situem en una franja de grisos. En parlem amb en Carles Ramon, propietari de La font de mimir, una llibreria arrelada al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, a la part sud del districte. De fet, és l’única llibreria de proximitat de la zona.

Des de fa quinze anys aquesta botiga no només ven llibres, sinó que fa d’agent literari i promou el gust per la lectura. Per fer-ho, els botiguers de La font de mimir han participat des de l’inici en diverses iniciatives del barri, com els Camins escolars, estan associats a l’Eix Maragall, participen en el programa Botigues al carrer o juntament amb el Centre Cívic Torre Llobeta participen en el concurs Literari de Nou Barris, que acumula 38 edicions.

Però aquest llibreter sent que tot plegat està “aturat” i ho atribueix a la manca de participació veïnal arran de la pandèmia: “Les biblioteques i els centres cívics ens buscaven més abans, potser és perquè algunes les gestionen empreses externes. També hem notat un canvi en la participació de veïns i quan fem una presentació venen poques persones”, lamenta. El que té més èxit, en el dia a dia de La font de mimir, són els clubs de lectura.

Ara bé, Ramon no ho dona tot per perdut, ja que confia en una plataforma que va arrencar fa dos anys i que s’anomena Coordinadora Nou Barris Literari. La van crear un grup de persones vinculades al món de l’escriptura i als equipaments de proximitat de Nou Barris. L’entitat aglutina les activitats literàries que tenen lloc al Districte i dona veu als autors locals. “Està molt bé que existeixi perquè si hi ha interès per la lectura, la gent anirà a les llibreries. Per això hi participem, per donar-nos a conèixer i més perquè estem gairebé tocant amb Horta”, afegeix el propietari.

La llibreria La font de mimir fa quinze anys que promou el gust per la lectura a Nou Barris

De fet, el passat mes d’octubre va tenir lloc la primera edició del Fes-te de Lletres. L’esdeveniment, organitzat per la coordinadora d’activitats, va reunir veïns, escriptors locals, editorials i llibreries en una jornada festiva que va convertir el Centre Cívic Can Basté en una trobada literària.

Actes com aquest evidencien la voluntat de l’entitat “per revertir la situació”, com diu Josep Maria Clariana, membre fundador de l’associació. “A través de Nou Barris Literari, busquem fomentar la col·laboració i la creació d’espais que facilitin la promoció de la lectura als barris del Districte. Creiem que sumant esforços i treballant conjuntament es poden superar les dificultats actuals i tornar a dinamitzar la vida literària i cultural de la zona generant noves oportunitats perquè la literatura tingui un paper central en la comunitat”, apunta.

En definitiva, a Nou Barris, la cultura treu pit des de fa més de trenta anys. Des del circ fins als gegants, passant per la fotografia, el flamenc i la literatura, cada projecte demostra que la cultura té força per transformar el districte i sacsejar el mapa cultural barceloní. En una zona acostumada a ser vista des del clixé, la vitalitat d’aquestes iniciatives confirma que aquí la cultura batega amb força.

Nou Barris agafa la bandera de l’art urbà per reforçar la seva identitat

L’art urbà a Barcelona: una llarga lluita a la recerca del prestigi