La Fabra i Coats de Sant Andreu és una de les Fàbriques de Creació de la ciutat. Foto: Thomas Vilhem
Fer fils i teixits, produir pintures o encunyar monedes. Aquesta és la petita història d’algunes antigues fàbriques de Barcelona. Xemeneies que treien fum. Però els temps canvien, i on abans hi havia obrers ara hi ha artistes. El projecte Fàbriques de Creació, impulsat pel consistori barceloní des del 2007, ha transformat 11 recintes fabrils de la ciutat en pols de creació artística. Aquí t’ho expliquem.
La banda de metal Heal, formada a Barcelona el 2020, es reuneix en un buc d’assaig de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, situada al districte de Sant Andreu. “És un luxe estar aquí i l’espai és increïble”, diu el baixista Eduard Mató. Els Heal, grup resident per tercer any consecutiu, estan preparant el directe del seu primer disc i disposen d’aquest espai fins al desembre.
Com ells, a la Fabra i Coats actualment hi fan residència artistes de renom com Ana Tijoux o la Balkan Paradise Orquestra, i antigament ho van fer Za! o Mishima. Tots ells s’han acollit al projecte municipal Fàbriques de Creació, que el consistori barceloní va posar en marxa el 2007 amb l’objectiu de convertir antics espais fabrils de la ciutat en llocs de creació artística. Mitjançant un procés de convocatòries públiques i obertes a tothom, l’Ajuntament promou el desenvolupament de projectes d’artistes ja consolidats o semiprofessionals.
La idea, en tant que pot semblar única, s’emmiralla en diversos exemples europeus. De fet, l’Ajuntament de Barcelona tenia com a referent el projecte que gira al voltant de Trans Europe Halles, una xarxa europea de centres culturals promoguts per ciutadans i artistes en antigues fàbriques reutilitzades. Entre les més rellevants hi ha la Friche la Belle de Mai a Marsella, la Cable Factory a Hèlsinki o la UfaFabrik de Berlín.
A part de la Fabra i Coats, Barcelona té un total d’onze Fàbriques de Creació repartides en sis districtes: la Sala Beckett, l’Hangar, La Escocesa i La Central del Circ (Sant Martí); la Fundació Joan Brossa i el Tantarantana (Ciutat Vella); la Nau Ivanow i la citada Fabra i Coats (Sant Andreu); la Graner (Sants-Montjuïc); l’Ateneu Popular de 9 Barris (Nou Barris) i La Caldera (Les Corts).
Recuperar antics espais
El motor del projecte es va engegar l’última dècada del segle XX. Fins llavors, part de l’activitat cultural de la ciutat es trobava en mans d’iniciatives privades o d’associacions. Però la crisi industrial dels setanta i vuitanta va derivar en una manca d’espais i recursos que va suposar un problema per als centres culturals, els quals van traslladar la seva activitat a antics complexos fabrils en desús.
La banda de metal Heal, formada a Barcelona el 2020, assaja a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. Foto: Marc Cuscó
El 2007, davant la reivindicació d’espais ben condicionats per part dels col·lectius d’artistes, l’Ajuntament va elaborar la primera mesura de govern del projecte Fàbriques de Creació. A partir de llavors, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) va configurar una xarxa d’equipaments de titularitat municipal que s’ha teixit, per una banda, incorporant espais que ja tenien una trajectòria consolidada gràcies a l’impuls d’agrupacions artístiques i, per l’altra, s’han establert nous equipaments gestionats per entitats de diferents àmbits.
Com explica Rosa Gibert, responsable del Programa de Fàbriques de Creació de l’ICUB, el projecte era una necessitat dins de l’ecosistema cultural de la ciutat: “Hi havia espais d’exhibició, com els teatres, les sales d’exposicions o els museus, però no teníem equipaments on els artistes poguessin crear”. Per la seva banda, Eva Soria, directora d’Innovació, Coneixements i Arts Visuals de l’ICUB, destaca que és cabdal el suport municipal que reben els residents: “L’ICUB no només els dota de recursos, sinó també d’un acompanyament artístic i tècnic que els assessora i ajuda” perquè al final, com expressa Soria, “es tracta d’un procés d’assaig i error, com fan els científics”.
Un espai de treball comunitari
A part de l’activitat purament artística, les Fàbriques de Creació fomenten la xarxa entre els participants “per posar-se en contacte amb el sector i la comunitat”, com apunta Gibert. Així ho viu, de fet, Chuso Ordi, veí de Sant Andreu que està fent una residència d’arts visuals a la Fabra i Coats a partir de projectors de cinema antics de 16 mil·límetres: “El procés artístic en si ja és molt privat, així que està molt bé tot el que es faci perquè la gent gaudeixi en grup”, reflexiona.
La participació permet als residents, a més, la possibilitat d’ampliar l’estada. Així ho explica Agustín Ortiz, que ha fet residències tant a l’Hangar com a La Escocesa, on ara està fent un projecte d’investigació que estableix una relació entre art i ciència. “T’has d’implicar en totes les maneres de gestió i, si t’integres bé i funciona, normalment et renoven”, relata.
L’espai capdavanter en termes de gestió comunitària és l’Ateneu Popular 9 Barris
Per altra banda, Laia Vehí, veu i guitarra de Heal, no només agraeix la comunitat que es crea, sinó també la feina de promoció que es fa des de Fabra i Coats, en el seu cas. “Aquest any, i com a novetat, a les xarxes socials publiquen el que fem i així saps qui són les teves veïnes i es crea una xarxa positiva”, diu a Cultura B.
El grau d’implicació dels residents també depèn de la idiosincràsia de cada fàbrica. La capdavantera en termes de gestió comunitària és l’Ateneu Popular 9 Barris, espai gestionat pel Bidó de Nou Barris, l’entitat sense ànim de lucre que va néixer entre els barris de Roquetes i Trinitat Nova el 1977 arran de l’ocupació veïnal de l’espai. L’Ateneu, així com La Central del Circ, fa una gran aposta pel circ, com demostra cada any amb el Circ d’Hivern. Adreçat a tots els públics, l’Ateneu produeix, des de l’any 1996, un espectacle que es presenta durant els mesos de desembre i gener al seu teatre. A més, tot i ser un projecte propi de l’Ateneu, durant el procés de creació la fàbrica fa alguns assajos a la Graner i La Central del Circ, de manera que la companyia pot “desenvolupar projectes conjunts i intercanviar idees amb altres artistes”, explica Javier Casado, tècnic de l’àrea de creació de circ de l’Ateneu.
L’exterior de la fàbrica de creació Ateneu Popular 9 Barris. Foto: Thomas Vilhem
Barcelona, pionera amb la xarxa de fàbriques
Fa dos anys que l’Ajuntament, en veure que es creaven sinergies de forma natural, va impulsar el projecte Laboratoris de Creació Comunitària, és a dir, trobades entre residents per posar en comú formes de treball i, fins i tot, ajuntar els participants dels projectes. Soria destaca la peculiaritat d’aquesta xarxa respecte als altres models europeus: “Les xarxes de fàbriques de les ciutats europees provenen d’iniciatives privades o de fundacions, però no hi ha cap ciutat que tingui una xarxa d’onze espais de creació de titularitat pública com la de Barcelona”.
Una altra de les principals característiques de les Fàbriques de Creació és com dialoguen amb la comunitat educativa dels barris. En aquest sentit, és interessant destacar el projecte que han fet el CAP del Poblenou, la fàbrica de La Escocesa i l’INS Maria Espinalt, que fa servir les arts com a mètode per fer un diagnòstic de salut d’un grup d’adolescents de l’institut del Poblenou. L’artista i investigadora en salut mental i art a La Escocesa Beatriz Regueira ha facilitat eines perquè els alumnes expressin emocions, i junts han elaborat un pla per fer del seu institut “un lloc més habitable i amable”. La valoració es farà aquest estiu des del CAP del Poblenou i els resultats serviran per implementar mesures de millora en el món de la salut.
Eva Soria: “No hi ha cap ciutat que tingui una xarxa d’onze espais de creació de titularitat pública com la de Barcelona”
Finalment, i des del punt de vista més popular, les fàbriques s’impliquen també en la cultura dels barris. Per exemple, La Caldera obre la Festa Major del barri de les Corts com a especialistes en coreografia, però al llarg de l’any les fàbriques fan portes obertes i assajos per a escoles, professionals o, fins i tot, per a entitats del barri. Sobre això, Gibert creu que és “molt enriquidor” perquè, per una banda, “l’artista s’enriqueix de la ciutadania” i, per l’altra, “els veïns poden conèixer un professional del sector artístic”.
Tot i les diferents maneres de visibilitzar el treball artístic de la persona o companyia, Gibert reivindica també la residència de creació en si mateixa, sense necessitat d’un retorn. “Ells estan treballant, no ens han de tornar cap favor, però és cert que si ve un artista de Mèxic, normalment vol saber què passa al voltant i mostrar la seva obra”.
“Oportunitats que donen fruits”
“Nosaltres hem començat aquí, som residents Fabra total: vam fer les fotos de promoció aquí, el nostre primer videoclip, els primers concerts… Ens han donat oportunitats que han donat fruits reals, perquè, a partir del videoclip, vam firmar amb el segell del Primavera Sound, el Primavera Labels”, explica Laia Vehí, veu i guitarra del grup Heal.
Un altre cas és el d’Agustín Ortiz, els treballs del qual s’han presentat, a Barcelona, al MACBA i a l’Arts Santa Mònica, i a sales de Viena i Malta. Per la seva banda, el Circ d’Hivern no acaba a l’Ateneu, sinó que gira en teatres i festivals, com ara farà amb el darrer espectacle, Glatir, que es presentarà a diverses capitals catalanes. Com indica Casado, la idea és que, un cop acabat l’acompanyament de l’Ateneu, “els espectacles continuïn sols”, tot i que reconeix que “és complicat”.
Malgrat l’augment exponencial de participació en el programa de les Fàbriques de Creació des del seu inici, l’ICUB continua lluitant per donar a conèixer aquesta iniciativa, que com expliquen les professionals consultades, si bé és molt valorada per part de gestors culturals de diverses ciutats de l’Estat i d’Europa, senten que no acaba d’arribar a la ciutadania de Barcelona i l’àrea metropolitana. “En general, la gent va als centres cívics i les biblioteques, però les Fàbriques de Creació també són importants”, diu Soria. Però, tot i això, afegeix que la ciutat pot estar orgullosa d’aquest projecte, “perquè hi han passat artistes i companyies emergents que en tres anys han fet un salt estratosfèric”.
