Trinxeres culturals per transformar barris i crear comunitat: del Poblenou a la Florida passant per Nou Barris

A la metròpoli hi ha moltes entitats locals que impulsen un gran nombre de projectes i d’activitats culturals. Sovint, però, queden invisibilitzades per la força de les propostes comercials i mediàtiques. Ara bé, la cultura de proximitat que neix del teixit veïnal o de petits espais culturals pot arribar a tenir un gran impacte en la vida dels barris, ja que enforteix els vincles comunitaris. En parlem amb diversos protagonistes que ho fan possible posant el focus en sis iniciatives artístiques, tant municipals com veïnals, que creen comunitat i sentiment de pertinença.

Què vol dir ser d’un barri o d’una ciutat? Segurament, qui millor pot respondre aquesta pregunta és algú que se sent arrelat a un determinat lloc per diversos motius. Un d’ells pot ser la cultura local, que fa que les persones creïn arrels quan s’identifiquen amb el seu entorn: les festes, els veïns, els comerços, la gastronomia, la llengua, les tradicions… Les ciutats de la metròpoli barcelonina estan formades per un conjunt de realitats locals i, en un moment en què la incertesa política es barreja amb problemàtiques socials greus com la de l’habitatge, la cultura que neix de les entitats veïnals, dels ateneus i de les associacions pot ser una força motriu que genera un contrapès i crea orgull i identitat.

Cada dos anys, la plaça Catalunya de Cornellà es vesteix de circ. Impressiona entrar-hi, encara més quan penses que fa quaranta anys que, de forma bianual, la ciutat es converteix en capital del riure gràcies al Festival Internacional de Pallassos – Memorial Charlie. La mostra, organitzada per l’Ajuntament, és una cita indispensable per als cornellanencs. La direcció artística està en mans de Jordi Juanet ‘Boni’ i Sílvia Compte, de la gestora de circ AlaPista!. Per a ells, la clau de l’èxit és aconseguir que la cultura sigui accessible a tothom, ja que durant una setmana omplen carrers i places de la ciutat a cost zero. “És fonamental portar el circ al carrer, perquè costa que la gent pagui i, en canvi, el carrer es desborda”, diu Juanet, que afegeix que “el teatre al carrer enriqueix el municipi i és una injecció anímica per a tothom, independentment de la seva condició social”.

Quan la cultura va al ciutadà

Des de l’Ajuntament de Cornellà tenen clara aquesta voluntat democratitzadora. “Tenim un perfil sociològic que necessita que la cultura vagi més al ciutadà que no pas el ciutadà a ella”, afirma el regidor de Cultura, Educació i Joventut, Ot García. La implicació del veïnat també ve motivada per la participació d’entitats com l’Escola Municipal de Música Roser Cabanas, la Societat Coral La Unió, els geganters, els comerciants, les escoles o les residències. “Som un motor cultural, i això fa que la ciutadania tingui esperit crític i siguem un referent mundial”, afegeix García.

Sense abandonar el món de les acrobàcies, enfilem cap al districte de Nou Barris de Barcelona, on la cultura, i en concret el circ, surt al carrer des del 2014 gràcies a l’Ateneu Popular 9 Barris. Cada any organitzen l’Ateneu Ambulant, una mostra de circ al carrer. “Els espectacles es traslladen a les zones on hi ha manca d’oferta cultural”, diu Javier Casado, de l’àrea de creació de circ de l’Ateneu. La mostra de circ es treballa amb entitats locals i la fan girar per les escoles de la zona per  “fer cohesió de barri”. Una altra persona vinculada a l’Ateneu Ambulant és Sarah Anglada, ballarina i veïna de Sant Antoni: “La gent del barri ens té presents perquè treure el cabaret al carrer crea públic i fa que aquell que no va al teatre, després, repeteixi”.

Jordi Juanet ‘Boni’: “El teatre al carrer és una injecció anímica per a tothom, independentment de la seva condició social”

A més, aquest ateneu és una clara mostra de com algunes entitats locals de Barcelona han heretat l’esperit de les lluites veïnals dels setanta. L’Ateneu Popular 9 Barris el gestiona l’Associació Bidó de Nou Barris, que va néixer entre les Roquetes i la Trinitat Nova el 1977 arran d’una ocupació veïnal. En aquest sentit, Núria Díaz, de l’àrea de formació i circ social de l’Ateneu, afirma que “fer circ social és una decisió política”, perquè el seu objectiu és continuar amb el tarannà dels inicis de l’espai, ja que el primer que s’hi va fer va ser oferir-lo a les persones del barri que feien circ.

Des de llavors, l’Ateneu ha esdevingut un calaix de sastre d’iniciatives, espectacles i festivals que fan del circ una via de comunicació amb el veïnat. A més, l’espai acull totes les edats, ja que a part de la feina amb les escoles, fa quatre anys va arrencar el projecte Gran Circ: sessions amb majors de 65 anys que es volen iniciar en aquesta disciplina. “Al final és un lloc de trobada entre iguals per fer xarxa entre gent d’arreu del districte de Nou Barris”, afegeix Díaz.

Una activitat cultural que des de Nou Barris també viuen com una cosa excepcional a dins de la ciutat. “Lluitem per sobreviure a la crisi de participació general que hi ha per vincular-se a espais veïnals, que se suma a problemes socials, com la gentrificació, que fan que la gent estigui poc implicada al seu barri”, afirmen des de l’àrea de formació i circ social de l’Ateneu.

Núria Díaz: “L’Ateneu Popular 9 Barris és un lloc de trobada entre iguals per fer xarxa entre gent d’arreu del districte”

La cultura de barri pot fer front a la gentrificació?

Fa poc, un festival d’iniciativa local que tenia lloc en un barri barceloní va acabar fent una crida al públic per demanar suport econòmic i assegurar així una nova edició de la mostra. Una situació que passa força sovint. Això és un indicador de com les iniciatives locals de vegades es veuen ofegades, sigui per l’escàs finançament que reben, per les dificultats per cobrir les despeses dels locals o simplement perquè depenen de la butxaca dels organitzadors. Davant d’aquesta situació sorgeix el dubte de com les iniciatives locals conviuen amb problemes d’escala metropolitana, com ara l’augment dels preus dels lloguers o el turisme.

En aquest sentit, l’antropòleg urbà José Mansilla fa anys que estudia com els conflictes urbans i el turisme de Barcelona condicionen socialment i econòmica els barris i les seves entitats. A l’article Fetichismo de barrio, publicat a través de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Mansilla planteja com el barri (en general, com a concepte), i per extensió l’espai públic, ha sigut històricament un “escenari de trobades i manifestacions” que amb el temps s’han anat perdent. Tot i això, segons apunta, les iniciatives veïnals fan de contrapunt: “Queden marges que encara contenen l’enorme potencialitat que suposen les relacions socials i humanes, com els horts urbans, ocupats o no, les festes populars, els casals i els ateneus, els centres socials o les associacions familiars d’alumnes”.

Mercè Ayora: “El Fotofest aconsegueix sortir dels mites de la gentrificació del Poblenou. La gent que hi ve trepitja el barri tal com és”

El barri del Poblenou de Barcelona és una de les principals zones que ha estudiat aquest antropòleg en els darrers anys. Al llibre Los años de la discordia. Del Modelo a la Marca Barcelona (2023), Mansilla desenvolupa la idea sobre com la gentrificació ha afectat aquest barri del districte de Sant Martí. En aquest escenari, el focus d’un debat així de vegades es posa en el col·lectiu expat –les persones que arriben a Barcelona provinents de països més rics– per parlar de la pèrdua de la identitat local, on la cultura juga un paper clau.

En tant que és difícil establir una relació directa de causa-conseqüència, hem preguntat a diverses veus del Poblenou quina és la realitat al barri fixant-nos en dos festivals que s’hi fan: el Fotofest i l’Escena Poblenou. “El Fotofest aconsegueix sortir dels mites de la gentrificació del barri. La gent que hi ve trepitja la zona tal com és”, diu Mercè Ayora, presidenta de la Coordinadora d’Entitats del Poblenou i veïna del barri des de fa 20 anys. Ella coneix de ben a prop aquest festival que naixia el 2022 de la mà de l’associació Fotoclub Poblenou, formada per amants de la fotografia i que té la seu al Casal de Barri.

El festival, a més, és la demostració de com una activitat de barri no és sinònim de manca de nivell, sinó al contrari, ja que en l’última edició va reunir l’obra de fotògrafs de renom com Oriol Maspons, figura clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya als anys seixanta. Les seves imatges es van exposar al recinte del Palo Alto, un espai industrial recuperat, mentre que a l’espai MUHBA Oliva Artés es podia veure l’obra d’Ana Jiménez, prestigiosa fotoperiodista de La Vanguardia.

El president del festival, Xavier Modamio, explica que la clau de l’èxit recau en els bons contactes dels aficionats i, sobretot, en les aliances que han creat: “Teníem clar que no volíem quedar aïllats, i per això vam començar a organitzar exposicions a gairebé tots els casals del districte de Sant Martí. Som una entitat jove, però tothom ens coneix”.

El lligam amb el barri, de fet, és palpable durant els dies del festival, ja que gran part del públic són veïns de la zona. El Fotofest, però, també atrau gent d’arreu de la ciutat i de fora. “Hi venen fins i tot de la Catalunya Nord i es nota que tenen una mirada de barri. El festival ha donat una imatge més propera i sana del Poblenou”, apunta Ayora.

Ada Vilaró: “El més important és que l’Escena Poblenou ajunta públic divers, perquè hi venen els veïns, però també gent d’arreu”

A més, tant per a aquesta veïna com per al president del Fotofest, la mostra crea sentiment de pertinença i enforteix la comunitat. “Hem creat una xarxa de coneixement brutal”, apunta Modamio. La presidenta de la Coordinadora d’Entitats va un pas més enllà i defensa que s’ha cobert una “necessitat” cultural al barri, ja que, segons diu, sempre hi ha hagut aficionats a la fotografia i calia un esdeveniment així: “No tot s’hi val en la cultura popular, i el Fotofest ha fet el salt de qualitat cultural al barri”.

En el cas de l’Escena Poblenou, aquest festival se celebra des de fa 23 anys i ofereix una vintena de propostes relacionades amb les arts escèniques, algunes de gratuïtes i altres de pagament, en dotze espais del barri, com Can Felipa i la Fàbrica de Creació Hangar. Tal com explica Ada Vilaró, directora del festival, una de les seves potes principals és el teixit comunitari que es crea: “Per a nosaltres, el més important és que l’Escena ajunta públic divers, perquè hi venen els veïns del Poblenou, però també gent d’arreu, i com a artista et sents molt bé amb tanta diversitat”.

En paral·lel, tenen relació amb la comunitat educativa, ja que un dels seus projectes artístics habituals és amb l’Institut Quatre Cantons. “És un miracle dins de l’escena contemporània de Barcelona, perquè ha aconseguit estar molt arrelat al territori”, diu Sergi Estebanell, també creador del festival.

Al costat de casa també hi ha cultura

Un altre element clau quan parlem de cultura de proximitat és el nivell de coneixement que té la gent sobre què passa culturalment al seu entorn. Hi ha vegades que existeix el problema de la poca visibilitat que tenen les propostes locals, ja que sovint queden fora dels principals mitjans d’informació o no són presents als anuncis que pengen dels fanals, a la publicitat del metro o a les marquesines d’autobús.

Ara bé, el dia que segueixes la recomanació d’un amic i vas a parar a aquests llocs és reconfortant trobar-hi ràpidament avantatges, com ara tenir un refugi cultural a prop de casa i crear vincles amb persones properes a tu o, fins i tot, recuperar relacions del passat que també opten per aquestes opcions. Així, el primer pas per acostar-se a l’espai cultural del barri és saber on és i, en segon lloc, establir-hi una relació emocional.

Factors com la família i l’escola també influencien a l’hora de desenvolupar sensibilitat cultural. Posem ara el focus en el món escolar a través de dues iniciatives municipals de les ciutats del Prat i de l’Hospitalet de Llobregat, on es desenvolupen dos projectes culturals per tal que els veïns més joves, els estudiants, s’identifiquin amb l’entorn cultural. El primer és l’Interseccions, un programa que l’Ajuntament del Prat va impulsar el 2016 i que té com a objectiu vincular la comunitat en els seus projectes treballant amb diferents agents de la ciutat, tant els centres culturals com els centres educatius. “És una necessitat cada vegada més evident”, diuen des de l’equip de l’Oficina Tècnica.

Així, durant el curs, diversos professionals del sector cultural i també de les mateixes escoles d’art de la ciutat – com l’Escola d’Arts Visuals i l’Escola d’Arts en Viu – entren a les aules i fan projectes que connecten els joves amb equipaments com els centres cívics de la ciutat, l’Arxiu Municipal, La Capsa, el Centre d’Art Torre Muntadas, el Teatre L’Artesà o La Casa de l’Energia. Des de la coordinació del programa n’expliquen el sentit: “Com que els dones l’oportunitat de fer projectes culturals amb les entitats de la zona, després s’acosten als centres cívics perquè coneixen la gent i l’espai. Tots aquests vincles fan que entenguin més la comunitat i que hi participin”. De fet, aquesta idea també ressona a l’Ateneu Popular 9 Barris. “Tenim relació amb els centres per oferir-los opcions de lleure, perquè la idea és que en el futur els joves es beneficiïn de l’equipament i decideixin què passa aquí”, afirmen.

Finalment, una altra manera amb la qual es pot sentir que formes part de la cultura del barri o de la ciutat és fent-hi un espectacle. Aquest va ser l’exemple de la proposta Todo en caja, que es va poder veure en l’última edició del festival d’arts escèniques Per amor a l’Hart, a l’Hospitalet, i que tractava el problema de l’habitatge. Aquesta mostra naixia de Florida Circus Time, un projecte de circ social liderat pels Serveis Socials i Kanaya Circ, que es fa des del 2018 i que està adreçat especialment a joves de la zona dels Blocs Florida de l’Hospitalet. La iniciativa forma part del conjunt d’accions del Pla Integral de les Planes-Blocs Florida, impulsat el 2018 per l’Ajuntament arran de l’agreujament dels indicadors socials a la zona i de la demanda de diversos col·lectius veïnals.

Pol Vives: “Volem tractar els problemes dels joves a través del circ social”

El primer any es va dur la iniciativa a un institut de la zona, l’Eduard Fontserè, i ara ja s’hi han involucrat altres centres. Pol Vives és una de les cares visibles del projecte i és un ferm defensor del circ com a motor transformador. Ell explica que a través del circ treballen el reconeixement de la ciutat i el sentiment de pertinença, però també temes com l’habitatge, un dels que més castiga les famílies de l’alumnat. “El que volem és tractar els problemes dels joves”, relata Vives.

Aquestes pràctiques culturals locals i de barri, com les que es veuen a Cornellà, a Nou Barris, al Poblenou, al Prat, a l’Hospitalet i a tants altres llocs, no només són eines per a l’enriquiment cultural de les ciutats, sinó també l’oportunitat per frenar la desvinculació social, oferint espais on es reconeixen les preocupacions i les necessitats locals. Així, més enllà dels esdeveniments que tenen lloc als espais més coneguts de la ciutat, és interessant aturar-se a descobrir què hi ha al voltant de casa, perquè el que passa a escala local pot tenir, a la llarga, un efecte més tangible i positiu en les vides dels ciutadans.