El projecte de L’Haltell està situat al número 87 de l’avinguda d’Europa de l’Hospitalet. Foto: L’Haltell
“El meu avi netejava altells al barri de Bellvitge i alguns, com el nostre, van quedar abandonats, i per això el vam recuperar”, diu Javi Morera, net d’aquest antic treballador de l’Hospitalet que, juntament amb Sílvia Galí, ha reformat un altell situat al número 87 de l’avinguda d’Europa per convertir-lo en un espai que acull residències artístiques amb treballs que aborden problemàtiques socials i urbanístiques del barri.
El tàndem d’aquesta iniciativa anomenada L’Haltell el formen Morera, que és urbanista, i Galí, que es dedica a la mediació cultural. Ara fa un any van decidir crear una cooperativa per “potenciar el talent local i fer ciutat”.
Morera ja havia aterrat prèviament al barri per fer-hi treballs urbanístics, però s’adonava que “les propostes no arribaven a la ciutadania”. En contraposició, sabia que era una zona amb un fort moviment veïnal amb iniciatives com No més blocs, una lluita que va començar a finals dels anys setanta com a resposta a les condicions urbanístiques i socials del barri.
Així, van fer realitat la seva idea a partir de convocatòries artístiques enfocades a creadors que durant mesos disposen del local per desenvolupar-hi projectes. El que ara han tingut entre mans, fins aquest passat mes de març, és el de l’artista i antropòloga Ana Echeverría. S’anomena Laboratorio de prácticas micelares i consisteix a recuperar la memòria històrica del barri a través de recorreguts i d’arxius sonors.
La memòria veïnal de Bellvitge també es treballa des del món de l’art. Foto: Maya Anderson
Per fer-ho, a finals del 2024 els membres de L’Haltell i l’artista van entrar a l’associació de veïns de Bellvitge: “Allà hi ha qui pot explicar les batalletes, bé, més ben dit, batalles del barri”, diu Morera. Feta l’aliança, van transmetre al veïnat la idea de “l’art com una manera creativa d’afrontar els conflictes als quals no arriba l’administració”.
Aquest plantejament arribava, de fet, en un moment en què, per una banda, des de l’associació recol·lectaven la memòria del barri perquè aquest 2025 se celebren seixanta anys de la seva fundació i, per l’altra, tenien en marxa Bellvitge 2030, un procés participatiu que recull reptes com ara aturar la pressió de l’habitatge, facilitar la mobilitat o fomentar la sostenibilitat.
La mediadora cultural es va encarregar del contacte amb els veïns i l’urbanista va avaluar què era viable i elaborava fitxes tècniques. A partir d’aquest estudi, Echeverría va crear un mapa que es va fer públic a mitjans de febrer amb el qual els visitants poden conèixer la història i els reptes del barri a partir de fotografies i de codis QR que inclouen explicacions en format vídeo.
Des de L’Haltell ja estan ideant un nou projecte, Overthinking Overflooding, amb el qual volen explorar les possibilitats de fer una esplanada cívica a la zona de Bellvitge que toca amb el riu Llobregat.
