El tipògraf i programador Ricard Garcia ofereix rutes per donar valor als cartells emblemàtics de Barcelona. Foto cedida
Què fa que Barcelona sigui Barcelona més enllà de la Sagrada Família i les Rambles? Els comerços de tota la vida tenen un paper important en el trencaclosques identitari de la capital catalana. En aquest sentit, el districte de Ciutat Vella és un dels més afectats i, precisament allà, entre locals de brunch i crestes argentines, hi passeja un col·lectiu que reivindica que, quan una persiana abaixa per sempre, també mor el patrimoni gràfic barceloní.
“Estem perdent la identitat de la ciutat”, sentencia Berta Tetuà, una de les membres de contraforma.barcelona, el grup “per a amants de les lletres de Barcelona ”, com diuen a les seves xarxes. El múscul de l’entitat són sis joves que es dediquen al disseny gràfic: tres barcelonins i tres de fora establerts a la ciutat, que fa un any van engegar un projecte totalment voluntari per donar valor a la tipografia i la cal·ligrafia de la ciutat comtal.
Alguns d’ells ja es van conèixer fa anys en un col·lectiu semblant i, quan aquest es va dissoldre, van crear-ne un altre. Són Aryna Ladutska, Héctor Mangas, Jose Real, Pol Pérez, Manel Delgado i Berta Tetuà.
Activisme de lletres
Al llarg d’aquest primer any, el grup ha impulsat tres activitats principals: rutes pel Born i el Gòtic, visites a l’arxiu de la Biblioteca de Catalunya i xerrades a l’escola de disseny BAU per fomentar la passió per les lletres. La idea és que s’hi pugui afegir tothom, sense necessitat de treballar al sector gràfic.
“Quan dius que estàs dissenyant una tipografia, la gent et pregunta ‘què és això’?”, diu Tetuà. Tot i reconèixer que és una tema “molt de nínxol”, a poc a poc van guanyant devots. Amb tot, des del grup creuen que la manera amb què atrauen el públic general és la mirada històrica que dediquen a les seves activitats. “Estem molt acostumats a veure Barcelona des de l’arquitectura, però la tipografia també ens diu com està canviant la ciutat. Han desaparegut molts rètols en els últims anys”, assenyala aquesta representant de contraforma.barcelona. Sobre llocs que poden ser referents, apunta que a Madrid hi ha més la idea “que els cartells dels establiments que tanquen han de ser als museus”.
A la paperera en lloc de la sala d’exposició
L’última ruta que el col·lectiu va oferir va ser a càrrec del tipògraf i programador Ricard Garcia, qui els va parlar de la història tipogràfica d’establiments del districte de Ciutat Vella com la Pastisseria La Colmena, a la plaça de l’Àngel, i també troballes com un cartell gravat a la paret del carrer dels Flassaders. No hi ha dubte que el traçat de cartells emblemàtics com aquests fa contrast amb les lletres roses de llums neó de certes botigues de la zona.
Preguntada sobre si aquestes rutes provoquen cert pessimisme entre els assistents, Tetuà ho nega i afegeix que l’objectiu del col·lectiu “no és criticar sinó tenir una visió històrica”. “És una llàstima perdre rètols, però també entenem que el temps passa. El que ens provoca tristesa és que, quan una botiga tanca, no es doni valor al cartell i es llanci… Potser en trobaries algun en un arxiu fotogràfic, però pocs”, destaca.
La pastisseria La Colmena, a la plaça de l’àngel, és un dels punts de la ruta tipogràfica que organitza el col·lectiu. Foto cedida
Els llibres, la resistència
Com hem arribat fins aquí, doncs? “Es diu que en general que les ciutats estan perdent color i cal dir que també és cosa dels dissenyadors gràfics, que fa temps que anem a l’estàndard, al color beix”, reflexiona Tetuà.
Amb tot, la batalla tipogràfica no està perduda. Als llibres encara hi trobem centenars de lletres. “No estem tan lluny del que es feia fa segles, tenim publicacions iguals que les d’abans i encara es fan enquadernacions”, detalla la dissenyadora gràfica.
En aquest sentit, fa unes setmanes, els membres de contraforma.barcelona van visitar el temple de les lletres: l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. Hi van anar amb l’historiador Albert Corbeto. “Va ser interessantíssim, ens van ensenyar textos des del segle XV fins al XX que es van imprimir amb tipus mòbil i molts espècimens tipogràfics”, recorda amb entusiasme Tetuà.
Amb aquesta activitat tancaven la temporada, però, segons avancen, ja estan preparant noves activitats per al curs vinent.
Els membres de contraforma.barcelona van visitar fa dies l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. Foto cedida
