Fa deu anys que el festival se celebra un cop al mes en aquesta masia que van comprar dos pianistes. Foto cedida
“Primer venien els més tafaners, i un dia érem seixanta i vam sortir a El Periódico”, explica amb entusiasme Pau Baiges, pianista i un dels dos organitzadors de Can Simón Fest, conegut com el “festival més silvestre”. Aquesta trobada ha revitalitzat durant deu anys els barris de muntanya del districte de Sarrià-Sant Gervasi a ritme de música folk. Entre els mesos de maig i octubre, els propietaris de la masia Can Simón, al barri de les Planes, obren les portes un cop al mes per acollir músics locals i internacionals, com fan aquest cap de setmana.
Can Simón és un oasi musical que es troba a tocar de la parada dels ferrocarrils de les Planes. Una dècada enrere, Baiges i Håvard Enstad, que també és pianista i és l’altre organitzador del festival, van voler escapar de Barcelona i de “la història eterna de llogar sales per tocar”, i per això van comprar aquesta masia. Un cop instal·lats, volien entrar en contacte amb els veïns de la zona i van pensar que la millor manera era amb bona música. La idea d’unir comunitat i música venia motivada pel que en Pau havia observat a Bèlgica, on va viure-hi quatre anys. “Allà això es fa molt”, diu.
Així doncs, tot va començar amb petites trobades mensuals entre veïns i músics de la zona que es trobaven a l’altell de la casa per gaudir de música tradicional. Poc després, la festa es va anar fent gran i Baiges i Enstad van crear l’associació cultural Can Simón.
Música tradicional versus rock català
La mostra és autogestionada i sense ànim de lucre, ja que els diners es destinen íntegrament als músics. “Si no hi ha prou recaptació, posem diners nosaltres”, afirmen. No hi ha dubte que es tracta d’un model de festival poc habitual a la ciutat. Té mèrit que amb deu anys s’hagin consolidat com una mostra referent de música d’arrel: “Ens escriuen músics d’arreu que coneixem d’haver anat a festivals folk i que desmunten la idea que la gent té dels quatre iaios que fan música tradicional”.
Tot i que fa deu anys que organitzen aquests saraus, en fa cinc que viuen a Madrid. La propietat continua sent seva, però a la masia hi viuen diversos llogaters, els quals també se sumen a l’organització de la festa: “A mi magradaria viure aquí, collons, que em vaig comprar una casa a les Planes”, lamenta Baiges. La realitat, però, és que viu a cavall entre dues ciutats i alguna altra: a Barcelona hi ve sovint, ja que és pianista del Liceu, i d’aquí poc, afegeix, marxarà a Mèxic per acompanyar el Cirque du Soleil.
La principal preocupació d’aquest amant del folk és que hi ha pocs espais barcelonins on actuar com a músic tradicional, més enllà del Tradicionàrius de Gràcia o, anant una mica més lluny, de la Fira Mediterrània de Manresa. “A l’Heliogàbal ja no pots estrenar el teu projecte, i menys si fas música folk… No sé com es rebrà això que diré, però penso que als noranta hi havia un ecosistema de música tradicional que va desaparèixer quan va arribar el rock català” afirma aquest pianista. En aquesta línia, fa una lectura pessimista del panorama actual: “El circuit musical mainstream de Catalunya ens sembla mediocre, perquè hi ha molts músics que no saben on tocar. I sembla que a Barcelona hi hagi grans esdeveniments per als músics, però això passa un cop cada tres anys”, apunta.
El Can Simón Fest és un festival d’esperit veïnal. Foto cedida
“No marxarem fins que vinguin els senglars”
“A pic i pala tots”, deia fa anys un home que sortia a l’APM que segur que molts recordaran. Parlar amb aquest pianista fa pensar una mica en ell, però a diferència d’aquell personatge televisiu tan malhumorat, Baiges explica amb alegria que, per ajudar a revertir la mala maror del sector musical, ell ha construït el “teatre grec de Collserola”. El va fer després del confinament, quan els assistents van haver de sortir de l’altell per fer els concerts a l’aire lliure. “Vaig comprar pedres d’aquestes de via del tren i vaig fer un amfiteatre al jardí”, explica. Des que van inaugurar aquest espai exterior, ha augmentat l’assistència de públic que ve a “desconnectar”.
Així doncs, aquest cap de setmana pujaran al petit teatre grec músics com la banda formada a Barcelona Evoéh (divendres 5 de juny a les 21 h), Mila Trani, cantant italiana establerta a Barcelona (7 de juny a les 21h) o Carmen Aciar, cantautora argentina resident aquí (diumenge 8 a les 18 h). Amb tot, Can Simón Fest reuneix cada any perfils de tota mena, emergents i consolidats. “Ens passa sovint que ve gent que després ho ha petat”, detallen.
“Vaig comprar pedres d’aquestes de la via del tren i vaig fer un amfiteatre al jardí”
L’horari de tancament de la festa, tal com diu l’organitzador, el marca l’animal predilecte de la zona: “Ens agrada dir que, com que els veïns ens donen molt de suport, nosaltres no marxarem fins que vinguis els senglars”.
L’entrada completa dels tres dies val 50 euros, la del dissabte 25 euros i els concerts individuals costen 10 euros. Els tallers inclosos funcionen amb taquilla inversa.
Consulta tota la programació i compra les entrades aquí.
