El col·lectiu Mondays va néixer fa tres anys de la mà de quatre fotògrafs establerts a Barcelona. Foto cedida
De vegades les millors idees surten al bar, tal com els va passar fa tres anys a una colla de fotògrafs que es trobaven cada dilluns en una terrassa. Un dia, entre beure i beure, van crear el col·lectiu Mondays, en honor al dia en què quedaven.
“Parlàvem sobre la crisi de la fotografia, els llibres que ens agraden i ens posàvem deures entre nosaltres”, explica Juan Gonzalez del Cerro, un dels membres del grup. El col·lectiu el completen Jorgelina Zabert, Denise Cárabez, Cecilia Freirias i Alex Johnstone.
La majoria d’ells es dediquen a la fotografia i la resta al disseny gràfic i a l’arquitectura. Els seus països d’origen són Anglaterra, Mèxic i l’Argentina, com Gonzalez, però tots viuen a Barcelona des de fa temps. Pel que fa a Gonzalez, ell creia que impulsar Mondays l’ajudaria a conèixer la ciutat i a endinsar-se en el sector de la fotografia catalana, especialment fent xarxa amb altres fotògrafs nouvinguts a la ciutat.
El nucli de Mondays el formen els quatre artistes mencionats, però a poc a poc s’hi han anat sumant altres, fins a ser quinze, els quals van començar a fer el que anomenen “enganxades”, és a dir, sortides, normalment nocturnes, per enganxar fotografies a parets de ciment que tapien les portes dels pisos. Ho fan sobretot als barris Sant Antoni i el Poble-sec, ja que alguns viuen allà, però també se’ls pot veure a Gràcia, el Poblenou i el Fort Pienc.
Això és art?
“La nostra filosofia és sortir al carrer perquè les imatges estiguin a l’abast de tothom i que no calgui guanyar una convocatòria per exposar”, diu Gonzalez. I què enganxen? Sobretot fotografies analògiques que reflecteixen el que prèviament han pactat, com per exemple “el color groc o sobre dies temàtics com Sant Jordi o el 8 de març”.
N’hi ha que opinaran que l’art de carrer no és art. Els grafits sempre estan al punt de mira, en aquest sentit. Ara bé, des de Mondays tenen clar que “la fotografia és art independentment d’on estigui perquè el que importa és que el missatge transmeti”.
Tot i el convenciment de sortir al carrer per amor a l’art, Gonzalez descriu que viuen amb neguit les sortides per si algú els crida l’atenció: “Ens tira enrere que la paret estigui molt exposada i per això sempre enganxem a la nit”.
Professionalitzar una afició
Amb tot, el grup es troba en un moment dolç. L’any passat van enganxar fotos en el marc del Poblenou Urban District, el passat mes de maig els va contractar el Centre Cívic Can Basté per fer un taller de fanzines sobre l’estiu, aquell mes també van participar en un projecte amb estudiants de La Llotja sobre violències urbanes i van portar les seves imatges al FABA, el Festival Artístic del Barri Antic de Manresa. Això fa que la rutina dels dilluns hagi canviat i no puguin sortir tan sovint, però continuen fent-ho un cop cada dos mesos.
“Gràcies al contacte amb Can Basté he començat a fer classes de fotografia gastronòmica allà”, comenta Gonzalez, que afegeix que, en general, el grup té la sensació d’haver superat la desconnexió que sentien amb el món fotogràfic.
Aquest salt a la fama els ha forçat a fer-se Instagram, cosa que ells evitaven perquè les fotos “no dormin als discs durs”. “No volíem ser a les xarxes perquè l’Insta provoca la comparació, molt pròpia dels fotògrafs, però ho hem fet perquè la gent ens ho demanava”, detalla el fotògraf.
Així, han complert el doble objectiu del grup, ja que, per una banda, troben oportunitats laborals i, per l’altra, creen lligams amb el barri. El reconeixement els arriba a través de missatges d’Instagram en els quals la gent els diu on hi ha espais lliures per enganxar o també amb anècdotes com descobrir que una de les parets intervingudes al barri de Sant Antoni apareixia a Google Maps com a galeria de fotos. “Ara ja no hi és perquè han construït un edifici, però coses com aquestes ens agraden perquè al final el que volem és fer barri”, conclou Gonzalez.
La majoria de les fotos que enganxen són analògiques, tot i que també en fan de digitals. Foto cedida
