La Plataforma va obrir les portes l’any 2010 en una antiga impremta al Poblenou. Foto cedida
La galeria La Plataforma, ubicada al carrer Pujades 99 del barri del Poblenou de Barcelona, celebra quinze anys de trajectòria amb una edició molt especial del seu esdeveniment anual Arte & Venta, que aquest any inclou l’exposició A las penas, puñaladas, que es pot veure de forma gratuita fins el 27 de febrer.
Comissariada per Claudia Costa, fundadora també de la galeria, la mostra reuneix una vintena d’artistes que han marcat la història de l’espai. La majoria de les obres han estat creades expressament per aquesta edició d’aniversari i giren al voltant del títol de l’exposició, que actua com a fil conductor conceptual.
No és cap retrospectiva
Entre els participants hi ha artistes com Marina Salazar, escultora i dissenyadora d’objectes que transforma peces de porcellana descatalogades en escultures amb un clar component crític i irònic; o Eva Alonso, il·lustradora establerta a Barcelona, coneguda per representar tensions humanes com la ingenuïtat, la violència o la religió a través de contrastos visuals molt potents. També hi participen artistes que han estat al projecte des del principi, com Ricard Aymar, que viu entre l’escultura, el dibuix i la fotografia.
L’art d’Eva Alonso, present a l’exposició ‘A las penas, puñaladas’. Foto cedida
Aquest conjunt d’obres no només celebra la trajectòria de la galeria, sinó que “reforça la seva identitat com a espai on l’art contemporani experimenta amb idees i llenguatges propis”, afirma Costa a Cultura B, que afegeix que no han “volgut fer cap retrospectiva”. La mostra reflecteix, així, no només la celebració de quinze anys, sinó també la capacitat de la galeria de treballar amb artistes diversos i oferir un espai obert a la descoberta pel públic.
‘A las penas, puñaladas’: art, família i memòria
Costa explica que la seva mare sempre li deia “que qui es cansa, perd”, mentre que el seu pare li repetia: “A las penas, puñaladas”. I li afegia amb humor: “Si no pots vendre art, penja pernils de les bigues de la galeria i ven pernil”. I tot i que el camí no ha estat fàcil, “els pernils només els hem penjat a la galeria en forma d’art”, diu orgullosa.
A partir de la frase del seu pare, els artistes han treballat el concepte com una manera de treure la tristesa i continuar endavant. Igual que La Plataforma, que mai s’ha donat per vençuda, i ella mateixa, que sempre ha cregut en el projecte, tot reconeixent que no ha estat ni és fàcil. Però aleshores pensa en el que li deia la seva mare i no tira la tovallola: “Estic envoltada d’un gran equip que fa que tot sigui més sostenible”.
Mostra per celebrar els quinze anys de La Plataforma amb una vintena d’artistes. Foto cedida
La galerista va posar en marxa el projecte l’any 2010, impulsada per les seves inquietuds creatives i la voluntat de dedicar-se plenament a l’art, una espineta que tenia clavada. Costa va imaginar un espai que donés suport als artistes contemporanis, molts dels quals ja desenvolupaven propostes molt potents però sense visibilitat al Poblenou. “Treballaven de portes endins i sense cap mena de comunicació ni relació entre ells”, afirma.
Des del principi, el projecte volia anar més enllà d’una galeria convencional: incloïa un espai d’art, un estudi de producció audiovisual i una tercera pota vinculada a la gastronomia, una herència familiar molt present: “Sempre he viscut entre fogons”. Durant el primer any de La Plataforma, de fet, oferien els plats que cuinava la seva mare, i explica que era tot un èxit.
L’obertura de la galeria va coincidir amb la gran crisi econòmica mundial, fet que va fer trontollar el projecte des del primer moment. A més, el Poblenou d’aquells anys encara no era el pol creatiu que és avui: existia una mena de barrera invisible —especialment al carrer Marina— i el públic sovint només apareixia el dia de les inauguracions.
Així i tot, van apostar fort per restaurar l’antiga impremta on són i van tirar endavant un projecte que ja ha esdevingut un punt de referència del circuit de galeries de Barcelona amb un perfil més aviat underground. Amb tot, van obrir camí, i anys més tard van crear el caldo de cultiu perfecte perquè es creés el Poblenou Urban District, una associació amb l’objectiu de promoure aquest barri barceloní com a districte creatiu i connectar artistes, espais, universitats i centres de creació. “Els primers tres anys van ser especialment difícils, però el projecte va anar agafant força fins a consolidar una programació cultural anual que dona visibilitat als espais creatius del barri”, relata Costa. I és que aquesta història, la d’obrir una galeria en una antiga impremta, explica molt bé la transformació del Poblenou de les dues darreres dècades.
Algunes de les diverses obres d’art que podeu veure aquests dies a La Plataforma. Foto cedida
Un projecte camaleònic i la lluita per la sostenibilitat
Costa defineix la seva galeria com a “camaleònica”, perquè considera que s’ha sabut adaptar als nous temps i no és del tot convencional. Hi fan moltes coses, més enllà d’exposar art. Tot i que el seu desig seria viure només de la venda de les obres, la realitat a Barcelona és complexa. Recentment, van participar en una vaga convocada pel Consorci de Galeries per denunciar el 21% d’IVA aplicat a les obres d’art, una situació que complica encara més la venda.
Per aquest motiu, han començat a mirar més enllà i ja han participat en fires internacionals, apostant per la internacionalització del projecte com a via per fer-lo més sostenible. “No volem tancar, volem reformular, consolidar-nos i passar a una nova etapa”, explica Costa, que deixa clar que volen continuar sumant anys.
En un context de gentrificació creixent a Barcelona, la cap visible d’aquest espai afirma que defensen la importància de mantenir un espai físic on es pugui veure l’obra en directe i generar trobades reals entre artistes i públic local. “Quinze anys després, el projecte continua transformant-se, fidel al seu esperit inicial: resistir, crear comunitat i no rendir-se mai”, diu deixant clar que hi ha metxa per molts anys més de La Plataforma.
