Glòria Ribera (Guissona, 1994) dispara una rialla per cada dues frases que diu i, quan hi parles, t’adones que el teatre es barreja amb la seva manera de fer i ser, divertida. Obre els ulls de bat a bat i gesticula molt quan diu que vol portar el cuplet català a tots els escenaris possibles i somriu quan recorda que era amiga de Facebook amb la Núria Feliu.
Ribera, nascuda a Guissona, però establerta al barri de la Barceloneta des de fa anys, somiava viure a la ciutat de l’antic Molino i les vedets dels anys 20. Un cop aquí, s’ha emportat un cop de realitat i diu que no descarta fer escoltar els seus cuplets als turistes que omplen el bus. Tot i que ja ha actuat als escenaris de la Mercè, el Molino i l’Antic Teatre, l’artista reivindica que té dret a continuar queixant-se de com està el món de la cultura, que no la deixa ser rica. De fet, durant l’entrevista diu diverses vegades “això no ho posis que no em trucaran”.
Ens has citat a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats perquè hi estàs fent una residència artística. Com hem d’imaginar el teu dia a dia?
Caòtic, molt caòtic! [riu]. Visc a l’altra punta de Barcelona, a la Barceloneta, i és dur pujar fins aquí…
El teu projecte se centra en la cançó de tipus cuplet. Segons tinc entès, va ser a l’Institut del Teatre on et vas fixar en aquest estil. Què et va fer veure que havies d’anar cap aquí?
Ben bé no ho sé… Quan estudiava cant al Conservatori m’encantava fer sarsueles i coses nostrades i pensava que allò s’havia de poder barrejar amb el teatre. Després vaig fer teatre musical a l’Institut del Teatre i mira que jo no havia vist gaires musicals! Vaig fer Flor de nit [de Dagoll Dagom] i va ser un “uau, que guapo”, però allà no tocava cuplet, sinó molta cançó americana i francesa. Llavors va arribar el treball final de carrera i vaig pensar que era el moment.
I fins avui. De fet, al setembre presentaves a la Mercè Glòria a la patrona, princesa de Barcelona. Era un avançament de l’espectacle de cuplet que prepares?
Sí, però només pel que fa al repertori. És que vaig començar la residència per crear l’obra Bomba va i, de sobte, em van proposar actuar a la Mercè, cosa que em va servir per treballar les cançons. Érem quinze a l’escenari i, és clar, no ho podrem tornar a fer, no per falta de ganes, sinó perquè no serà viable fer gira. Quan l’estreni no m’envoltaré de drag queens, vedets i tampoc dels gegants de Guissona, no… [somriu].
Parlem dels teus referents. Has dit que un dels principals és la Núria Feliu i que éreu amigues a Facebook. No tothom ho pot dir… Quina relació teníeu amb la diva de Sants?
Sí que érem amigues, sí! Mentre estava a l’Institut jo feia de cantautora a locals del Raval i li vaig dir per Facebook: “Hola, Núria, soc cantatriu”. Vam parlar i em va dir que la música sempre m’acompanyaria, que no em rendís… I quan acabava els estudis li vaig dir que ara feia cuplet en català i castellà i aquí ja no em va dir res més. Crec que això del castellà potser no li va agradar.
I en què diries que us assembleu?
Amb el fet que a ella les discogràfiques mai no la van festejar gaire, perquè és clar, era difícil ser artista quan venies de treballar al Mercat de Sants o d’un cagarro de poble com jo… A més, ella feia el que li rotava i això és el que vull fer. Era íntegra amb les seves lluites per molt que després fos molt tieta, però és que jo fa dos mesos que ho soc també. Ho tinc tot!
Al final artistes com la travesti Jèssica Pulla i tu us emmiralleu en icones de la música del passat com la Feliu per reivindicar temes actuals com el català, el feminisme o la identitat queer. Entens el cuplet com a arma política?
Totalment! I si parlem d’actualitat, a mi em preocupa el que ha passat al Teatre Nacional amb el musical Ànima. S’han inspirat en la història de l’àvia catalana d’un dels autors i resulta que després passa a Los Angeles! Per què tenim tanta por que el protagonista es digui Maria Teresa? Carai, si són autors d’aquí situa-ho a Barcelona, no? Potser hi ha una intenció mercantil, que això sempre pot passar. Escolti, jo també tinc els meus fantasmes, però m’enfada.
Considerar que el mateix, dit en un idioma o un altre és més lleig o més carrincló, és una merda
Més enllà d’aquest exemple, creus que l’art de la metròpoli té poca connexió amb la ciutat i la seva gent?
Mira, el Molino és el gran reflex de tot plegat. Ara li han donat el premi del Time Out [a Obertura de l’any], però que no senti dir que estan recuperant una sala mítica, eh. Imagina que jo faig bandera que recupero el cuplet i després el canto malament. Canvia-li el nom!
Què voldria dir per a tu recuperar-lo?
Hauria d’anar lligat a reviure’l, revisitar-lo, però si em dius que revisites el Molino i hi poses jazz…
Per tant, tens alguna esperança amb el nou projecte?
És clar, no paro de fer-los missatges, soc superpesada [riu].
Tu ja hi vas actuar al Molino, no?
Sí, tres vegades i va ser molt guapo. Vaig actuar-hi primer amb la meva pianista d’aleshores, després en un Sant Jordi de l’Ajuntament i a la festa del Centre LGTBI. A més, la primera vegada el regidor de la sala, que havia treballat amb vedets del Molino, em va ensenyar l’espai i va ser un deliri! Però ens van dir que tots els diners de la taquilla serien per a nosaltres i després ens en volien donar la meitat només. I vaig dir “perdonin?”.
Aquesta crítica que fas cap al nou Molino em fa pensar que en una entrevista a Vilaweb vas dir que, malauradament, el folklore es considera un art de segona. Per què creus que és així?
No ho sé, però els musicals que es fan a les avingudes i els grans teatres són un reflex que no hi ha interès i que es fan coses americanes i no d’aquí. No sé si es considera massa popular i s’entén com a fàcil… I, a més, els catalans tenim aquella vergonya amb allò nostre. Alhora, veig que estem en un auge de tot el que és popular, per què quin grup no està fent cançó popular revisitada?
Com els Tyets que van recuperar les sardanes… Per què creus que va tenir tant d’èxit?
Entenc que és perquè són els Tyets i no tant perquè fos una sardana. Jo també vaig fer una sardana el 2021 a l’estil Pont Aeri. Vull dir, mirem les lletres de Figa Flawas, per exemple la cançó que diu La Marina està morena? Mmm okay, però enganxa, no? I algú ha decidit que el cuplet no enganxa.
També fa dies escrivies a Núvol que “només salvarem la nostra llengua imposant-la, i ho diu una servidora, addicta fins a la medul·la als cuplets castellans”. Com pot salvar el català la teva música?
Creure que dir la mateixa cosa, en un idioma o en un altre és més lleig o més carrincló, és una merda. A mi m’agrada riure’m dels nostres símbols i de la catalanor. Al final, per molt que ens gastem la meitat del nostre sou en impostos, si no ens arremanguem nosaltres i ho fem, el català el salvaran fent un musical americà i crec que no es tractava d’això.
Al Molino li han donat un premi Time Out, però que no senti a dir que estan recuperant una sala mítica
Tu ets de Guissona (la Segarra), però ja fa temps que vius a Barcelona, una ciutat on et feia il·lusió venir. Per les teves lletres imagino que no ha acabat de ser el que t’esperaves…
Jo tenia la visió del Paral·lel de fa 100 anys i imagina’t el que ha canviat! Jo vull estalviar, ser rica i amb un pis tan car no pots ser-ho. Sempre he volgut viure a Ciutat Vella, però, és clar, flipes. A la Barceloneta no pots agafar mai el bus. És que jo soc radical [riu]. Vull imposar el català i la segregació als busos quan hi ha turistes. L’acollida la tenim mal interpretada, s’ha de ser acollidor per segons què i per segons quines coses teatrals, però acollir rics no, ja no n’acollim més!
Ja has fet escoltar el cuplet a turistes i expats?
Doncs seria un gran atractiu turístic. Per què volen certs gèneres musicals? Jo puc passar per l’església del Pi i em venen el millor guitarrista del món i aquella persona potser no té ni el superior. Vaig pel carrer del Museu Picasso i em venen flamenc a qualsevol hora del dia, i per què no cuplet? Si és que jo no vull que facin fora el flamenc ni el millor guitarrista del món, jo vull que hi hagi cuplet allà també. Així tinc un sou fix!
Ara per ara, on té cabuda el cuplet?
A veure, m’he mogut molt per festivals de modernes, com el TNT (Terrassa Noves Tendències) i amb l’espectacle Parné vaig tenir com a coproductors Fira Tàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa i l’Antic Teatre, que sempre m’han abraçat molt, cosa que em fa pensar que consideren que el cuplet té un lloc. El que importa és com ho fas, el cuplet és un modus vivendi. Per a mi és aquesta manera cabaretesca d’insinuar i de cop insultar algú. Però és clar, no deixes de formar part de l’underground i està lligat a la precarietat. El cuplet hauria de vendre com ven La Marina està morena.
El desig d’anar cap amunt suposo que és intrínsec quan fas una cosa que t’apassiona, no?
Sí, i no em queixo, eh. Perquè sempre acabes trobant qui vol el teu projecte, com fan aquí a la Fabra. Però què, com que he estat a La Mercè, llavors no em puc queixar? El que ens hauríem de preguntar és perquè hi ha teatres de Barcelona de subvenció pública que encara funcionen per comissió de taquilla.
Què vol dir això exactament?
Que depens de tota la gent que vingui i d’allò que els de la sala vulguin xupar de la taquilla… Per exemple, amb la meva companyia de teatre, José y sus hermanas, actuarem a la Villarroel a la primavera. Som moltíssims i anirem a taquillatge, és indignant.
En contraposició, tu defenses que cal tornar al mapa de la ciutat dels anys 20 i 30 on la música s’unia molt als barris, la seva gent i tothom anava al teatre. Si poguessis programar l’agenda cultural del Paral·lel durant una setmana què hi posaries?
Hi posaria travestis, vedets, sarsuela i les meves amigues, les Epidèmia Teatre, que és gent de la meva promoció de teatre musical de l’Institut. Hauríem pogut fer grans espectacles, però no ens volien donar un duro. També hi posaria el que vaig fer a la Mercè, però que tothom pogués tenir el seu show.
I més enllà del Paral·lel, què creus que li falta o li sobra a l’agenda cultural de Barcelona?
Li sobra precarietat, perquè no es poden acceptar certs negocis, i també pòdcasts en viu. I mira que en vaig fer un amb la Gemma Polo! Calen espais per a tota mena d’espectacles. Ara els de la Plataforma Recuperem el Teatre Arnau s’estan barallant un altre cop amb l’Ajuntament perquè encara no se sap el que s’hi vol fer.
Vull imposar el català i la segregació als busos quan hi ha turistes
Què en penses d’aquest tema?
Jo vaig formar part de les primeres jornades de treball i després sé que s’ha parlat amb entitats del Raval i del Paral·lel i es volia fer un mena de centre i alhora museu i, és clar, que ara no es tingui en compte això, hòstia… No ho sé, estic perdudíssima.
Anem acabant… Tens data d’estrena de l’espectacle?
Sí, la tardor del 2025. Ara he de tocar peus a terra perquè la Mercè va ser un “fes el que vulguis” i ara es farà realitat i hem de ser pocs per girar, que la gent va a dos xavos i no és l’objectiu. Jo intento pagar la gent el que es mereix i el que també voldria que em paguessin. Volia estrenar-lo al Molino als 30 anys i ni una cosa ni l’altra. Bé, els 30 anys sí que els vaig fer! Tinc diverses fires com a sòcies i a Barcelona hi seré la primavera del 2026, però no puc dir més…
Això ja crea bona expectativa!
Això ja és molt!