Formen el grup Àlex Casamitjana (bateria), Mariona Bragós (guitarra i veu), Pau Blasco (guitarra i veu) i Fiona Sarola Lozano (baixista). Foto cedida
El grup de rock ANK1ms, format l’estiu de 2024, es mou entre els barris del Raval i el Guinardó, però el cap i el cor d’aquests quatre joves que tenen entre 22 i 24 anys viu de cara als conflictes socials i ambientals del món. Tot plegat, passat pel sedàs de la ciència-ficció. La determinació amb què parlen del seu projecte contrasta amb la resposta que deixen anar quan els pregunto pel nom del grup. “És complicat”, diuen entre rialles.
Allò que no els genera dubte són els èxits del 2025. Per exemple, al maig van guanyar la War of Bands del Casal de Joves La Guineueta. Una altra conquesta: fins ara han gravat els temes a casa, però aquest any podran gravar en un estudi de música. ANK1ms són en Pau Blasco (guitarra i veu), Àlex Casamitjana (bateria), Fiona Sarola Losana (baixista) i Mariona Bragós (cantant) i compten amb el suport d’Esteve Carrera (guitarra). A Cultura B parlem amb els dos nois de la banda.
ANK1ms sou una banda de rock en català que toqueu temes propis inspirats en la ciència-ficció i el solarpunk. Què vol dir això exactament?
Àlex Casamitjana: Primer de tot, gràcies per pronunciar bé el nom perquè sempre tenim dificultats… (riu). Quan vam crear el grup teníem clar que volíem apostar per la ciència-ficció per parlar d’una altra forma dels temes socials que ja tracten altres bandes catalanes.
Pau Blasco: I ho fem a través del solarpunk, que és un moviment que fomenta les visions optimistes del futur. Cal dir que intentem arribar-hi des de la crítica, ja que amb optimisme no n’hi ha prou, sinó que cal un punt de vista amarg i realista. Per això les nostres lletres parlen d’anticapitalisme i desacceleracionisme, que són clau per combatre els problemes socials i climàtics que tenim ara mateix.
D’on us ve l’interès pel medi ambient?
P.B: Ens arriba a través de les converses que tenim amb els nostres amics. A més, la Fiona és estudiant de Biomedicina, l’Àlex i jo vam estudiar Matemàtica Computacional i la Mariona ha fet Humanitats. Però no ens ve tant pels estudis com pel que ens impacta cada dia, com els preus dels lloguers que paguem, el cost del menjar o la preocupació per la contaminació i la crisi climàtica.
En aquest sentit, la vostra primera declaració d’intencions arribava a principis de l’any passat amb l’EP ANK1ms_1. Des de llavors heu fet concerts a La Bàscula, el Festival Simbiruta, a l’Espai Jove La Fontana i a les Barraques del Clot. Sembla que 2025 ha sigut un any dolç pel grup…
A.C: Sí, i tant. Hem seguit la filosofia d’apuntar-nos a tot el possible. Ha estat un any molt dolç i que recordarem sempre de forma molt positiva perquè no podria haver estat millor.
El 2025 van guanyar la War of Bands del Casal de Joves La Guineueta. Foto cedida
És evident que us moveu molt… És la clau per arrencar un projecte musical?
P.B: Definitivament. Cal moure’s, parlar amb casals de joves, presentar-se a diferents convocatòries, preguntar a altres bandes què van fer quan començaven… No et vindran a buscar, així que, si vols tenir un grup, toca espavilar-se. Hi haurà qui pensi que tenir una banda és només passar una estona amb els col·legues i això sempre ha de ser-hi, però hi ha una altra part molt important que és la de planificar, buscar concerts, fer demos i això són moltes hores d’organització. Cal motivació i energia.
A.C: També ha sigut important anar a jams de músics on et pots presentar, fer amics i organitzar-te per fer propostes més sòlides. Ens ha ajudat molt actuar amb grups com Cable Suelto, Mel i Mató, Fracàs o Electra. D’aquestes últimes hem pogut aprendre a buscar concerts, gestionar el directe i coses que de vegades per a un grup que comença fan por.
Hi ha un somni professional en tot el que feu?
A.C: A qui no li agradaria? Potser encara estem una mica lluny d’això, però si en algun moment es presenta l’oportunitat, crec que tots estaríem encantats de donar-ho tot.
“Tenir una banda no és només passar una estona amb els col·legues”
En quin punt es troba el grup ara?
P.B: Una de les coses que més desitgem fer ara és gravar les nostres cançons.
A.C: I de fet ara tenim l’oportunitat per fer-ho, ja que pel fet d’haver quedat finalistes del Concurs per a Músics Joves de Gràcia, podrem gravar algunes cançons aquest trimestre i, a més, actuarem a les pròximes Festes de Gràcia! Quin grup no voldria tocar-hi?
Ara que parlem d’iniciatives i festes de barri, i també relacionat amb el que dèiem del somni professional, les sales de petit format sempre han estat cabdals per créixer musicalment. Sovint es critica l’elevat preu de les sales de concert Barcelona i l’àrea metropolitana. Com ho veieu vosaltres? De moment us manteniu al marge d’aquest circuit…
A.C: Aquest primer any hem tingut l’oportunitat de tocar a casals de joves, espais juvenils i casals populars i no ens hem trobat amb necessitat d’anar a sales.
P.B: De cara a aquest any sí que ho volem intentar i som conscients, a través d’altres grups i companys, que hi ha problemes per tocar-hi per, com dius, els preus tan elevats, les clàusules de condicions, el percentatge de diners que et quedes… Per a la majoria dels grups és impensable tocar en aquests llocs. En general, els músics emergents no cobren pel que fan, sinó que tenen les seves feines i unes hores de tranquil·litat que poden dedicar a la música, com fem nosaltres.
El grup segueix l’estil rock amb lletres basades en el solar punk i la ciència-ficció. Foto cedida
Dèieu abans que gravareu nova música ara. Reprenent el tema de la crítica a problemes socials i ambientals, l’interès de Trump pel petroli de Veneçuela podria inspirar una cançó d’ANK1ms?
A.C: Sí, jo diria que sí. Ho faríem des de la crítica al creixement infinit i a l’explotació, i no només de recursos naturals, sinó també de les persones que viuen a costa d’això, ja que també en són víctimes.
P.B: Si parléssim de Trump, a més, ho faríem a través de la ciència-ficció que, de fet, aquest gènere ja és un reflex del que passa al nostre voltant.
Quin vessant de la ciència-ficció us agrada més?
A.C: Ens agrada sobretot en la literatura i el cinema. Com que tots hem tingut aquesta inspiració des de ben petits, vam decidir que enfocaríem així el grup.
“Els músics emergents tenen les seves feines i unes hores de tranquil·litat per dedicar a la música, com fem nosaltres”
Deveu ser dels pocs grups que mesclen música i ciència-ficció…
P.B: En el panorama català segurament sí, però això la banda rock Muse ja ho feia, que és un dels nostres principals referents i també The Strokes.
Per acabar, em dèieu a l’inici que costa que la gent pronunciï bé el nom de la banda. Per què us dieu així?
P.B: Hi ha moltes respostes possibles i una d’elles és que és un secret (riu). Bàsicament, volíem que la paraula semblés de ciència-ficció, que fos en plural i que sense saber què vol dir semblés catalana.
A.C: Hi ha un origen real d’aquestes sigles, però amb els del grup vam quedar que cada vegada que algú ens ho preguntés inventaríem alguna cosa nova, però el que ens ha passat és que no teníem una resposta preparada en cap concert! Se’ns ha escapat de les mans i llavors sempre acabem dient que és complicat…
Els principals referents de la banda són Muse i The Strokes. Foto cedida
