Diana Murr és el nom artístic de Mireia Morera, actriu i cantant nascuda al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar. Foto: Arancha Cassani
Catalunya necessita més dives pop catalanes i qui sap si Diana Murr, l’alter ego de Mireia Morera (Sant Andreu, Barcelona 1998), podria ser una d’elles. Formada en interpretació musical a l’Institut del Teatre, Morera ha participat en produccions de referència com Golfus de Roma. Ara, amb el projecte musical que inicia vol portar el pop-rock en català a un nou horitzó, combinant música i performance.
Parlem amb ella dies després que publiqui Batecs de plàstic, l’avançament del seu àlbum debut, Destronada, que s’estrenarà a l’octubre. Aquesta cançó és una declaració d’intencions del tema principal del disc: la pressió estètica. “La cançó representa els ideals impossibles als quals aspirem les noies i que, realment, fan referència a uns valors imposats socialment”, diu l’artista.
Com et definiries?
Soc polifacètica. He estudiat teatre musical, però la música sempre ha format part de la meva vida. Com a artista, estic molt aferrada a un discurs perquè quan actuem tot el que fem és polític, i per això prenc riscos i penso en generar un art amb el qual la gent es pugui sentir interpel·lada. Sobretot si actues a Barcelona, ja que tenim tants estímuls que necessitem propostes trencadores.
Com vas començar?
Vaig néixer a Sant Andreu del Palomar, tot i que ara visc al Camp de l’Arpa del Clot. De petita, al barri, feia extraescolars de dansa, música i piano a l’Ateneu Obrer i a l’Escola Bcn Fusió. Com que m’agradava tant, vaig estudiar teatre musical a l’Institut del Teatre. Des de llavors, he fet força carrera professional com a actriu, però jo vaig començar amb la música, ja que quan tenia vint anys formava part de Versión Imposible, un grup de versions rock.
On has actuat?
El primer que vaig fer va ser el musical Golfus de Roma, amb el qual vam actuar a Barcelona, però també a Mèrida i Madrid. Més tard, vaig fer La filla del mar. Ara mateix, i fins aquest estiu, estaré fent gira per Catalunya amb ARTEMIS, un espectacle que és el meu treball de fi de grau a l’Institut del Teatre i que he creat amb la meva companyia, Gèminis.
A qui admires?
Sobretot artistes com Chappell Roan, Taylor Swift o Rosalia, ja que representen l’emprenedoria i el poder femení. Totes elles han reivindicat molt la seva autoria amb un discurs molt concret, i han parlat dels problemes que suposa ser una dona a la indústria musical. No són només cantants, sinó que desenvolupen tot un concepte i això és el que vull fer amb el disc Destronada. A part, soc fan del rock clàssic i d’artistes com Queen, Rod Stewart i Elton John. Pel que fa al teatre musical, m’agrada el que fa Lin-Manuel Miranda.
Quin és l’escenari dels teus somnis?
M’encantaria actuar al Palau Sant Jordi algun cop a la vida, però primer estaria bé actuar a sales de concerts de Barcelona i Catalunya. Ara, però, em vull centrar en el llançament de Destronada, ja que la idea és començar a fer concerts a inicis de 2026. Vull preparar un directe ple de ballarines i oferir un concert on la gent pugui alliberar les tensions del dia a dia i, sobretot, en català, perquè hem de reivindicar l’artista pop catalana.
Diana Murr publicarà a l’octubre el seu àlbum debut, ‘Destronada’, que tracta sobre els cànons de bellesa femenins. Foto: Arancha Cassani
