Greta Sibling a l’entrega del Premi Amadeu Oller. Foto: Genís Baró i Albert Guillén
Greta Sibling, nascuda a Barcelona el 1995, és la guanyadora del 60è Premi Amadeu Oller per Ecografia (editorial Galerada). A l’obra, la poeta escriu sobre els vincles familiars, el conflicte, la memòria, l’amor i la possibilitat de construir-se un mateix: ‘M’he extirpat / de tu / però a la panxa encara hi duc / el teu secret / o sigui que no acabo / de matar-te.’ L’acte dels premis va tenir lloc el 28 de maig a la Parròquia de Sant Medir (Sants, Barcelona). La poeta va deixar el públic bocabadat amb una punyent performance en què va recitar diversos poemes.
Com et definiries?
Defenso que la poesia ha de ser dura i vulnerable. Penso que és important atrapar instants, fer fotografies per dins, ecografies, tal com es titula la meva obra, i per això escric poemes curts, com un glop o com una bufetada.
Com vas començar a escriure?
Als disset anys, els dilluns a la nit anava a un curs on ens endinsàvem en els mons de Jarmusch, Cortázar, Poe, Dylan, Joplin… I llegíem poesia en veu alta. Allà vaig veure que no cal un doctorat per gaudir de la literatura o de l’escriptura, sinó que t’hi pots apropar des de la pell.
Quines obres has publicat?
Ecografia és la meva primera obra, i em fa molt i molt feliç que, gràcies al Premi Amadeu Oller i a l’editorial, qualsevol pugui entrar en una llibreria i trobar-hi aquest llibre. Ja es pot llegir en una edició que és una petita joia, de tan bonica.
Amb quin premi literari somies?
Encara estic assimilant l’Amadeu Oller… Estic molt agraïda de debutar amb un premi tan prestigiós, que ha catapultat les veus d’Irene Solà, Juana Dolores o Manuel Forcano, entre d’altres. Tant el premi com l’acollida que està tenint el llibre és un regal.
Estàs preparant alguna obra?
Sí! Hi ha més coses al forn. El meu objectiu és continuar fent accessible la poesia, alliberar els poemes de la pàgina perquè la poesia no és al paper, sinó que la fem llegint-la, interpretant-la.
A qui admires?
Els meus mestres van de Garcilaso a Marina Abramović. Són un referent Antònia Vicens, Luis Alberto de Cuenca, Dolors Udina, Antoni Clapés… I m’interessa molt el que estan fent, per exemple, Ocean Vuong, Peter Scalpello, Marco Mezquida, Craig Stewart, Cosima zu Knyphausen, Kazuki Nakahara, Eva Baltasar, Irene Solà, Anna Gual, Rita Payés o Tarta Relena.
