Aquest jove del barri de Gràcia de Barcelona suma ja tres títols cinematogràfics amb 25 anys. Foto cedida
Marc Esquirol (Gràcia, Barcelona, 2000) és un jove gracienc que ha anunciat recentment la seva jubilació. Fa un pas al costat i es retira del festival de cinema que va crear amb tan sols divuit anys. Es tracta de l’u22, el Festival de Cinema Jove de Barcelona que avui arrenca la seva setena edició i que s’allarga fins al 21 de setembre.
A Esquirol li queden anys i panys per cotitzar, sigui amb una càmera en mà o fent de gestor o programador cultural. Parlem amb ell sobre la trajectòria de l’única mostra de cinema dedicat a joves creadors de Barcelona, així com de les seves pel·lícules, que es poden veure a la plataforma Filmin.
Com et definiries?
Com a cineasta i també programador cultural, ja que sempre m’ha interessat treballar la part comunitària de la cultura.
Com vas començar?
El meu pare em va regalar un cotxe als divuit anys, me’l vaig vendre i vaig fer la meva primera pel·li. Després, com a cineasta m’he format a l’ESCAC –vaig acabar fa tres anys– i la part de gestió cultural ha sortit de forma bastant idealista arrel de pensar que calia un projecte cultural per als joves de la ciutat. Perdem moltes veus creatives que tenen entre 18 i 25 anys. Hi va haver un moment, fa anys, en què es programava molt per a joves, però per atraure’ls calia incloure’ls en la conversa. Per això amb divuit anys vaig crear l’u22.
La primera edició, del 2018 la vam fer al MACBA i la segona, que era bastant ambiciosa, ja que s’hi sumava la Fundació Joan Miró, va acabar sent en línia perquè va arribar la pandèmia. A partir de la tercera, ja ens vam instal·lar a la Miró, on ens hem trobat amb el repte de les subvencions… (riu). A partir d’això, ara treballo a la secció de programes públics de la Fundació. A més, ara m’han donat la beca de guió de l’entitat Guionistes Associats de Catalunya.
Com vas plantejar el festival u22?
El vaig pensar com un bé cultural i no com un festival que em pertanyia, sinó que fos per a la comunitat i per això dic que m’he jubilat de l’u22. Els lideratges són rotatius, ja que si vols que sigui per a joves, l’has de deixar per a ells. L’edició d’enguany la dirigeixen Marina Miyar, Marina Zubiaur i Marta del Hoyo. Crec que hem de pensar en altres models de festivals, tenim un sistema de direcció que duren anys i anys i crec que s’ha de reforçar el model laboratori que tenim nosaltres, ja que per a mi el més important és capacitar el grup, l’equip. És, en definitiva, un curs de gestió cultural exprés.
On podem veure les teves pel·lis?
Tinc dos curts i una pel·li a Filmin: Les coses són així (2022), Dos dies i l’eternitat (2023) i Si mai no ens haguéssim separat (2023). Estic content perquè l’última ha anat a molts festivals. També, si tot va bé, sortiran dos curts més aquest any amb els quals continuo amb la mateixa línia d’experimentació: gravar amb una analògica de 16 mil·límetres, agafar un cotxe i anar de rodatge amb la gent que hi cap. Això em fa pensar que el cinema és molt elitista. Dos dies i l’eternitat el vaig rodar amb vint anys amb una càmera de mà i dos amics amb qui fèiem un viatge. Pel·lícules a cost zero.
A qui admires?
De contemporanis em flipen Alice Rohwaser, Mia Hansen Love, Celine Sciamma, Nanni Moretti i Carla Simon. I de més antics, Éric Rohmer i Godard. La pel·li que em va inspirar a fer films de baix pressupost va ser Les amigues de l’Àgata (2015).
Quin és el festival dels teus somnis?
M’agradaria anar al Festival Internacional de Cinema de Venècia. Fa temps que vaig a la Biennal d’Art i a la d’Arquitectura, però al festival de cinema no hi he estat mai. A part, un dels meus somnis és que el cinema català es projecti internacionalment i que les meves pel·lícules es vegin a Corea, per exemple. Romeria, de la Carla Simón, s’estrenarà a quinze països, però encara és molt insipient. Però sobretot no vull renunciar al que és local, és a dir, a fer cinema en català. A més, en el futur vull poder anar d’espectador a l’u22.
Marc Esquirol (dreta) va crear l’u22 el 2018, quan tenia 18 anys. Foto cedida
