Paula Artés és la guanyadora del Premi Art Nou 2024. Foto: Albert Ribas
La càmera de fotos sempre ha estat un objecte indispensable per a Paula Artés. Aquesta fotògrafa (Molins de Rei, 1996) ha guanyat el Premi Art Nou amb el projecte Energia submergida que exposava a la galeria que la representa, àngels barcelona. Reflexiona sobre les relacions de poder entre una de les empreses constructores més grans del món i l’estat espanyol en la fallida plataforma marítima de gas Castor. El seu objectiu és ampliar la investigació a escala mundial.
Com et definiries?
Fotògrafa-artista. M’agrada investigar els espais ocults del poder que de vegades estan amagats per falta de connexions. És el que he vist amb el projecte Energia submergida.
Com vas començar?
A casa es diu que la càmera sempre ha format part de mi. Vaig estudiar Fotografia, tot i que hi havia gent que pensava que faria Ciències Polítiques. No he fet la carrera, però molts dels meus projectes són polítics.
On has exposat?
A segon de carrera a la Sala d’Art Jove, a Barcelona, i a partir d’allà vaig començar a picar pedra. Des de llavors, en Centre Cívics de Barcelona, a Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, a Lleida i també a les Canàries i a Cadis.
A qui admires?
M’agrada sobretot Edmund Clark, un fotògraf britànic que fa temes d’investigació. També la danesa Mari Bastashevski i l’artista nord-americà Trevor Paglen. I m’he enamorat del duo d’artistes de Suècia Klara Källström i Thobias Fäldt.
Quina és la galeria dels teus somnis?
Sempre faig la broma que fins que no exposi al MoMA no tindré fills. Però de vegades tenim idealitzats aquests llocs, perquè després surten oportunitats en espais locals en els quals, tot i que no estan tan valorats, les condicions són més bones.
“No he fet la carrera, però molts dels meus projectes són polítics”, diu Artés. Foto: Albert Ribas
