Pilar Talavera, Clara Cortés i Rober Martínez presentaran ‘La química de las lágrimas’, una performance de procés compartit. Foto cedida
Fins a l’11 de març, la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, situada al barri barceloní de Sant Andreu, acull la tercera edició de Feedback, un cicle d’assajos oberts que cada dimecres convida el públic a interactuar amb els artistes residents per obrir un diàleg entre creadors, espectadors i periodistes culturals a través de la música, el teatre, la dansa i la videocreació.
Durant les sessions, els artistes presentaran fragments dels seus projectes en desenvolupament i els assistents coneixeran en primícia els treballs i aportaran les seves impressions i reflexions, el que s’anomena donar feedback, d’aquí en nom del cicle. La proposta va començar el 2022 després que els artistes demanessin fer aquest tipus de mostra.
D’aquesta manera, la Fabra i Coats integra la interacció amb el públic com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme durant la seva residència, una idea que va néixer d’una necessitat expressada pels mateixos artistes a través de la Comissió de Programació, espai participatiu obert a la comunitat del centre que ha coordinat i dissenyat aquest format. A cadascuna de les sessions hi haurà un presentador-periodista que contextualitzarà i dinamitzarà el diàleg entre públic i creadors. La relatoria de cada una de les sessions anirà a càrrec d’alumnes del màster universitari en Producció i Comunicació Cultural de la Universitat Ramon Llull. Les sessions van començar aquest 4 de febrer, amb les propostes de Glòria Ribera i Carmela Muñoz.
Programació de les sessions
Les mostres són gratuïtes i obertes al públic sense necessitat d’inscripció prèvia. Hi participaran dotze residents, dos en cada sessió. Serà els dimecres a les 19 h, i l’entrada és lliure.11 de febrer
Maria Pipla: Continuo sonoro. Treball al voltant d’un dels edificis més freqüentats per músics a Barcelona. Ubicat al polígon de la Verneda, Banda Sonora acull més d’un centenar de sales d’assaig on tocar a qualsevol hora i dia de l’any. Deambular pels seus passadissos és transitar un entorn en permanent transformació. El bullici es filtra i els cossos es troben sense veure’s, evocant una comunitat en fora de camp. Jugant amb materials fílmics i una composició sonora triafònica, la projecció proposa una deriva on sons, imatges, cossos i arquitectures s’entrecreuen rítmicament.
Raquel Klein: Negro luz. Instal·lació coreogràfica que s’endinsa en la foscor com a matèria escènica i espai de percepció expandida, investigant el contorn com un espai de diàleg entre presència i absència des d’una mirada contemplativa. Mitjançant estats paisatgístics i mecanismes escènics, la peça estableix un temps de trànsit que convida a afinar la mirada i potenciar l’experiència d’allò subtil.
Diàleg moderat per Clara Narvión, directora de Ràdio Primavera Sound.
18 de febrer
Pilar Talavera, Clara Cortés i Rober Martínez: La química de las lágrimas. Performance que entrellaça cos, paraula i aigua en un procés compartit. Talavera i Cortés converteixen el taller en un espai de diàleg performatiu l’eco del qual pren forma en una acció efímera i en una publicació-diari DIY. L’experiència s’expandeix amb l’experimentació sonora site-specific de Rober Martínez, creant una peça on el líquid, el verbal i el sensorial conflueixen.
Anna Pantinat+Shoeg+Lluís Vintró: Goigs Posthumans. Projecte de poesia expandida que parteix de la llegenda del Sant Nin de Sant Pere de Casserres, una performance sonora i visual amb veu, sintetitzadors i theremin. Els poemes d’Anna Pantinat s’interroguen sobre el desig posthumà i el situen davant del concepte de santedat religiosa. Per què aspirem a ser millors del què som? Què desitgem que encara no tenim? I si la tecnologia fos capaç de fer miracles com programar el nostre naixement a voluntat? En qui ens voldríem convertir? Què podríem aportar?
Diàleg moderat per Oriol Rosell, de Territori Clandestí i Ràdio 4.
25 de febrer
PSIRC: La casa intempèrie. Dos artistes mundialment coneguts en el circ contemporani pateixen un terratrèmol durant la representació. Es veuen desemparats, sense espectacle, sense llar. Després de constatar el dolor de les ferides rebudes, al cos i a l’ànima, les autoritats sanitàries obliguen a fer servir el pallasso per curar-se. Ambdós personatges s’adonen que estan absurdament atrapats a l’interior d’un espai amb parets invisibles. A la intempèrie d’aquest interior abismal, intenten construir una casa per salvar-se.
Sergi Casero: Ministeri de la Badomeria (titol provisional). Monòleg performatiu que explora els mecanismes de la mentida en el context contemporani i el seu poder performatiu. La proposta parteix d’una contradicció paradoxal: la mentida forma part de la nostra quotidianitat (tots hem mentit i mentim), però alhora ens esgarrifa veure com en els darrers anys les mentides han guanyat un espai inèdit en el discurs polític i mediàtic, qüestionant consensos bàsics sobre allò que entenem com a veritat. A través d’un joc escènic que utilitza l’humor com a vehicle, Ministeri de la Badomeria examina els límits entre veritat i ficció, i a preguntar-nos fins a quin punt som capaços de distingir-los, o si, de fet, aquesta distinció encara importa.
Diàleg moderat per Nil Martín, de betevé i Ràdio Fabra.
4 de març
Àngel Duran: Manifesto. Un quintet de cossos convoca l’esperit de les subcultures per transformar l’espai públic en escenari d’un fervor col·lectiu. En aquesta celebració efímera, on la dansa s’acosta al trànsit, els cossos s’entrellacen en un ritual d’evasió i resistència. Manifesto és un monument a la rebel·lió que crema i s’esvaeix, un tribut als que van buscar refugi en la intensitat del moment davant d’una societat que margina allò diferent i mercantilitza allò viu.
Clara Poch: L’ombra de la libèl·lula. No hi ha ombra sense cos. No hi ha cos sense història. Si una nena hereta una història que no ha escollit, que li han escrit sense preguntar així, amb les paraules gravades sobre el vestit que carrega cada dia, què en fa, d’aquesta condemna muda? Se la penja a l’esquena, com ho han fet tantes abans que ella? O la descorda amb les dents, i l’estripa amb ràbia, fins que només en queda la tela bruta als dits? Una obra transdisciplinària que aborda la tensió entre allò que ens defineix per dins i allò que mostrem enfora.
Diàleg moderat per Jofre Font, del programa Quan arribin els marcians (3Cat).
11 de març
Clara Cortés Soler: THAT’S A MATCH. Espectacle per a persones solteres. O per a qui vulgui ser-ho durant una hora. THAT’S A MATCH és una proposta de teatre immersiu, amb música en directe (flamenc), videoart i dramatúrgia del gust, que reflexiona amb ironia i tendresa sobre les cites, la intimitat i l’amor romàntic.
laSADCUM: WKW III: EVERAFTER. És una promesa de futur, un espectacle que funciona sota les lògiques de l’arquetip del becari en l’era tecnofeudal del capitalisme digital actual, a partir de l’edging i el worldglimpsing, i que agafa el funcionament dels videojocs, dels superherois i dels musicals. Per a aquesta obra, s’ha creat una falsa empresa anomenada WKW III, que és l’encarregada de confeccionar la peça en una col·laboració amb laSADCUM. Així, l’espectacle es converteix en una estratègia més de promoció de l’empresa. Un projecte que qüestiona el brànding i el màrqueting com a emancipadors de qualsevol causa.
Diàleg moderat per Mariona Borrull, del programa Nervi (3Cat).
Consulta les propostes d’anys anteriors aquí.
