El 15 de febrer del 2015 una quarantena de veïns, la majoria gent gran, jubilada o a l’atur van agafar les regnes de la gestió de la Bostik. Foto: Cultura B
El 2006 abaixava la persiana de la Bostik, l’última fàbrica industrial del barri barceloní de la Sagrera amb seu a Boston i dedicada a fer cola per a sabates (stick en anglès). Passats gairebé vint anys, aquest recinte fabril, ara anomenat Nau Bostik, acull una quinzena d’entitats socials i culturals en 6.000 metres quadrats. Hi traiem el cap un matí d’octubre en què el sol de tardor escalfa les parets farcides de pintures de colors d’aquest recinte fabril del carrer Ferran Turné.
La Bostik és un emblema per al barri des del 2015, quan la gestió del recinte va passar a mans d’una colla de veïns convençuts que a la Sagrera faltaven espais culturals que dinamitzessin la vida del barri. Ens rep en Jorge Sánchez, el coordinador. Ell va ser un dels sagrerencs que, liderats pel veí i gestor cultural Xavier Bassiana, va agafar les regnes del recinte.
Un espai per al barri amb controvèrsies
Per entendre el present d’aquest espai cal viatjar una dècada enrere. Ens situem en una Barcelona marcada, per una banda, per la posada en marxa del projecte Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona i, per l’altra, amb un múscul associatiu fort arran del moviment dels indignats del 2011 i que, en el cas de la Sagrera, va fer córrer com la pólvora la idea que calia conservar i transformar el patrimoni fabril del barri perquè fos d’ús comunitari.
Arran d’aquest desig, els veïns van pactar una cessió d’ús amb la immobiliària de l’espai i el 15 de febrer del 2015 una quarantena de veïns, la majoria gent gran, jubilada o a l’atur, van entrar al recinte. Cada dia dimecres quedaven per netejar les diferents naus. “Ens pensàvem que seria impossible, però passats dos anys, ja començàvem a organitzar les primeres activitats”, recorda Sánchez.
El recinte fabril del carrer Ferran Turné té les parets farcides de pintures de colors, fets per artistes de la productora B-Murals. Foto: Cultura B
De seguida van veure el potencial de les naus com a espais per fer-hi rodatges i conferències. Així van començar a finançar el projecte, un sistema que avui dia encara alimenta la Bostik. Quan un va obrint portes i pujant escales s’adona que el projecte ha donat fruits, ja que al llarg de les tres plantes de l’espai hi ha des d’una sala de concerts a un coworking, passant per diferents espais de reunions, tallers o, fins i tot, com veiem avui, una sala amb un centenar de cadires per als metges que hi fan una conferència. “Venir aquí és una altra manera de conèixer Barcelona”, diu Sánchez quan passem per allà.
Ara mateix acullen una quinzena de projectes que en conjunt impliquen un centenar de treballadors. Mentre Sánchez estira el fil, se’ns acosten un, dos i fins a tres residents que el saluden amb un somriure d’orella o orella. Entre ells hi ha la productora d’art B-Murals, situada a la planta baixa, que es troba en plena preparació de la festa principal dels deu anys de la Bostik. Serà el 15 novembre i, a part de xerrades i tallers per a tot el veïnat, l’artista muralista Emilio Cerezo renovarà la paret principal de l’edifici.
L’altre resident amb qui conversem és en Joan Linux, fotògraf del barri de la Prosperitat (Nou Barris), que té el taller al tercer pis, el més alt. Entrar-hi és com anar a parar a un univers on hi ha moltes relíquies fotogràfiques que Linux guarda.
La Nau Bostik, el 2013, dos anys abans de l’entrada del veïnat. Foto: Nau Bostik
El llarg camí per a la consolidació
Sovint, però, a la Bostik no tot són flors i violes. Sánchez detalla que “l’equipament sempre ha generat controvèrsia a dins de la Sagrera”, ja sigui per la desconfiança que generava l’entrada de persones, del barri i de fora, com per un problema estructural que els persegueix des del primer dia: els sostres d’amiant.
La lluita incansable dels membres de la Bostik per superar aquest i altres obstacles s’entén quan un puja al pis superior. Des d’aquí tot pren una altra dimensió. Les excavadores que desfilen des del Pont de Bac de Roda fins a Sant Andreu evidencien un altre taló d’Aquil·les de la Bostik: la nau es troba en l’espai d’actuació de dos planejaments urbanístics –el de la nova estació de la Sagrera i el del seu entorn–, que en el seu moment preveien enderrocar-la per fer-hi una zona verda, habitatges i un equipament.
El 2022, però, encara amb l’alcaldia de Barcelona En Comú, es va fer un procés participatiu perquè l’Ajuntament, els veïns i les entitats de la Sagrera valoressin si es podien fer canvis en els planejaments urbanístics per conservar la nau. La darrera comissió de govern abans de les eleccions municipals del 2023 va aprovar inicialment un pla urbanístic per protegir la nau i convertir-la en un equipament públic “amb usos consensuats amb el veïnat”, tal com va anunciar l’Ajuntament aleshores.
Han passat tres anys i, com explica Sánchez, el procés continua en període d’al·legacions. De moment en té quatre. Tot i això, el coordinador comenta que no senten “un perill directe”, però creuen que “amb l’entrada del PSC, el tema de la Bostik està al congelador”, cosa que els genera una certa desconfiança. El principal motiu que els fa pensar-ho és que, a diferència de fa anys, ara demanen reunions al Districte i asseguren que el govern municipal no els rep.
Des del Districte de Sant Andreu, per la seva banda, expliquen a Cultura B que es va fer una reunió amb el col·lectiu de la Nau Bostik a principis de mandat on es va compartir el projecte planificat per aquella zona i les propostes de futur.
Aquest any l’espai ha organitzat diverses festes i activitats per celebrar els deu anys de l’equipament. Foto: Nau Bostik
Així, el dia a dia a la Bostik es viu amb un horitzó d’esperança tot i “anar amb una sabata i una espardenya”. “L’Ajuntament sempre ha flipat una mica amb nosaltres, perquè hem aconseguit aixecar un equipament sense demanar diners. Ens sentim orgullosos d’aquesta marca, perquè hem demostrat que les persones, quan s’organitzen, són capaces de muntar un equipament”, comenta Sánchez amb satisfacció. Ara bé, tenen clar que si s’aixeca polseguera, respondran: “Si ens foten fora, cremem el barri, metafòricament, però tindria cost polític, perquè la Bostik ja no té només una projecció de barri, sinó de ciutat”.
Pel que fa a les remodelacions necessàries, Sánchez comparteix que no poden millorar l’estat de la Bostik ara mateix si no els donen una garantia que podran “estar aquí deu anys més”. El seu pla ideal, però, seria que l’Ajuntament adquirís l’espai i que la gestió fos comunitària. Tot plegat a l’estil d’espais veïnals de la ciutat com Can Batlló, a Sants, l’Ateneu Popular 9 Barris, a la Trinitat Nova, i la Fabra i Coats, al barri veí de Sant Andreu, els quals veuen com a referents.
Les mateixes fonts municipals també diuen que continuen treballant en el futur d’aquest espai amb l’objectiu d’encabir tots els projectes planificats.
La sala d’actes de la Bostik serveix per celebrar diversos actes d’entitats de la ciutat i de fora. Foto: Nau Bostik
Com serà la Bostik d’aquí a 10 anys?
“Ens l’imaginem com un equipament municipal remodelat i de gestió comunitària. Voldríem també que els nois que ara van a l’escola, que han participat de tallers o han vingut a calçotades amb els pares, un dia formin part de l’espai”, comenta el coordinador.
Tornem al punt d’inici de la visita i els nostres caps apunten al cel mentre badem amb les desenes de murals que d’aquí a uns dies es renovaran amb motiu de l’aniversari d’un recinte que un dia fabricava cola per a sabates i que ara dona vida a tothom que s’hi acosta.
En un moment en què costa imaginar escenaris alternatius als de les grans sales farcides, la Nau Bostik demostra amb l’empenta i el convenciment d’un projecte de barri i de ciutat que, a prop de casa, hi ha altres maneres d’entendre la cultura.
La Bostik s’ha convertit en un espai d’oci més per als veïns de la Sagrera. Foto: Nau Bostik
El llibre de retrats que va néixer d’una nevera plena de desconeguts
L’art urbà a Barcelona: una llarga lluita a la recerca del prestigi
