La companyia 6per4 representa ‘Temps mort’ al Sants Teatre del Centre els dies 11 i 12 d’abril. Foto cedida
En una escena cultural tan viva com la de Barcelona, el teatre emergent és un termòmetre imprescindible per entendre cap a on evolucionen les arts escèniques. Les noves companyies no només aporten mirades fresques i llenguatges innovadors, sinó que sovint s’atreveixen a explorar temes i formats que potser no tenen cabuda en els circuits més consolidats.
A continuació, et presentem cinc companyies de teatre emergent barcelonines que val la pena tenir al radar.
1. Companyia 6per4
És una companyia creada el 2019 per joves majoritàriament formats a l’escola de teatre del Sants Teatre del Centre d’aquest barri barceloní. Tot i que el grup ha anat variant des que es va crear, actualment formen la companyia Marina Iranzo, Aina Busquets i Pau Casanovas, sota la direcció d’Ariadna Iranzo i Teia Martínez.
Els dies 11 i 12 d’abril estrenen Temps mort, del dramaturg Jordi Casado Olivas, que tracta el tema de l’espera. La companyia ens fa adonar que passem la vida esperant, omplint l’espera o intentant escurçar-la. “Però, què passaria si deixéssim de desestimar aquest ‘temps mort’? Què passaria si miréssim aquesta espera una mica més de prop?”, plantegen des de 6per4.
Faran dues funcions aquell cap de setmana: dissabte a les 18 h i l’altra a les 20 h i diumenge a les 17 h i a les 19 h. Les entrades es poden comprar aquí.
L’últim espectacle de 6per4 planteja el fet que passem la vida esperant. Foto cedida
2. Companyia Cul de Sac
Sortir de l’escola de teatre i llançar-se al món professional és complicat, però la qüestió és, sense dubte, picar pedra per no trobar-se en un cul-de-sac. Això és precisament el que estan fent dues noies de Sabadell, tres de Barcelona i una de l’Hospitalet. Totes es van formar al Col·legi del Teatre i ara formen la companyia Cul de Sac. Elles són Carla Ruiz de la Fuente Ballester, Maria Pocorull Ferrer, Clàudia Costa Jimenez, Alba Josa Levratto, Edna Rodriguez Rizzo i Alba Sala Quiroga.
Aquesta setmana han acabat les funcions de La Nit del 4 al 5 a la Sala Fènix, al barri del Raval. En paraules de la companyia (amb qui vam parlar abans de l’estrena), és un espectacle “necessari, punyent i incòmode”. Parteix d’una agressió sexual i explora tot el que ve després: el silenci, la por, la mirada dels altres i la lluita per reconstruir-se.
La companyia ha acabat les funcions de ‘La Nit del 4 al 5’ a la Sala Fènix, al barri barceloní del Raval. Foto cedida
3. Les Pinyes
Les Pinyes són una companyia nascuda el 2019, formada per tres companyes de Barcelona que havien estudiat juntes a l’Institut del Teatre: Marta Asamar, Cèlia Castellano, Noèlia Fajardo i Judit M. Gené.
Treballen sobretot el teatre visual i d’objectes, com van demostrar en el seu últim projecte, Hi! I’m Steven, que es va podeu veure al Teatre Maldà el passat mes de novembre. En aquella aventura van estar acompanyades per Ramon Micó, un barceloní que coneix de prop la problemàtica del turisme massiu i la gentrificació.
L’obra dona continuïtat a les complicitats creades amb el veïnat del Gòtic quan van tirar endavant el projecte Herois Anònims de Catalina Florit i Joan Aguiló, l’estiu del 2023.
Actualment, estan fent gira amb els espectacles Un tros de pa i Perla. El primer s’adreça al públic infantil i, a través de cançons, dibuixos, titelles i màgia, segueix el viatge que fa un tros de pa fins que arriba a taula. Perla, en canvi, és un homenatge a les dones obreres que no surten als llibres d’història.
Les Pinyes treballen sobretot el teatre visual i d’objectes, com van demostrar a ‘Hi! I’m Steven’. Foto cedida
4. Las Espectadoras
És una companyia formada per dues noies de 23 anys, Aina Minguell, de Lleida, i Aitana Ropero, de Viladecans, tot i que les dues ara estan establertes a Barcelona.
Fa uns mesos vam parlar amb elles abans de l’estrena del seu primer espectacle a Barcelona, Tribut a les rates, que es va poder veure al Teatre Tantarantana. Minguell i Ropero encarnaven la Dolores i l’Angustia, dues àvies que, com deien les actrius, podrien ser elles en el futur: “Expliquem una amistat entre dues àvies, que, al final, és un reflex de la nostra relació”. Passats uns mesos, van anunciar a través de les xarxes, que l’Editorial Mutis, dedicada al teatre emergent, els publicava el text de l’obra.
Tal com explicava Minguell a Cultura B, gran part de l’obra té lloc dins de dos contenidors d’escombraries, fet que reflecteix dues idees amb què sovint rumien les actrius. “Volíem parlar de com la societat rep els cossos i també del fet que, quan tens certa edat, et llencen teatralment a la brossa”, comentava Minguell. Ara bé, la clau per tirar endavant projectes com els seus és, segons elles, “picar molta pedra”.
‘Tribut a les rates’ es va poder veure al Teatre Tantarantana fa uns mesos. Foto cedida
5. La Diminuta i Companyia
La Diminuta i Companyia, formada per graduats de l’escola formació Eòlia, neix per parlar de les coses petites que, per una banda, o per una altra, ens ressonen. Formen el grup Nit Batlló, Pau Cardona, Marina González, Julieta Laxalt, Noa Navas i Fiona Salvador, sota la direcció de Sara Q. Pipó.
A través de relats particulars tractats a partir d’un codi híbrid entre la dansa i el teatre, les seves obres materialitzen de manera poètica situacions i preguntes que inquieten com ara l’alienació, la solitud, la incomprensió, la violència i la necessitat d’empatia així com el poder de l’amor.
Precisament, aquesta era la idea que recollia el seu darrer espectacle Yonder, un drama en clau física i visual on la imatge, els cossos i el so reflecteixen les pors humanes. L’argument gira al voltant de sis joves que es troben al menjador d’una casa on hi ha les cendres d’una festa d’aniversari. L’obra es va veure fa uns mesos al Teatre Tantarantana de Barcelona.
La seva última creació és Desídia, una investigació teatral feta en el marc del programa de suport a les arts escèniques Procreació, del Centre Cívic Sant Martí, i que narra la història de tres noies que, atrapades com cada dia en el mateix bar, comparteixen els seus desitjos frustrats.
L’última creació de la Diminuta i Companyia és ‘Desídia’, feta en una investigació teatral al Centre Cívic Sant Martí. Foto: Instagram (@_ladiminutaicompanyia)
