La banda de rock progressiu formada al Baix Montseny va fer els seus primers passos el 2006. Foto: Prou!!!
“La humanitat s’està llançant amb alegria a la destrucció i a tot el que la fa aniquilar. S’està acabant alguna cosa que no sabem què és”, explicava aquest dilluns el músic Víctor Vallejo a Cultura B en relació amb el seu darrer treball. Tot plegat, minuts abans que literalment alguna cosa s’acabés, en aquest cas, l’electricitat.
Podríem dir que els vaticinis del baixista del grup Prou!!! s’han anat complint, ja que fa més d’un any que els seus companys i ell van decidir, valgui la redundància, dir prou i fer un punt i a part a la trajectòria d’aquesta banda de rock progressiu que durant dues dècades s’ha mogut en sales del Baix Montseny i Barcelona.
Abans de marxar, però, la banda publicava fa dies Abracen el déu que els devora (No Me’n Records), un disc de nou temes que, com diuen, ens recorda que “el dia radiant pot esdevenir inquietant i hostil en qualsevol moment”. Entre les cançons, que el baixista qualifica de “distòpiques i oníriques”, destaca Mirall trencat, que tracta “sobre no trobar sentit al que passa i els canvis”, l’Hora Nua, sobre una ruptura sentimental i El regne dels muts, que parla “d’un lloc on ja no calen paraules, perquè el concepte de llibertat està perdent significat”. Fent referència al darrer títol, el músic afegeix el següent: “Si els que canten sempre són els mateixos, doncs nosaltres cantem sobre que ja no podem cantar”.
“Tot són dificultats per tocar”
El baixista, que combina la passió per la música amb la seva feina com a professor d’Història, fa la vista enrere i recorda que el grup el van crear el bateria, en Carles Imbernón, i ell el 2006 quan estudiaven Sociologia. Poc després, s’hi van afegir l’Iván Puig (guitarra) i en Jordi Mulet (sintetitzadors). Passats dos anys, van començar a fer concerts entre les dues comarques i van gravar tres discos que els van portar a endinsar-se en l’escena underground barcelonina. “Sempre m’agrada dir que som la perifèria de la perifèria, i amb molt d’orgull”, diu Vallejo.
Entre les actuacions que han fet durant aquestes dues dècades, el baixista en recorda una amb els Surfing Sirles el 2010 a Sant Esteve de Palautordera o una altra amb el grup català de punk rock Les Cruet. Amb tot, Vallejo explica que abans ser músic “era molt més senzill”. “El 2008 tocàvem molt pitjor, però fèiem molts més concerts que ara que tenim repertori… Han tancat moltíssimes sales”. Així, els macrofestivals, les normatives de les sales, les queixes dels veïns o pagar per actuar, són alguns dels factors que, segons el músic, han fet canviar el circuit de petites sales a Barcelona. “Tot són dificultats”, afegeix.
“M’agrada dir que som la perifèria de la perifèria musical, i amb molt d’orgull”, diu el baixista Víctor Vallejo. Foto: Prou
“Comiat agredolç”
A diferència del que acostumen a fer els grups que marxen, ells llancen les últimes cançons quan ja han fet el seu darrer concert, que va ser fa un any i mig a la masia de Can Balmes, a Santa Maria de Palautordera. Els ritmes laborals i familiars ho han fet impossible. “És un comiat agredolç, perquè, per una banda, hem llançat les últimes fuetades creatives però, per altra banda, hem certificat la mort del projecte i no ens podrem acomiadar amb un bolo”, lamenta el baixista.
Malgrat que els Prou!!! s’acomiadin ara, l’intèrpret es mostra satisfet de saber que no abandonen del tot els instruments. En Jordi Mulet, per exemple, continua formant part de la banda Montnegre i, en el cas de Vallejo, és baixista al grup Capità Pilgrim.“Per sort, continuarem vinculats a la música”, conclou.
