angeles molero santa coloma

Una petita mostra dels àngels de l’artista Merche Molero. Foto cedida

L’artista colomenca Merche Molero, finalista de la darrera edició dels Premis Zurbarán de Badalona, exposa aquests dies bona part de la seva obra en un espai sorprenent: el soterrani d’una de les seves botigues preferides, Lapislázuli (carrer de Sant Jeroni, 46). “Mai havia exposat en una botiga, sempre havia estat en espais d’art com Cal Sisteré o Can Peixauet”, explica l’artista a Cultura B.

I confessa: “Lapislázuli, regentada per la meva amiga Cristina, té una energia molt especial. M’agrada perquè té aquest component esotèric, i a baix hi ha un espai antic, amb la paret una mica derruïda… Vaig pensar que seria perfecte per als meus àngels”. I és que l’exposició porta per títol Los Ángeles de la Molero.

Els àngels urbans

Els “àngels” de Molero no tenen res de religiós. Són àngels urbans, “persones vitamina” que ens trobem al llarg de la vida. “Gent que irradia llum, que suma i no resta”, diu l’artista. Són éssers sense gènere ni sexe, inspirats tant en persones reals (veïns, amics) com en personatges del món imaginari, com la Núvia Cadàver de Tim Burton, una de les seves icones.

“Amb aquests àngels vull parlar de la llum que ens envolta cada dia, de la gent que et fa bé”, explica Molero, que combina oli, collage i il·lustració digital. Cada obra parteix d’un esbós, però sovint evoluciona lliurement quan l’està pintant. “La pintura et porta on vol”, reflexiona.

angeles molero santa coloma (2)

L’exposició és al soterrani d’una botiga de Santa Coloma. Foto cedida

Una mirada feminista

Molero va arribar a Santa Coloma amb tres anys, i enguany n’ha fet 61. Diu, orgullosa, que s’ha fet seva una ciutat que l’ha vista créixer i on ha desenvolupat tot el seu projecte personal i artístic: “M’agrada molt Santa Coloma, la meva vida és aquí.” I afegeix que també se sent orgullosa de pertànyer a un municipi declarat obertament feminista.

A través de la pintura ha tractat temes com la violència de gènere o els matrimonis forçats de nenes, com en un oli del 2020 que també s’exposa en aquesta mostra i que va emocionar molt a l’artista: “Em va fer plorar molt mentre el pintava”. Per a ella, l’art també és una forma de fer política: “Arribo a la gent a través del que pinto”. I considera que és una bona manera d’incidir en un món que encara compta amb aquestes xacres socials.

angeles molero besart

L’obra de Molero també es pot veure al Besart, en forma de reivindicació feminista. Foto cedida

L’art amb ànima

La seva tècnica preferida és l’oli, “perquè dona un color i una llum que no té cap altre material”. Però també ha explorat la il·lustració digital, amb mitjans molt casolans: “Treballo amb un Photoshop de l’any de la picor i un ratolí vellíssim. És un repte, però m’agrada fer-ho així.”

Rebutja la fredor de les imatges generades amb intel·ligència artificial: “Quan la gent fa art amb IA, li falta l’ànima”. I ella, precisament, s’hi deixa l’ànima en cada peça: “Quan em desprenc d’una obra em costa, perquè és com si fos una criatura meva”. Però també li agrada que el seu art arribi a totes les cases.

Molero defensa que l’art ha d’estar a l’abast de tothom. Per això ofereix còpies de les seves obres a preus assequibles: “Em sap greu que la gent no pugui tenir art a casa. Hem de democratitzar-lo.” També és crítica amb la idea que avui dia “tothom és artista”. “No és així. Et fas artista amb el temps, amb el rodatge, i sobretot pel que et torna la gent que t’escolta i et dona benzina per seguir”, afegeix.

Un art que fa anys que va començar

Va començar a pintar el 2014, quan va poder “alliberar-se una mica” després d’anys dedicats a la feina i la família. Dos anys més tard, el 2016, va guanyar un premi a l’originalitat al certamen internacional Premis Zurbarán, un reconeixement que li va donar impuls i confiança per iniciar el seu camí artístic.

Des de llavors, no ha parat: ha estat finalista diverses vegades als Zurbarán i ha participat en nombroses exposicions col·lectives i individuals, així com en portades de revistes locals de Badalona i Santa Coloma.

Actualment, a punt de prejubilar-se, dedica part del seu temps al voluntariat amb infants i joves amb autisme o Asperger: “Cada dimecres fem tallers, i veus com descobreixen la pintura i hi bolquen la seva sensibilitat. Això també m’omple l’ànima.” I per a ella és molt terapèutic.

Si voleu veure les seves obres en directe, ho podeu fer a la botiga Lapislázuli, de Santa Coloma, fins al 24 de novembre.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram