L'artista de l'Hospitalet que exposa els seus diaris íntims

Patrícia Feliu, artista, dissenyadora del barri de Bellvitge exposa ‘Diaris 2023-25’. Foto cedida

Exposar un diari personal pot semblar un gest arriscat, però hi ha una artista del barri de Bellvitge de l’Hospitalet que assegura no tenir vertigen per fer-ho. Ella és la Patrícia Feliu, artista, dissenyadora i investigadora vinculada a la moda i el tèxtil. Fa dies va inaugurar Diaris 2023-25 al CAID (Centre d’Informació i Atenció a la Dona, Plaça Can Colom 1), una mostra que es pot veure fins al dia 31 d’aquest mes.

Aquesta és una de les primeres exposicions individuals de l’artista, tot i que ja ha participat en diverses mostres col·lectives com a comissària. Tal com explica, el projecte va prendre forma el març de 2025, quan va decidir preparar una mostra per celebrar el seus 28 anys. La primera mostra va tenir lloc al mes de novembre a La Butxaca Màgica de l’Hospitalet. “L’únic que podia ensenyar eren els meus diaris i com havia transcorregut la meva vida des que vaig arribar a l’Hospitalet”, comenta la de Bellvitge. Els dibuixos i textos, presentats de manera cronològica, toquen temes com l’autoretrat, la sanació, el desig de llibertat, les relacions properes i els somnis.

Tot i que actualment viu a Bellvitge, ella és de Terrassa. En els últims set anys ha passat per diferents ciutats, com Hamburg o Sabadell, fins a instal·lar-se a l’Hospitalet, on viu amb unes amigues des de fa tres anys: “M’agrada molt el barri per la calidesa de la seva gent i perquè és on s’acaba la ciutat”, explica.

Llibretes que es converteixen en quadres

El projecte s’articula a partir de dues llibretes que Feliu utilitza com a diaris des de fa tres anys: una per escriure i una altra per pintar. A la mostra s’hi veuen dibuixos on predominen els rostres, les siluetes humanes i les figures abstractes. L’artista ha desmuntat les pàgines de la llibreta de pintura i les ha convertides en peces d’exposició. A més, Diaris 2023-25 també inclou dietaris, objectes personals i papers significatius que formen part del relat de la jove. “Moltes vegades es produeix obra per exposar. Aquí l’obra ja estava feta”, explica.

Compartir aquests materials també és, com comenta, una manera d’explicar a la gent propera com ha estat el seu procés vital dels darrers anys: “Hi havia gent que volien saber com estava, però no els ho sabia explicar. La mostra em va servir per compartir on havia estat sense paraules”.

“Aquesta exposició em va servir per compartir sense paraules on havia estat”, diu l’artista. Foto cedida

Entre paraules i dibuixos

La convivència entre text i dibuix és un dels eixos centrals del projecte. L’artista explica que escriure en un diari permet fer-ho sense filtres, amb la llibertat de pensar que ningú ho llegirà. En canvi, la llibreta de pintura és per a ella un espai on imaginar-se de maneres diferents i on processar emocions.

La llibreta d’escriure, de format A5, l’acompanya sempre i sovint acaba omplint-se també de dibuixos o de petits objectes trobats pel camí. La de pintar, en canvi, gairebé no surt de casa: “És com si els dibuixos dormissin i, després, quan ja porto unes pàgines recorregudes, la remiro i és molt maco”.

Finalment, sobre si li feia respecte compartir textos i dibuixos tan íntims, l’hospitalenca ho té clar: “No, perquè com que havia decidit ensenyar-ho, havia d’assumir les conseqüències fins al final. Hi ha un parell d’imatges que em semblen molt fortes, crues, però van sortir així, no em puc jutjar”, conclou.