Avui s’ha presentat la nova etapa de les Fàbriques de Creació de Barcelona. Foto: Cultura B
Han passat gairebé vint anys des que les antigues fàbriques de Barcelona van canviar els obrers per als artistes. El projecte Fàbriques de Creació, impulsat pel consistori barceloní des del 2007, ha transformat 11 recintes fabrils de la ciutat en pols de creació artística en sis districtes. Barcelona és, de fet, l’única ciutat europea que compta amb aquesta xarxa artística. Avui, després d’aquest llarg recorregut, s’ha presentat la nova aposta de l’Ajuntament de Barcelona que impulsa una nova governança, estableix un model de finançament i aposta per la internacionalització d’aquests espais artístics.
Els detalls s’han fet públics aquest matí a l’espai LAB del Palau de la Virreina de Barcelona en una roda de premsa en què han assistit el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, i els responsables de dues Fàbriques de Creació de la ciutat: David Marín (Nau Ivanow) i Sonia Fernández (El Graner).
Durant la seva intervenció, Marcé ha destacat que aquesta mesura “posa en valor una de les propostes més potent i singulars de la ciutat de Barcelona”. Un dels canvis més substancials és que, per primera vegada, es defineixen amb claredat els requisits per formar part de la xarxa, amb especial èmfasi en la vocació pública, la independència de gestió i la capacitat d’impacte territorial. “Calia revisar on estàvem i fer pautes de coordinació”, ha apuntat el regidor.
“Apostem per la governança compartida, la sostenibilitat econòmica i la projecció internacional”, afirma Xavier Marcé
Una de les xifres que més s’ha repetit al llarg de l’acte és que l’Ajuntament de Barcelona es compromet a finançar fins al 60% del pressupost de cada Fàbrica, amb una inversió global anual de 3 milions d’euros en activitats i un milió en infraestructures per al 2026. “Amb això trenquem la normativa que les subvencions han de cobrir el 50% de les despeses”, ha detallat Marcé.
Aquest límit té un doble objectiu: vetllar per la sostenibilitat del projecte i fomentar la seva autonomia, incentivant la recerca de vies complementàries de finançament com patrocinis, col·laboracions amb altres administracions i ingressos propis derivats de serveis. “La iniciativa redefineix el funcionament i la gestió d’aquests equipaments amb l’objectiu de consolidar un sistema basat en la governança compartida, la sostenibilitat econòmica i la projecció internacional”, ha afegit Marcé.
L’autogovernança de les fàbriques
Un dels altres canvis que es preveuen és que cada equipament tindrà un Consell de la Fàbrica propi amb representació de l’entitat gestora i professionals independents del sector. Aquest òrgan tindrà funcions d’avaluació, seguiment i interlocució amb l’administració, i reforçarà la transparència i la qualitat dels projectes. Tindrà una durada de cinc anys amb possibilitat de pròrroga per a cinc més.
Aquest òrgan, a més, ara passarà a gestionar els programes de les Beques Barcelona Crea, que han impulsat 32 iniciatives creatives en els darrers anys.
El regidor Xavier Marcé i els responsables de dues Fàbriques de Creació de la ciutat: David Marín (Nau Ivanow) i Sonia Fernández (El Graner). Foto: Cultura B
Connexió amb el territori
Preguntats per quins canvis preveu la mesura en relació amb la projecció territorial, els dos representants han apuntat que el canvi és que ara es reculli una feina que, segons diuen, queda de vegades “invisibilitzada i amagada”.
“Fa anys que les Fàbriques ajuden a descentralitzar l’accés a la cultura a barris de zones perifèriques amb mancances culturals”, ha apuntat Sonia Fernández, responsable d’El Graner, de les Corts, la qual ha afegit que es tracta d’una “reflexió que els artistes fan en el seu dia a dia i que ara és cabdal” per als barris més vulnerables de la ciutat. Ara bé, cada Fàbrica gestiona la manera per fer arribar l’art a la ciutadania.
En el cas d’El Graner, per on anualment passen uns 350 projectes, continuaran treballant en xarxa amb “associacions dels barris, universitats i centres educatius per pensar com el material artistic es relaciona amb els veïns i veïnes”. Per altra banda, David Marín, de la Nau Ivanow de Sant Andreu, celebra que es tracta d’una mesura “que enforteix el sector i que surt de les fàbriques, passa a la política i torna a les fàbriques”.
Finalment, aquesta dimensió comunitària es complementa amb una mirada metropolitana i internacional, que busca ampliar la xarxa més enllà dels límits administratius de Barcelona i posicionar les creacions locals en circuits globals. La mesura preveu, a més, un programa específic d’internacionalització per garantir la presència de les Fàbriques en contextos artístics de referència arreu del món.
Els detalls s’han fet públics aquest matí a l’espai LAB del Palau de la Virreina de Barcelona. Foto: Cultura B
De la indústria a l’art i la cultura: una història de fàbriques transformades
