Guillem Gràcia i Joaquín de la Cruz actuen el 28 de novembre a les 18.30 h. Foto: Laura Soriano
La Setmana de Jazz de Barcelona va néixer el 5 de maig de 1980 a les Drassanes, just al final de la primera promoció del Taller de Músics, i va reunir prop d’un miler de persones, un èxit inesperat. Ràpidament es va convertir en un punt de trobada vibrant per a músics emergents i consolidats que mesclaven jazz, flamenc, blues o rock and roll. Al llarg dels anys va passar per sales mítiques com el Zeleste, la Sala Màgic, Els 4 Gats o el JazzSí Club.
Passats 45 anys, el Taller de Músics fa renéixer un dels esdeveniments més emblemàtics de la seva història. Del 24 al 30 de novembre, aquest emblemàtic festival torna a l’escola del Raval amb la vocació de tornar a ser un espai de proximitat, creativitat i trobada entre generacions de músics.
Totes les activitats són gratuïtes, amb reserva prèvia, i tindran lloc a la sala Taller de Músics 24 (carrer Cendra, 24, el Raval), que té un aforament de 60-70 persones. L’objectiu és recuperar l’essència dels clubs de jazz: proximitat, interacció directa amb els músics i un ambient íntim.
Segons explica Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, el retorn respon a la voluntat de “recuperar l’esperit comunitari i lliure que sempre ha tingut la música al Raval, i que va donar vida a la Setmana de Jazz”. També apunta que hi ha “una nova fornada de músics extraordinàriament preparats, i alhora grans figures que van passar pel festival i avui són referents. És el moment de tornar a trobar-nos”.
Cabrera també destaca la dimensió comunitària de la trobada: “Aquest barri ha estat sempre un quilòmetre zero de creativitat. La Setmana de Jazz va néixer al carrer, entre gent valenta i apassionada. Ara volem tornar aquesta energia al Raval i al seu veïnat”.
Un festival amb història
L’últim any que es va celebrar la Setmana de Jazz va ser el 1990. L’any 1992, coincidint amb la inauguració del JazzSí Club i amb els Jocs Olímpics de Barcelona, el festival es va transformar en la primera Mostra de Jazz Europeu. Aquest nou format va incorporar músics de tot Europa, que compartien escenari amb artistes locals, generant intercanvis professionals i enriquint l’escena musical barcelonina.
Va esdevenir una autèntica fira internacional que va situar Barcelona en el mapa jazzístic europeu. Alguns dels músics que van passar per la Setmana de Jazz de Barcelona: Tete Montoliu, Núria Feliu, Carles Benavent, Chicuelo, Lucky Guri, Joan Albert Amargós, Perico Sambeat, Max Sunyer, entre d’altres.
Núria Feliu a Els Quatre Gats en el marc de la Setmana de Jazz de Barcelona el 1986. Foto cedida
Un cartell ple de talent
La programació del 2025 inclou una combinació d’artistes locals i figures reconegudes, amb propostes sorgides de l’escena actual i dels joves talents formats al Taller de Músics. Entre els artistes consagrats destaquen Perico Sambeat LAB, Chicuelo, Joan Monné Quartet, Ramón Díaz Group, Oleandole i Endless Trio, representants d’una trajectòria sòlida i reconeguda.
En l’edició d’enguany, els nous talents aporten frescor i noves mirades amb Júlia Cruz & Abraham Lojo, Lidia Mora & Ruselito, Gràcia x De la Cruz, Camarada Ventura, Jow, Miranda Fernández, Bigwé, Paula Peso, The Groovetrotters, Young Swingers, Taller Obert Project, Nova Big Band i altres, que conformen una escena potent i en plena efervescència.
La Setmana acabarà amb una botifarrada popular al carrer Requesens. La mostra vol ser, per tant, un espai intergeneracional, un lloc on joves músics, professionals, professors i públic convisquin, comparteixin i creïn. Un projecte que reafirma la missió del Taller de Músics: fer de la música un motor social, cultural i humà.
Lluís Cabrera sintetitza així l’esperit que inspira la nova edició: “La música és un fet social abans que artístic. Quan la gent es troba, passen coses. I aquest festival servirà perquè passin”.
Consulta els horaris i reserva entrades aquí.
Cartell de la primera edició de la Setmana de Jazz de Barcelona (5 maig de 1980). Foto cedida
Domènec Bis Thobi (Bigwé): “Per ser músic t’has de moure molt i caure en gràcia, i això complica la feina”
