Bigwé és el projecte artístic de Domènec Bis Thobi, un jove de 26 anys que ara acaba els estudis de cant al Taller de Músics de Barcelona. Foto cedida
Posar punt final als estudis fa impressió. Es tanca una etapa i se n’obren d’altres. Això mateix els està passant aquests dies als estudiants del Taller de Músics de Barcelona. Ells no només posen fi a una carrera, sinó que es llancen a la indústria musical, plena de reptes. Un d’aquests graduats és Domènec Bis Thobi, el projecte del qual s’anomena Bigwé, que ve de bigwéwé, una paraula tradicional d’una tribu del Camerún a la qual pertany la seva mare. Aquest jove de 26 anys, que va néixer a aquest país centreafricà i viu a Gràcia des de fa temps, posa aquest divendres el colofó al Taller de Músics, on ha estudiat interpretació vocal de música moderna i jazz.
Des de fa tretze edicions, aquesta escola del barri del Raval organitza el Festival Talent en diferents sales de Barcelona i voltants per mostrar els treballs de final de grau dels alumnes que acaben els estudis. En el cas de Bis, ell intervé en el marc del Blackcelona Legacy Festival, una mostra d’artistes afrocatalans que té lloc aquest cap de setmana a Fabra i Coats, a Sant Andreu.
Serà l’únic alumne que hi actuarà, perquè fa dies va rebre una gran proposta que encaixava amb la seva idea musical: “La coordinadora del festival, la Basha, em va demanar que en fos l’ambaixador, vaig acceptar i, a part de tocar-hi, m’encarrego de la coordinació dels artistes”, explica el cantant.
Així, el dia 25 de juliol a les 21 h farà el seu “concert de graduació” on presentarà set temes que ha compost per al TFG (Treball Final de Grau) arran d’una història peculiar: la biografia de Nzinga Mbande, reina d’Angola l’any 1600. “M’he aventurat amb aquest treball”, confessa abans d’estirar el xiclet de les diverses lluites socials i de gènere d’aquesta figura històrica que, per a ell, “és tot un referent de la lluita dels drets de la dona i del col·lectiu LGTBI”. Temes que, com diu, caracteritzen el seu projecte i també el del festival de Fabra i Coats.
Per endinsar-se de ple en aquesta figura va fer un “viatge d’investigació sobre músiques locals” del Camerún. “Si hagués tingut els mitjans hauria anat a Angola, però, tot i això, vaig anar al Camerún, que és on tinc família, a gravar col·lectius de dones i cerimònies tradicionals en llocs ben lluny del poble, sense cobertura”, detalla. De tot plegat, n’han sortit set temes que combinen jazz, R&B i ritmes centreafricans com el zouk i el bikuts.
El gracienc actua divendres en el primer festival que reuneix músics afrodescendents i fa mesos posava també el peu a l’escenari de Razzmatazz en el marc del Queer Music Festival, la primera mostra musical dedicada a artistes del col·lectiu LGTBI. Per a ell, és cabdal alçar la veu contra les injustícies: “És important fer-ho. No soc un activista perquè la feina que ells fan és molt intensa, però cal que les lletres parlin del que ens passa perquè els artistes tenim certa influència sobre la gent”.
Entre Gràcia, Camerún i Holanda
Bigwé va néixer al Camerún, va venir a Barcelona amb la família quan tenia vuit anys i, més tard, va tornar al país centreafricà a estudiar el Batxillerat. En acabar, va viatjar a Holanda per cursar Disseny Gràfic i, finalment, va anar a parar al Taller de Músics de la capital catalana on, de seguida, va arrencar amb el projecte musical Bigwé, que compta amb una banda formada per més estudiants com ell: “Jo necessito músics a l’escenari, connecto més amb una banda. Trobo fred treballar sol amb unes bases”, indica. Completen el grup Lennart Roca (veu), Eli Pons (teclat), Javi Vallés (guitarra), Joan Tomàs (contrabaix) i Alberto Solé (bateria).
Fent un repàs a la discografia, el projecte de Bigwé arrencava el març 2022 amb la publicació de Somni equivocat. Més tard, arribaria el concurs de música emergent Sona 9, una beca de la IMB School Barcelona, situada a Sants-Montjuïc, amb què va publicar el tema Quan estem junts, el seu pas pel programa de 3Cat Eufòria (2023) i el seu primer EP, Estrella, que publicava el 2024.
“La meva proposta és atractiva”
D’ara endavant, Bis vol continuar treballant en els temes que presenta aquesta setmana. Ara per ara, ho imagina com un espectacle de teatre. Tot i que confia plenament en la seva proposta, la qual considera “atractiva”, creu que acaba els estudis sense “conèixer gaire el sector musical de Barcelona”. Aquests anys al Taller de Músics l’han ajudat a familiaritzar-s’hi, però pensa que “accedir a la informació del sector és difícil”.
Amb tot, l’artista de Gràcia guarda positivisme i sobretot motivació, dues qualitats que el deixen lluny de la sensació d’abisme que podria tenir qualsevol recent graduat: “Estic a l’inici de la meva carrera. La indústria pot arribar a ser molt de nínxol encara que no ho sembli, però sé que, per conèixer-la, has de moure’t molt i caure en gràcia, coses que compliquen la feina perquè hi ha molt de politiqueo, però això forma part de la carrera”, conclou.
Més informació i entrades del concert del 25 de juliol aquí.
El projecte de Bigwé combina els gèneres de jazz, R&B i ritmes centreafricans com el zouk i el bikuts. Foto cedida
Un festival per reivindicar la Barcelona afrocatalana: “La ciutat ens expulsa”
