L’univers iconogràfic de Subirachs plasmat en les setanta-vuit cartes del tarot. Foto cedida
La galeria Chiquita Room, situada a l’Eixample de Barcelona, acull fins al 28 de febrer una exposició ben peculiar: Cap, cor, carn. El tarot de Subirachs, una mostra comissariada per la historiadora de l’art Judit Subirachs-Burgaya, filla de l’artista Josep Maria Subirachs.
D’aquesta manera, aquest espai d’art barceloní ofereix una proposta diferent de l’habitual, que mostra una part desconeguda de l’obra del reconegut escultor, pintor i dibuixant català, famós per haver realitzat, entre d’altres, les escultures de la façana de la Passió de la Sagrada Família.
Subirachs, un artista cerebral
Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927 – 2014) és un dels artistes catalans contemporanis amb més prestigi internacional. La seva obra s’articula al voltant d’un llenguatge simbòlic propi, marcat per la dialèctica, les oposicions i una forta càrrega conceptual.
“Josep Maria Subirachs es definia a si mateix com un artista cerebral. No creia ni en la inspiració ni en la intuïció, sinó en la reflexió. En més d’una ocasió va manifestar que volia ser recordat com un creador de símbols”, diu Judit Subirachs. Un exemple destacat i paradigmàtic de la seva capacitat al·legòrica és la seva incursió en el món del tarot. En rebre l’encàrrec de dibuixar-ne un de propi, “Subirachs va estudiar el significat profund de les cartes per reinterpretar-les a través del seu alfabet simbòlic”, afirma la historiadora de l’art.
Tot i desconèixer inicialment l’univers de la cartomància, quan va rebre l’encàrrec de dibuixar les setanta-vuit cartes d’una baralla de tarot, es va submergir en un estudi aprofundit del seu significat i les va reinterpretar a través del seu propi llenguatge simbòlic. Aquesta aportació va enriquir el tarot amb una mirada inèdita, fidel al seu estil i pensament artístic. “Subirachs afirmava que la humanitat viu atrapada en un laberint, del qual cada persona, al llarg de la vida, intenta sortir seguint un itinerari sense retorn”, reflexiona la comissària.
En rebre l’encàrrec de dibuixar un Tarot, Subirachs va estudiar el significat de les cartes i les va reinterpretar a través del seu alfabet simbòlic. Foto cedida
El laberint, de fet, és molt present en la seva obra i, en el cas del tarot, l’utilitza com a motiu per al revers de les cartes. A la seva obra a la Sagrada Família hi apareixen, per exemple, en la carta del personatge solitari de l’ermità —que al·ludeix a la introspecció i a la reflexió— reprèn la imatge de l’evangelista cronista que va representar en homenatge a Antoni Gaudí a la façana de la Passió del temple.
També hi ha referències a la torre de les Aigües del Poblenou, el barri barceloní on va néixer, amb la qual volia evocar l’enginy humà per dominar la natura.
Un univers icònic, personal i inconfusible
L’univers iconogràfic de Subirachs, personal i inconfusible, amb reiterades al·lusions a la solitud, l’erotisme, el pas del temps i la mort, és l’essència que distingeix tota la seva producció.
No és estrany, doncs, que Subirachs utilitzés el tarot com a espai de reinterpretació artística, establint analogies temàtiques que li van permetre vincular la simbologia d’aquestes cartes de tarot amb el seu propi alfabet simbòlic, com si es tractés d’una cartografia de l’ànima.
A més a més, aquesta exposició repassa les connexions amb altres obres de l’artista i la seva mirada inèdita sobre la cartomància, fidel al seu estil i pensament artístic.
