L’equip del Chiquita Room, a les portes de la galeria. Foto: Chiquita Room
Exposicions, escultures, dibuixos, fotografies, ceràmica i tèxtils envaeixen el número 25 del carrer Villarroel, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Rere una discreta porta de vidre i fusta s’amaga la galeria Chiquita Room, un projecte centrat en l’art contemporani que fa temps que crida l’atenció del sector.
La clau del seu èxit és l’aposta per l’art contemporani més popular. “Volem sortir de l’elitisme artístic i ser accessibles per a tothom, sense caure en el paternalisme”, explica la directora de l’espai, Laura González.
En poc més de cinc anys, els impulsors del Chiquita Room han aconseguit portar les seves obres fins a fires de renom internacional de Madrid i Miami. A més, han estat nominats als premis de l’Associació Catalana de Crítica d’Art i han començat a col·laborar amb diverses institucions barcelonines.
“El nostre projecte té una voluntat social molt clara: compartir l’art com a forma de fer millor la vida”
“El nostre projecte té una voluntat social molt clara: compartir l’art com a forma de fer millor la vida. Per això treballem amb l’Ajuntament i portem els nostres artistes a escoles de la ciutat”, detalla González.
Una visita guiada pels interiors de la galeria. Foto: Chiquita Room
Però per a garantir la supervivència de l’espai, la directora i impulsora de la galeria ha hagut de començar a buscar formes d’expandir el projecte més enllà de la ciutat. “El mercat de l’art a Barcelona és molt petit. Amb els anys ens hem adonat que per a fer que el projecte funcioni i per poder sostenir un sala com aquesta hem de sortir a l’àmbit internacional”, lamenta.
Un esperit tranquil
El passat mes d’abril es va posar el punt final a l’exitosa exhibició La presència és l’única deessa que adoro, la primera de l’any a la galeria. L’atractiu d’obres de Mari Chordà, Massimiliano Moro i Sara Agudo Millán va atreure centenars de visitants. “Va ser un refugi per als veïns, una invitació a abaixar el ritme en una societat que necessita espais de tranquil·litat”, celebra la directora de la galeria.
La següent cita al calendari de la sala va arribar el 18 d’abril amb la mostra Spirito Portatile, de l’artista argentina Laura Zuccaro. Fins al 15 de juny, les aquarel·les d’aquesta pintora van explorar “l’esperit individual des de “la discreció i l’austeritat”.
Laía Argüelles Folch i Louis Porter
Actualment, a Chiquita Room es pot vistar la mostra Todavía siempre, que reuneix una selecció d’obres dels últims deu anys de l’artista Laía Argüelles Folch (Saragossa, 1986), que treballa amb materials que troba en mercats de segona mà, en botigues de col·leccionisme o llibreries de vell de diversos països. En aquesta exposició, Argüelles s’aproxima a la imatge entesa com a presència en comptes de com a representació i aprofundeix en l’ús de la imaginació com a eina per crear coneixement i enriquir la capacitat de concebre el que és real.
I, d’altra banda, a partir del 19 de setembre i fins al 31 d’octubre la galeria exposarà la mostra The Appearance of a Distance, de Louis Porter, que agafa per títol la descripció que el pensador alemany Walter Benjamin va fer de l’aura per analitzar el concepte de distància (entre les coses, les idees i els éssers humans) en l’era de la connectivitat. Porter ho fa combinant diverses tècniques fotogràfiques amb materials que troba.
