Núria Dalmau i Valeria Pisati a ‘SNÖSTJÄRNA’. Foto: Antic Teatre
L’Antic Teatre, al districte barceloní de Ciutat Vella, comença el 2026 carregat d’estrenes durant tots aquests mesos d’hivern.
Aquest espai de creació artística, situat entre el Mercat de Santa Caterina i el Palau de la Música, en ple centre de Barcelona, ens proposa una extensa programació centrada en l’experimentació més arriscada.
Què hi ha darrere d’una cosa que encara no existeix?
Del 22 al 25 de gener, Clàudia Mirambell Adroher estrena F.U.M, una obra que neix del desig d’investigar què es genera al voltant d’alguna cosa que encara no existeix. La fe quotidiana capaç de sostenir les nostres expectatives, de confiar en el que no podem veure o en el que encara està en procés de construcció. Mirambell forma part del col·lectiu Eléctrico 28, on desenvolupen projectes d’intervenció urbana des de la quotidianitat i el sentit de l’humor.
Les coses més petites convertides en circ
Coses petites, dins del cicle de Circ de l’Antic és una proposta que compta amb diferents llenguatges escènics que tracten temes com l’obsolescència de l’espècie humana o la gestió dels recursos naturals, amb l’aigua com a símbol. L’obra explora icones de la cultura mil·lennial que han definit la nostra identitat occidental, amb fenòmens com els vídeos d’unboxing i el bottleflip challenge. Incorpora tècniques de circ, com l’acrobàcia i les verticals. Darrere hi ha Adrià Montaña, cofundador de la companyia PSiRC al costat de Wanja Kahlert, Anna Pascual i Benet Jofre. Es podrà veure del 15 al 18 de gener.
Adrià Montaña ens presenta Les coses petites. Foto: Antic Teatre
Una barreja de la nena de l’exorcista i la Heidi
Del 5 al 8 de febrer, Sofía de la Zambra estrena a l’Antic amb LUTONIO 94: El grano en la boca, el sol en el culo. Aquesta és sens dubte la que consideren la seva obra més personal. És un homenatge al desordre, a l’estrany, a la bellesa, al còmic, al circ, a la galanteria del deliri i al tempus fugit. Es tracta d’una faula, un megamix, un collage, una sàtira, una crònica d’aventures i una aposta per la vitalitat. Més enllà del perill, més enllà de tota explicació. És esgarrifós, estrany, commovedor: una barreja de la nena de l’exorcista i la Heidi all at once. De la Zambra combina circ, teatre físic, performance i arts plàstiques. La seva obra neix de l’absurd i del gest, amb l’humor com a eina central i amb artefactes creats manualment.
Si fos una pel·lícula
Si fuera una película és una peça que explora les possibilitats del so en el cinema per pensar l’escena teatral. Un so que dramatitza, ficciona o ressignifica les imatges que toca, que produeix estranyesa, humor o es converteix en metàfora, viatjant del versemblant a l’irreal. Aquesta superposició d’elements narratius —el so lligat al cinematogràfic i l’escena— ens mostra les potencialitats de tots dos: el so com a generador de possibles il·limitats i l’escena amb el seu codi infinit de representació. Macarena Recuerda és una artista formada en arts escèniques, teatre i dansa. Tot i estar llicenciada per l’Institut del Teatre, allò que realment li interessa són els projectes participatius que tenen com a objectiu crear noves formes de trobada amb l’art. La podreu veure a l’Antic els dies 26, 27 i 28 de febrer i l’1, 5, 6, 7 i 8 de març.
Una odissea visual i física
Del 12 al 15 de març, en el marc del festival de dansa metropolitana, es presenta SNÖSTJÄRNA. Dins els conductes de ventilació d’una gran multinacional, un ésser amb cap triangular busca la sortida —o potser el sentit de la seva existència. En aquest espectacle descobrim SNÖSTJÄRNA, una odissea visual i física sobre el desig, el consum i la llibertat dins els engranatges d’un imperi corporatiu. Entre la dansa, el teatre i la performance, dues intèrprets es desdoblen per mostrar les ombres i els miratges del nostre món contemporani. Una tragicomèdia distòpica on el cos, la imatge i la repetició revelen l’absurditat de la realitat moderna.
Gaia Pellegrini presenta ‘veline repertoire’. Foto: Rafal Stefanski
Festeig lèsbic
I, per acabar, Gaia Pellegrini ens presenta veline repertoire, un estudi coreogràfic sobre les coristes italianes fantasiejat com un festeig lèsbic. Veline és un duo de coristes la tasca de les quals és interpretar els Stacchetto: pauses de ball de 30 segons amb rutines alegres i somriures omnipresents. En tornar a posar en escena el seu repertori, des dels anys noranta fins avui dia, les intèrprets trenquen el seu vincle amb la càmera i comencen a ballar l’una per l’altra. El que comença com una imitació es converteix en seducció: els gestos frívols es transformen en tensió eròtica, els somriures es converteixen en encanteris “camp”, fins que la coreografia les uneix en un idil·li.
Pots consultar tota la programació amb els seus cicles mensuals i les altres activitats aquí.
