El conserge que va acabar sent un gran escultor de gegants

Els Gegants de les Colònies Jordi Turull creats per Domènec Umbert. Foto cedida

Aquest 2026, uns dels gegants més desconeguts de Barcelona fan un canvi d’imatge. Després de trenta-tres anys sense canvis, aquest gener estrenaran uns nous vestits. I, estirant el fil, ens hem volgut centrar a explicar qui va fer aquests gegants i la història que hi ha al seu darrere, per a molts, passada per alt. Com van néixer els gegants de les Colònies Jordi Turull? Com és que unes colònies d’estiu van tenir uns gegants d’aquesta mena?

Darrera d’aquestes grans figures hi ha Domènec Umbert i Vilasaró, un mestre geganter santandreuenc que va néixer el 17 de gener de 1916, per Sant Antoni Abat. Conegut popularment com el Mingu o en Domingo, amb les seves mans va crear i restaurar diversos dels gegants que veiem avui dia ballant pels carrers.

Va treballar al famós El Ingenio de Barcelona, un obrador d’on han sortit la majoria de les parelles de gegants que hi ha a Catalunya, avui malauradament tancat i en una situació deplorable per l’incivisme. Tot i haver estat comprat fa uns anys per l’Ajuntament de Barcelona, encara no s’hi ha tirat endavant cap projecte. Allà, però, segons expliquen, a l’artesà no li van acabar d’anar gaire bé les coses, va deixar de fer gegants i es va acabar guanyant la vida fent maniquins per a grans firmes de moda, fet que anys més tard marcaria l’estil dels seus gegants, amb faccions suaus i molt treballades.

Estat actual de la porta on hi ha El Ingenio, al carrer Rauric. Foto cedida

Les Colònies Jordi Turull: el retorn a la creació gegantera

A principis dels anys vuitanta, Domènec Umbert treballava com a conserge al Casal Calassanç de la comunitat escolàpia del Camp de l’Arpa, on conjuntament amb la seva dona tenien cura de la comunitat religiosa. En un viatge a la Vall de Pineta, a l’Aragó, acompanyant la canalla a la casa de les Colònies Jordi Turull (entitat de lleure de l’Escola Pia de Catalunya), va veure que els infants havien creat un gegant amb materials rudimentaris per ensenyar-lo als pares durant la festa major de final de colònies. Cada juliol hi pujaven uns 300 nens i nenes barcelonins, i d’allà en van anar sortint diversos gegants casolans. Aquesta il·lusió de la mainada barcelonina pels gegants el va tornar a empènyer a crear i a tenir una segona vida com a escultor d’imatgeria festiva.

Un dels gegants creats durant les colònies d’estiu Jordi Turull. Foto cedida

Els escolapis li van cedir un espai per fer un gegant per a les colònies i li van donar una gran quantitat de fang. Quan el van anar a veure, ningú no s’esperava que aquell conserge fos un escultor d’aquell nivell. El gegant es va presentar en un dia de pares, es va portar a la casa de colònies i es va vestir de manera rudimentària per fer aquella primera cercavila. Els monitors, alguns provinents de la colla gegantera de Mataró, van comentar: “Aquest gegant és molt ben parit, ha de tenir una geganta.” Així va néixer la parella de gegants de Pineta, amb la idea de pujar-los cada any a les colònies d’estiu.

En Tano i l’Estiveta: els gegants de les colònies

En Tano es va estrenar el febrer de 1981 a l’Escola Pia d’Alella. Mesos més tard va arribar l’Estiveta, presentada a la Vall de Pineta. El nom del gegant va ser escollit per votació popular de la canalla, mentre que el de la geganta fa referència a la muntanya que hi ha davant la casa de colònies, a Osca.

Com que eren massa grans perquè els portessin els més petits, anys després en Domènec va crear una parella de gegants infantils, fills dels gegants grans. La il·lustradora Rita Culla, professora a l’Escola Pia de Sant Antoni i futura creadora d’en Tonet i la Rita del barri, va fer el dibuix dels gegantons. A partir d’aquest dibuix, en Domènec Umbert els va construir.

Un altre dels gegants que van crear durant les colònies d’estiu. Foto cedida

L’ofici i la manera de fer d’en Mingu

Els Escolapis desconeixien el passat d’escultor d’en Domènec i van quedar bocabadats amb els gegants que va crear. A més dels dos gegants, també va fer dos capgrossos amb forma de barrufets, que va pintar de verd (per si li reclamaven els drets d’autor). Aquella empenta inicial de les colònies el va fer tornar a creure en l’ofici i, a partir d’aquí, va reprendre restauracions, va crear noves figures i va viure una segona vida creativa que avui encara perviu als carrers i places de Barcelona.

Va restaurar figures històriques com els Gegants de la Ciutat, els de la Casa de la Caritat o els de Plaça Nova. També va crear els capgrossos macers, el Nan Cucut de Plaça Nova i fins i tot, uns gegants per al Parc d’Atraccions del Tibidabo. Entre altres obres destacades hi ha els Gegants de Santa Coloma de Cervelló, els gegants de Sant Josep de Calassanç, un drac conservat al Museu Etnològic de Barcelona o els gegantons de motxilla del barri de Sant Antoni.

En Domènec, la seva dona l’Angelina i en Montagut amb els Gegants de la Ciutat. Foto cedida

Un treball artesanal ja desaparegut

Segons explica a Cultura B Joan Carles Montagut, un dels seus aprenents, en Mingu treballava sovint amb l’ajuda de la seva dona i de gent de la parròquia. Anaven a buscar les robes a Teixits Pinent, al carrer Mallorca de Barcelona, mentre ell pensava com vestir aquelles grans figures. Les corones les feia de cartó pedra per estalviar despeses. Utilitzava perruques quan podia, però sovint pintava cabells i barbes perquè anar al Damaret resultava massa car. Comprava el cartó a València, el mateix que s’utilitza per a les falles, una tècnica avui gairebé desapareguda. Una de les seves grans singularitats eren les mans, fetes dit a dit i no amb un sol motlle, cosa que permetia molt més moviment a les figures: agafar un pergamí, una destral o altres elements, diu emocionat.

Procés de creació dels Gegants de la Parròquia de Sant Josep de Calassanç. Foto cedida

Montagut explica també amb passió com era el procés de creació al costat d’en Mingu: començaven carregant sacs de guix, netejant, polint i fent els detalls. Ell pintava els gegants amb pintura a l’oli i feia la cola ell mateix, un secret que avui s’ha perdut. Era considerat, juntament amb en Manel Casserras de Solsona, un dels darrers artesans d’aquest nivell a Catalunya. Feien autèntiques obres d’art, amb uns secrets d’un antic ofici, que havia après de grans mestres com en Lambert Escaler, amb qui en Mingu va treballar a El Ingenio. De la seva personalitat en destacava la robustesa, la capacitat d’adaptar-se als nous temps i el fet que, tot i l’edat, era capaç de moure grans escultures, conclou.

Nova imatge per als gegants

Aquest gener veurem una nova imatge d’aquesta parella gegantera. Pau Garcia, actual responsable dels gegants de les Colònies, explica l’origen de la renovació de la parella de gegants de les Colònies aquest gener: “Ja feia uns anys que teníem al cap la idea de canviar els vestits dels gegants i, afortunadament, ho hem pogut fer realitat aquest 2026…”

Imatge que han lluït fins avui dia en Tano i l’Estiveta. Foto Tristan Sadones

El disseny dels nous vestits ha anat a càrrec d’en Pau Fernández, indumentarista barceloní reconegut per haver renovat el vestuari de diverses parelles de gegants del país. La confecció l’ha feta la modista Eva Mula, mentre que la restauració ha anat a càrrec de Javier Sánchez, qui ha intervingut sobre la corona del gegant i la tiara de la geganta, així com part de l’estructura interna de les figures, per garantir-ne la continuïtat. Garcia considera que amb aquesta actuació la parella està preparada per continuar fent anys i espera que més gent s’hi sumi al seu projecte.