‘QUI DIU FOC, DIU FLAMA’ és una performance de Juana Dolores. Foto: Sala Padró
Una performance política i poètica on les paraules de Joan Brossa es troben amb la urgència del present i una obra que interroga com l’art es fa mercaderia, i com la revolta es pot neutralitzar. Així es resumeix QUI DIU FOC, DIU FLAMA de l’artista Juana Dolores, que es pot veure aquest dissabte 28 de febrer a les 19 h a la Sala Padró de Cornellà. La proposta, que compta amb el comissariat polític i artístic de Pablo Bautista Vélez, qüestiona la instrumentalització de la figura de l’artista. Es tracta d’una producció de la Fundació Joan Brossa amb la coproducció de Castillo de Diamante.
L’obra tracta en particular com la trajectòria i el treball de Brossa s’han fetitxitzat i mercantilitzat sota conceptes com ara patrimoni, memòria, avantguarda o revolta i, en general, com l’art sota el sistema capitalista és susceptible de convertir-se en un dispositiu per legitimar la burgesia i justificar l’ordre establert, desfigurant, en aquest cas, el caràcter subversiu de la proposta brossiana. La funció, per tant, tracta sobre l’apropiació, la instrumentalització i la desarticulació política que exerceix la burgesia envers la figura de Joan Brossa i la seva obra artística a partir dels poemes visuals Elegia al Che (1967) i Oda a Marx (1983), el poema La gent no s’adona del poder que té (1970), el llibre de sonets Qui diu foc, diu flama (1978 – 1984), entre d’altres.
La funció està organitzada per Poetrinquis, el grup de poesia de la sala cornellenca (recupera el reportatge aquí) i compta amb la col·laboració de la Llibreria Pati Blau, gràcies a la qual podràs adquirir el poemari signat en acabar la funció. Les entrades valen 10,5 euros i es poden comprar aquí.
Sobre l’artista
Juana Dolores (El Prat de Llobregat, 1992) és actriu, dramaturga i directora d’escena. També fa de poeta i videoartista. La seva obra sorgeix de la dialèctica entre la política i l’estètica. Actualment, les seves línies d’investigació i experimentació artístiques se centren en les potencialitats revolucionàries –agitatives i propagandístiques– de la imaginació de la revolució i en l’estudi de la feminitat, la sexualitat, el desig, l’erotisme i la pornografia.
El grup de poesia de Cornellà que té l’origen en un bar del segle XIX
