Imatge actual del grup The Blue Majer’s actuant amb tots els seus membres actuals. Foto: La Capsa
És dilluns a la tarda i, com cada setmana, a La Capsa del Prat de Llobregat es repeteix un ritual que ja forma part de la seva manera de viure: assaig setmanal, instruments preparats i moltes hores de rock a l’esquena. Són tota una institució, un grup d’aquells que amaga gans històries de totes les experiències viscudes.
Estem parlant de The Blue Majer’s, un grup nascut de la fusió de dues bandes històriques i pioneres del Prat dels anys seixanta, els The Blue Streak i els Majer’s. Parlar amb ells és com llegir un llibre d’història, però que encara s’està escrivint.
S’han fet grans damunt de l’escenari
Van començar de molt joves, i ara són els més veterans, explica en Pedro Garcia, el baix del grup, que reconeix que ja no poden parar de tocar: “És una afició que ens ve de molt joves, i ara que ens hem fet grans, no ho podem deixar. És una manera d’entendre la vida, una filosofia, això del rock.”
El seu grup està format per músics amb una llarga trajectòria que es coneixen des que anaven a l’escola: a la bateria hi ha en Rafael Garcia, de 71 anys; als teclats, en Matias Lucas, de 62; a la guitarra rítmica, en Jacinto Andreu, de 64; a la guitarra solista, en Pepe Garcia, de 78; al baix, en Pedro Garcia, de 80; i a la veu, en Manolo Ahycar, amb 81 anys. Uns anys que, encara que sigui un tòpic, ens demostren que hi ha coses a la vida que no entenen d’edats si es fan amb passió i ganes, com fan ells amb el seu veterà grup.
Actuació quan eren The Blue Streak als Tres Molinos. Hi apareixen: Domingo, Pedro, J. Bargas, Kike i Pepe. Foto cedida
Parlant amb en Pedro sobre què senten quan són damunt de l’escenari, explica les sensacions que nota: “Sento una emoció que s’envolta amb el gaudi de la cançó i la concentració de la interpretació”. I és que han d’estar molt concentrats, perquè tenen més d’un grup de fans a la seva ciutat. Només cal veure alguns dels seus vídeos dels darrers bolos per adonar-se de com la gent se’ls estima i els gaudeix cada vegada que pugen damunt de l’escenari.
Un grup de versions, però amb ànima pròpia
“Som un grup de versions, amb un repertori pensat per fer moure l’esquelet.”, diu Garcia, que afegeix que tenen un ritme especial que agrada, a més a més d’interpretar cançons i himnes que ja no sonen a tot arreu gràcies al seu repertori de versions de rock-and-roll i música pop dels anys 50 i 60. Hi tenen cançons tan populars i conegudes com Volare dels Gipsy Kings, El Rock de la Cárcel de Los Teen Tops o You Never Can Tell de Chuck Berry, unes peces que fan aixecar el públic i gaudir al més pur estil rock and roll.
Quan eren més joves i es deien The Blue Streak van tocar a molts locals mítics com La Pèrgola, Tropical o Tres Molinos, i també en molts escenaris de la Costa Brava durant molts estius. Aquells inicis no sempre van ser fàcils, però els recorden amb nostàlgia. De fet, com a anècdota divertida, expliquen que en Rafael, conegut com “el bataka”, era tan jove que l’havien de vestir amb un vestit d’home gran perquè semblés un adult. “Era menor d’edat i, en aquell moment, no el deixaven actuar”, reflexiona en Pedro. També recorden quan als anys seixanta sovint es quedaven sense components als dos grups… En aquell moment ja es van començar a fusionar. “Si faltava un músic perquè era fent la mili venia el de l’altre grup”, diu Garcia. La fusió de les dues bandes el 2010 va ser del tot natural perquè són tots amics de sempre.
El grup neix de la fusió de dues bandes històriques. Foto cedida
Encara tenen metxa per molts a anys més
Darrerament, han actuat en espais emblemàtics del Prat, com l’Artesà o a les places de Sant Jordi o de la Vila, contractats per l’Ajuntament de la ciutat per celebrar la seva Festa Major, un fet que els dona benzina per continuar endavant.
Sobre el rock al Prat, ho tenen clar: el Baix Llobregat és, per a ells, el bressol del rock de Catalunya per excel·lència, un entorn que ha vist créixer bandes, festes i una escena que encara avui consideren viva, i ells en són un exemple. En un moment en què l’escena musical més comercial està dominada per altres gèneres, el grup no té dubtes: “El rock no morirà mai”. Pot canviar el context, els escenaris o el públic, però mentre hi hagi gent disposada a passar una bona estona creuen que aquest estil no ens deixarà. I pel que perceben als seus concerts “encara hi ha metxa per molts anys més.”
De moment, no tenen cap concert a la vista, però continuen com sempre, assajant a La Capsa els dilluns al vespre, en un ritual que “els dona la vida i els fa gaudir d’allò que més els agrada: el rock i veure’ns”. Amb tot, també tenen un gran compromís amb la seva ciutat, i van allà on els demanen. Últimament, trepitgen les escoles, on visiten la mainada, els deixen tocar els seus instruments i els transmeten tota aquesta passió que tenen per la música en directe. Fins i tot, en Pepe diu que ja preparen un gran esdeveniment amb tota la comunitat educativa per celebrar la vida. Paraula de rockers.
Actuació durant la Festa Major al Prat de Llobregat, l’any 2024. Foto cedida
