Ercás tanca el cicle de dansa d’hivern que s’ha fet al Texas. Foto cedida
El Teatre Texas, a Gràcia, ha recuperat aquest hivern el seu cicle de dansa contemporània, apostant per mirades diverses sobre el cos com a eina de creació, memòria i resistència. La darrera proposta tindrà lloc el 9 de març, amb ERCÁS, de Silvia Batet.
Però abans, per aquest escenari hi han passat Montse Colomé, Francesc Bravo, o la companyia L’Esbord amb Pere Seda i Sònia Arias. Quatre propostes essències que giren al voltant de l’envelliment actiu, la identitat generacional, la relació amb la tradició popular o la transformació del cos femení.
La transformació i la resilència a través dels cossos femenins
Ara amb ERCÁS, dirigida per Batet, es posa el focus en la transformació i la resiliència a través de tres cossos femenins en constant canvi. “La peça convida l’espectador a mirar el cos des d’una altra perspectiva: no com una forma fixa, sinó com un espai viu, capaç d’adaptar-se, resistir i reinventar-se”, diuen des de l’organització.
Sense necessitat de relats explícits, aquesta obra de dansa construeix un univers visual i físic que parla de creixement, mutació i identitat. Els cossos es transformen davant del públic, passant de la fragilitat a la força, de la quietud al moviment, i generen una experiència que connecta amb qüestions molt presents en el debat contemporani, com el paper del cos femení, la pressió sobre la imatge o la capacitat de canvi al llarg de la vida.
Un llenguatge que desafia
Un espectacle que celebra el cos en totes les seves formes i etapes, i com una invitació a repensar-lo des de la sensibilitat, la llibertat i la transformació constant. Amb tot, des d’aquesta obra se celebra la seva transformació i resiliència explorant tres cossos femenins com un llenç mutable. Amb ritualitat, subtilesa i plasticitat, les ballarines Laia Camps, Anna Serra i Raquel Romero creen un llenguatge visual que desafia percepcions tradicionals, mostrant el cos com a fràgil i poderós, estàtic i dinàmic, únic i múltiple. “El desig del projecte és ampliar els límits físics i discursius del que considerem el cos humà, particularment el cos femení. Jugant amb la imaginació i investigant noves possibilitats, busquem desfer-nos de les idees preconcebudes i observar la qualitat metamòrfica i fluida de la nostra realitat”, conclouen.
Pots comprar les entrades aquí.
