Els artistes Chuso Ordi i Mercedes Pimiento. Foto: ICUB
Un dibuix publicat als noranta al diari de Nou Barris per il·lustrar un article sobre la sida i una fotografia de la pintada Cuando seas mayor no vayas a la mili. Aquest és el punt de partida de l’exposició Com un vell enemic, de l’artista visual Chuso Ordi, veí del barri barceloní de Porta (Nou Barris).
Aquesta mostra, juntament amb Una cerca que és un tempteig, de l’artista Mercedes Pimiento, donen el tret de sortida a la temporada 2026 del Centre d’Art La Capella, al barri del Raval, que és l’espai que l’Institut de Cultura de Barcelona dedica a la creació emergent. Aquest matí s’ha fet la presentació per als mitjans i aquesta tarda, a les 19 h, s’obren les portes al públic. Les dues mostres es poden visitar fins al 12 d’abril.
‘En Nou Barris pasan cosas’
En primer lloc, l’exposició d’Ordi, segurament la que resultarà més propera al públic urbà, es remunta trenta anys enrere, quan el mateix autor era un jove dibuixant de 23 anys que, després d’acabar la facultat, col·laborava al diari del seu barri, Nou Barris 9, amb il·lustracions que complementaven articles diversos. Hi va treballar fins que, poc després, va tancar la capçalera.
En la il·lustració de la qual parteix l’obra de La Capella s’hi veu un cap androgin en negatiu al centre, envoltat de vuit caps més en positiu i acompanyava els articles Sida, la experiencia gay, Enfrentar el miedo o En Nou Barris pasan cosas, dedicats a les lluites sindicals dels noranta que combatien l’estigma i el tabú respecte a la malaltia.
Com un vell enemic també rescata una fotografia feta ell per a un treball de la facultat al voltant del grafit com a eina de proclama i resistència. Ara, més de trenta anys després, Ordi fa servir el dibuix com a reflexió i com a eina per transmetre “dos terrors que han marcat tota una generació” i, de passada, llançar una pregunta: “Què ha quedat de les lluites dels noranta?”. L’artista s’aventura a respondre-la: “Jo crec que estem igual o pitjor. La insubmissió militar ja no hi és, però sí l’homofòbia”.
Ordi, un jove dibuixant de 23 anys, col·laborava al diari del seu barri, Nou Barris 9. Foto: Joana Justícia
Aquesta antiga il·lustració ha gairebé posseït Ordi i l’ha portat a fer 524 dibuixos que parteixen del cap que va pintar fa tres dècades, que ara adopta formes i significats diferents, però sempre amb un element comú, l’orella. Tot plegat per transmetre un “sentit de comunitat”. Tal com ha explicat, cada dibuix surt de preguntes que l’artista s’ha fet durant els darrers mesos. Tot i que ell defineix els dibuixos com a “abstractes”, us podem assegurar que cap deixa indiferent i obliga l’assistent a fer una volta amb el cap de 360 graus per l’Espai Rampa, on està situada la mostra.
En acabar la presentació, em fixo en un rostre que amaga una captura de Google Maps. “Això és Nou Barris, oi?”, li pregunto. “Sí, he marcat on hi havia l’antiga redacció del diari, casa meva i la paret on vaig fer la fotografia per fer evident que tot continua a prop meu”.
Finalment, l’artista ha explicat que el títol de la mostra, Com un vell enemic, prové d’una cançó que l’ha perseguit durant el procés, obsessivament: Come as you are, de Nirvana. L’autor trasllada també aquest so a la mostra, ja que se sent una versió a través de la megafonia i dona al conjunt de la sala un aire hipnòtic.
‘Com un vell enemic’, obra de l’artista visual Chuso Ordi, veí del barri barceloní de Porta (Nou Barris). Foto: Joana Justícia
Escultures amb cera d’abelles
L’altre mostra que avui s’ha inaugurat, Una cerca que és un tempteig, de Mercedes Pimiento, és un conjunt de peces escultòriques dedicades als comportaments físics de materials com la cera d’abella, la parafina i la colofònia i tracta temes com la precisió i la imprevisibilitat.
L’autora ha volgut jugar entre la mobilitat que té la cera quan es desfà i els remolins que genera i les parets sòlides de La Capella. La cera es presenta en uns recipients força grans que emeten calor i que, en contrast amb el fred de la sala (evident per la presència de jaquetes d’aquest matí) provoca unes formes canviants.
L’autora ha explicat la intenció que hi ha al darrere: “Treballar amb cera d’abella fa que descobreixis que la naturalesa té patrons imprevisibles, però que alhora podem veure en altres contextos de naturalesa”.
Una cerca que és un tempteig, de Mercedes Pimiento. Foto: ICUB
Les peces de cera que es troben a la nau central responen als cicles tèrmics d’escalfament i refredament de les resistències, mentre les escultures que trobem a les capelles laterals són cossos sòlids, creats mitjançant encofrat i que, per la mida i el pes, han estat produïdes dins mateix de La Capella.
Els encofrats utilitzats per fer les peces es poden veure a l’espai mitjà exterior de La Capella que es troba a la dreta de l’accés als Jardins de Rubió i Lluch entrant pel carrer Hospital. La presència d’aquests motlles mostra el vincle estret de les peces amb l’espai expositiu ja des del procés de producció.
16 exposicions i l’estrena d’una revista
L’acte d’avui dona el tret de sortida d’una programació que s’allargarà fins a l’octubre de 2026 i que inclou el treball de setze artistes. El jurat de l’edició del Barcelona Producció d’enguany ha estat integrat per Jara Rocha, investigadori; Marc Navarro, comissari i escriptor; Marta Sesé, comissària; Mónica Rikić, artista electrònica, i Rubén Ramos Nogueira, artista. Els projectes seleccionats per a aquesta temporada giraran al voltant de la materialitat canviant, el dibuix en moviment, la performance i la temporalitat i el colonialisme. Ja es pot consultar tota la programació al web de l’espai.
A més, durant la roda de premsa, el director de La Capella, David Armengol, ha anunciat que el pròxim mes de maig començaran a publicar una nova revista, Pedra, una col·laboració entre els serveis editorials de l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial LIO que es proposa el repte de compartir i narrar “tot el treball invisible que hi ha sobre la línia editorial de l’espai”.
Aquest matí s’han presentat les dues obres en una roda de premsa. Foto: Joana Justícia
