Còmic de l’artista palestí Khaled Jarada, que forma part de l’exposició de la Casa Elizalde. Foto: Línia Eixample
Aquest dimecres s’inaugurava a la Casa Elizalde l’exposició Còmic palestí: Veus pròpies, crit col·lectiu, que reuneix còmics de deu artistes palestins que, a través de les seves obres, ofereixen una visió alternativa d’algunes de les narratives sobre Palestina. Segons explicaven en la presentació d’ahir, les seves creacions constitueixen “un testimoni col·lectiu de resistència, identitat i vitalitat cultural”. La inauguració va incloure un diàleg entre el president de la Fundació Al Fanar, Pedro Rojo, la il·lustradora catalana Chantal Vizcaíno i el dibuixant palestí resident a París Khaled Jarada, que no hi va poder ser presencialment i va compartit el seu testimoni a través d’uns vídeos.
L’exposició, que ja ha passat per ciutats com València o Pontevedra, va néixer d’una conversa entre Pedro Rojo i Mohammad Sabaaneh, comissaris de la mostra. “L’objectiu era presentar els autors palestins com a artistes i no com a víctimes, sinó com a narradors de la seva pròpia història”, va apuntar Rojo a la presentació. Tot i que la situació a Palestina no és la mateixa que fa un any, els organitzadors destaquen que la mostra continua tenint molta vigència. En aquest sentit, conviden a veure l’exposició amb la ment oberta i deixant enrere la imatge de Palestina que plasmen els mitjans “per ser conscients d’aquesta humanitat i creativitat que els artistes palestins volen que se’ls reconegui i respecti”.
Còmic dels artistes palestins Hassan Manasrah i Shaden Abu Al Haija. Foto: Línia Eixample
L’exposició, que es podrà visitar fins al 20 de desembre, és un projecte ideat pel Saló del Còmic de València i la Fundación Al Fanar en col·laboració amb la Fundación Finestres, organitzada per l’IEMed i que compta amb el suport de la Càtedra d’Estudis del Còmic SM-UV, IEMed, Casa Mediterráneo i Casa Árabe.
“El dibuix ens dona llibertat”
En una de les seves intervencions, Khaled Jarada assenyalva que l’art és el mitjà d’expressió de molts artistes gazians perquè els permet plasmar sobre el paper emocions com la ràbia, la impotència, la por o el desconcert. També va apuntar que ser capaços de fer dibuixos i fer créixer la imaginació ha estat, en certs moments, un respir: “Com a gazians sempre pensem que estem aïllats i vivim en un altre món i els dibuixos ens permeten imaginar aquest món que no veiem des de Gaza. El dibuix ens dona llibertat”.
En el seu cas, va endinsar-se en les arts visuals a l’institut i s’ha dedicat durant molts anys a la il·lustració de contes infantils. Les seves obres giren entorn de la seva identitat personal i artística. “Vull parlar, vull explicar més i més històries i detalls de la vida diària i de les coses que vivim com a humans a Gaza”, va remarcar. Tot i la seva passió pel dibuix i la il·lustració, quan “va començar el genocidi” va deixar de dibuixar perquè pensava que l’art no tenia cap significat: “Pensava que les coses no canviarien i que no podria fer res amb el meu art, ho trobava desesperançador”, detallava ahir. Malgrat això, amb el pas del temps va canviar completament el seu punt de vista i va tornar a plasmar el que vivia i sentia sobre el paper: “El nostre art potser no aturarà el genocidi, però almenys ens ajudarà a reconstruir la nostra resistència i humanitat i, sobretot, ens recorda a nosaltres mateixos i al món que som humans”. “Parlar del nostre poble, de Palestina, de les nostres vides i, sobretot, afirmar que existim, això és el més important”, va afegir.
Jarada, que viu exiliat a París des del 2021, no ha pogut venir a Barcelona per participar en la presentació de Còmic palestí: Veus pròpies, crit col·lectiu perquè la seva germana arribava a França procedent de Gaza justament ahir, després de quatre anys sense poder-ne sortir i separada del seu germà. Coses com aquesta exemplifiquen la realitat en què viuen els ciutadans de Gaza i Palestina i els impediments de mobilitat que sovint enfronten, aspectes que es veuen reflectits en alguns dels còmics de l’exposició. Sobre aquest aspecte, l’il·lustrador considera que, malgrat les dificultats de la vida a Palestina, els dubtes sobre el sentit de continuar dibuixant i la pèrdua de la motivació o de l’esperança, hi ha una cosa que perdurarà per sempre en tots els artistes palestins: “Els sentiments cap a Palestina, el nostre estat, i la nostra ciutat, mai canviaran. Tot el que fem és per demostrar que existim”.
