Eulàlia Rodríguez, veïna de les Corts, debuta com a escriptora amb ‘El so dels timbals’. Foto cedida
Hi ha moments a la vida que cal parar màquines i canviar el rumb, sobretot quan el cos diu prou. Això mateix li va passar a una veïna del barri barceloní de les Corts que assegura que sortir del món de les vendes l’ha permès “complir un somni”: escriure un llibre.
Ella és l’Eulàlia Rodríguez, autora d’El so dels timbals (Diëresi, 2025), una novel·la ambientada en la Barcelona del futur que formarà part d’una trilogia distòpica de ciència-ficció que es desenvolupa en un món post-canvi climàtic marcat per la desigualtat i els escassos recursos naturals, especialment la llum solar.
Tal com explica l’autora, l’embrió del llibre es troba el 2020, quan va deixar la feina com a emprenedora després de molt neguit. “El salt a l’escriptura va ser forçat, vaig viure molt estrès”, detalla. Després d’un temps de pausa, va reprendre l’activitat i es va dedicar a dues de les seves passions: la pastisseria i l’escriptura. Però on ha invertit més esforços és amb l’art d’escriure, ja que després de fer diferents cursos a l’Ateneu Barcelonès amb l’escriptor i periodista Albert Lladó, aquest any ha publicat El so dels timbals. D’aquelles lliçons diu que en va aprendre la importància “de conèixer els personatges a fons i de pensar bé cada frase”.
“Us imagineu que segellen la terra?”
Un dia, i mentre ja feia aquests cursos, li va arribar la idea central de la novel·la d’una manera “molt casolana”: “Estàvem a casa fent sobretaula i parlàvem dels problemes del món, com el canvi climàtic i la pandèmia, i vaig dir en veu alta ‘Us imagineu que segellen la terra?’”.
D’aquest pensament en va sortir un primer relat que, durant tres anys, ha crescut fins a crear tot un univers literari que la mateixa editorial compara amb Avatar, Els jocs de la fam o Divergent. Així, el llibre presenta un planeta amb una escorça artificial que divideix la societat en dos mons: Kristala, la utopia lluminosa per als privilegiats, i Làmia, la ciutat soterrada condemnada a l’obscuritat perpètua amb humans que han hagut d’adaptar-se fisiològicament desenvolupant una mena de fotosíntesi.
En aquest món fictici, la llum és escassa, però, a més, hi ha un control extrem del progrés tecnològic. Durant la conversa amb Cultura B, l’autora aprofita per fer un paral·lelisme amb l’apagada del passat 28 d’abril: “Ens va fer sentir molt vulnerables i també qüestionar-nos en mans de qui estem”.
“A l’Ateneu vaig aprendre la importància de conèixer els personatges a fons i de pensar bé cada frase”
Thomas Drump o Donald Trump?
La trama se situa a Barcenova, l’antiga ciutat de Barcelona, i segueix les passes del Tristany, un jove de Kristala que pertany a la tercera generació des de la creació de la nova escorça, i l’Àsia, una noia que mai ha sortit de Làmia. La seva trobada desencadena una aventura marcada per la necessitat de canviar el destí dels condemnats a viure sense llum.
L’escriptora, a més, destaca un dels personatges clau a la novel·la, Thomas Drump, que lidera una de les empreses més riques que produeix càpsules de llum artificial. Aquest personatge i la seva avarícia són una picada d’ullet al magnat estatunidenc Donald Trump: “No m’interessa gaire aquest home, però tots sabem que vol fer un mur entre els Estats Units i Mèxic i això ningú pot negar que és una mena d’escorça artificial com la de la novel·la. A més, al llibre parlo que la gent que viu a Làmia està explotada i que fa feines que ningú vol fer, com ser jardiner o escombraire. No hi ha gaire diferència amb el que passa ara”.
“De petita volia ser escriptora i ara ho soc”
Finalment, li preguntem per què ha ubicat la història en la capital catalana futurista i diu el següent: “Soc una enamorada de Barcelona, no podia situar-la en un altre lloc”. Encara caldrà esperar uns mesos, però, per conèixer quin futur els espera als protagonistes de la trilogia.
Mentre ja pensa en el segon llibre, la cortsenca fa la vista enrere i se n’adona com ha canviat la seva vida en cinc anys: “Hi ha molta gent que fa una feina que no li agrada o una que no s’assembla a allò que volia, i jo de petita volia ser escriptora i ara ho soc, tot i que he de dir que la promoció fa patir també”, conclou.
La novel·la d’Eulàlia Rodríguez està ambientada en una Barcelona del futur. Foto feta amb IA per l’autora