El grup Richard Gili and Friends van actuar el passat 28 d’agost al Festival de Jazz de Sant Andreu. Foto: X (@jazzingfestival)
Al barri de Sant Andreu sona el jazz de Barcelona, Nova York i Berlín. Aquesta connexió territorial es diu Jazzing i es tracta del Festival de Jazz de Sant Andreu, que ha posat el punt final aquest diumenge a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. “Ha sigut un èxit: els grups locals han estat genials i els internacionals han agradat molt, sobretot els dos de Nova York”, explica a Cultura B Joan Chamorro, director del Festival i de la Sant Andreu Jazz Band.
L’edició d’enguany ha reunit els músics Jon-Erik Kellso i The EarRegulars, de Nova York i The Jungle Jazz Band, de Berlín. Quant als músics de casa, a banda de les amfitriones, la Sant Andreu Jazz Band i la Sant Andreu Dixie Band, hi han actuat bandes ben conegudes als escenaris com Ricard Gili and Friends, Joan Monné Quartet i la Jam Session formada per Campisi, Perramon i Arcarazo Quintet.
A més, el festival també ha acollit el Jazz Education Stage, una trobada internacional de músics, big bands, professors i directors que treballen amb la metodologia de Chamorro i que han ofert el concert de cloenda, el qual Chamorro celebra amb entusiasme. L’actuació és el resultat de les classes magistrals que el músic ha impartit durant quatre dies. “L’Stage serveix per ajudar a obrir portes, però al final es tracta que els músics tinguin il·lusió pel jazz”, explica.
Chamorro comenta que diversos assistents s’han mostrat interessats per entrar a la seva banda, la Sant Andreu Jazz Band, que neix de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu, d’on han sortit grans noms de l’escena jazzística catalana, com Èlia Bastida, Andrea Motis i Rita Payés. “Aquests dies hem conegut una trompetista que té 12 anys i estem pensant que entri”, detalla.
No seria una novetat que algú d’edat molt primerenca triomfi gràcies a aquesta banda. “El que els va passar a aquestes noies va ser tremendo, perquè amb el pas del temps s’ha demostrat que no es tractava del boom d’unes nenes, perquè continuen omplint escenaris”, explica.
Una actuació del Jazzing. Foto: X (@jazzingfestival)
“El Districte té poc interès perquè continuï”
Tot i l’indiscutible èxit del Jazzing, Chamorro lamenta, com ja els va passar en acabar l’anterior edició, el “poc interès que hi ha perquè continuï”. En concret, el músic apunta al Districte de Sant Andreu: “Si volen que siguem el focus internacional del jazz no poden fer com si sentissin ploure”, manifesta el director i afegeix que, l’endemà d’acabar l’onzena edició del Jazzing, no pot assegurar que se celebri l’any que ve.
El mode de subvenció actual és a través de l’Institut de Cultura i de les subvencions públiques, les quals Chamorro lamenta que arribin tard: “La gent de Nova York, per exemple, no pot cobrar passats tres mesos del festival, que és quan m’arriba la subvenció. És clar que volem fer més edicions i més en veure les cares d’il·lusió de la gent, però jo canvio d’idea quan penso que el festival afecta el meu modus vivendi“, conclou.
