Les fotos antigues de la central, protagonistes. Foto: Manifesta 15/Helena Roig
Un grup d’homes de certa edat s’amunteguen al voltant de fotografies antigues penjades a les parets. El temps ha passat, però hi ha un aire de familiaritat entre les cares joves i somrients de les imatges, amb uns irreverents cabells llargs –seguint la moda dels anys 70– i granota blava, i els homes granats que se les miren amb emoció. S’abracen i ploren recordant el passat. Són antics empleats de les Tres Xemeneies, la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs que va tancar fa 14 anys i que ara, en el marc de la biennal de cultura Manifesta 15, és escenari d’un programa d’activitats que vol reivindicar-la com un indret rellevant de la memòria col·lectiva metropolitana.
L’escena de les fotografies té lloc durant una trobada amb extreballadors de la central i els seus familiars i amics, celebrada fa uns dies a les mateixes Tres Xemeneies.
A l’entrada de la fàbrica es produeixen les primeres abraçades entre vells camarades. A l’interior, en una de les sales de l’antiga nau, hi ha les fotos històriques. Se les miren amb emoció, i els seus fills i nets –que corren per la sala amb el mòbil a les mans encuriosits–, també. Un extreballador se separa del grup per fer-se fotografies amb la seva parella en aquells racons que van recórrer durant anys, ara buits. “Hi havia molta solidaritat”, recorda, en declaracions al Línia, Ginés Romero, que va treballar-hi entre el 1975 i el 2011.
La llavor de solidaritat
A diferència d’altres indústries d’aquells anys de mogudes obreres, manifestacions i repressió, els empleats de les Tres Xemeneies tenien una feina “rutinària”, però no basada en el treball en cadena, cosa que els permetia moure’s per la planta i relacionar-se més amb els companys. “Això va ajudar molt des del punt de vista sindical”, argumenta Romero, el pare del qual també va ser treballador a la central. Té 90 anys i l’altre dia no va faltar a l’acte de record. “Va ser espectacular”, assenyala Fernando Paniagua, coordinador de Comunitats de Manifesta 15.
L’acte, batejat com Trobades a la fàbrica, s’emmarca en el projecte Memòria del Fum, una proposta de l’Associació de Veïns Sant Joan Baptista de Sant Adrià de Besòs, de la qual Romero n’és membre actiu. Aquesta, però, no és l’única entitat que ha pogut contribuir a la biennal. Sense anar més lluny, i en el marc del II Congrés d’Antigitanisme de Gènere de la Mina, fins aquest diumenge les Tres Xemeneies acullen el Museu del Flamenc Pop, iniciativa de la compositora Cathy Claret.
A més, fa poc el Manifesta va coordinar una trobada amb dones referents de la ciutat, a la qual va assistir Paqui Jiménez, la històrica portaveu dels veïns del bloc Venus, entre altres actes. “Les entitats ens han compartit les seves inquietuds per muntar les activitats i exposicions”, reivindica Paniagua, que recorda que els veïns de Sant Adrià poden accedir al web de Manifesta per obtenir una entrada gratuïta per descobrir les Tres Xemeneies per dins.
Una fàbrica que, destaca Romero, genera visions contraposades. “La gent, des de fora, hi veu el monstre que contaminava”, reconeix l’exempleat. Però, per a la gent que hi va treballar, les Tres Xemeneies són molt més. “Són solidaritat i companyonia”.
