Entre el 10 i el 13 d’octubre es projecten 25 curtmetratges dels més de 300 presentats. Foto: Rellisquín
Al barri barceloní del Poblenou se celebra aquest cap de setmana la quarta edició del Rellisquín, un festival de cinema que projecta curtmetratges de temàtica social i reivindica la memòria històrica i la vida del barri. La mostra va néixer fa quatre anys de la mà de l’entitat Taula Eix Pere IV i de diverses empreses audiovisuals de la zona i té com a seu principal l’IDEAL, el Centre d’Arts Digitals de Barcelona, on hi havia l’històric cinema Ideal que va tancar als anys 80.
Així, entre el 10 i el 13 d’octubre, el públic podrà veure en diferents espais del barri 25 curtmetratges dels més de 300 que es van presentar i que provenen d’arreu del món. L’últim dia se sabrà qui és el guanyador que opté els 500 euros.
Roger Granel és membre del comitè organitzador i, d’entre els curts inclosos, destaca els de la secció d’habitatge, una temàtica de la qual sempre reben moltes propostes. Enguany es presenten El Pisito i Isla sin techo, que es podran veure el dissabte 12 d’octubre a la tarda a la plaça de Can Felipa. “Els films no estan ambientats a la ciutat, però és que encara que Isla sin techo passi a Eivissa, retrata molt bé la idea de com de surrealista és avui dia buscar pis a tot arreu”, apunta Granel.
El festival també aborda temes actuals com la migració, amb el curt basc Lehen Saiakera (divendres a les 18.30 h) o la guerra amb The Steak. Tanmateix, el director posa en relleu la secció dedicada als curtmetratges fets per estudiants de diversos instituts del Poblenou i que es poden veure l’últim dia, diumenge, a les 18 h al MUHBA Oliva Artés.
A part de les mostres que es presenten a concurs, el Rellsiquín connecta amb el barri del Poblenou, ja que s’hi projecten obres que ressonen amb aquesta zona en constant transformació, com El nou Poble9 o La Carta, dos films que es poden veure a Can Felipa el divendres a les 19.40 h. També hi ha dues projeccions que mostren com ha canviat el panorama de la música en viu al barri. Es tracta de Musicòdrom, locales de ensayo. El adiós i el curt Garatge Club. Un escenari, 900 concerts, que es poden veure dissabte a les 21.30h a Can Felipa.
Aquests films arrelats al barri responen especialment a la voluntat activista de la mostra: “Creiem que els canvis urbanístics han de vetllar per mantenir present la nostra història, sense esborrar-la i, a través del Rellisquín, volem enfortir la consciència dels veïns i les veïnes d’aquí perquè necessitem establir sinergies que vagin més enllà del benefici econòmic”, declara Granel.
“Volem un espai com el Zumzeig o l’Auditori de Sant Martí”
“Ara mateix no hi ha cap cinema aquí que no sigui un multicine i només ens queden els Centres Cívics, que no estan condicionats per fer grans projeccions”, lamenta el portaveu del festival, que afegeix que la recuperació d’un cinema com l’Ideal és una reivindicació molt important per a entitats del barri. “Amb la transformació que està patint el Poblenou, les empreses audiovisuals reclamen que alguna de les naus que es reconstrueixen pugui ser algun dia un cinema. Volem un espai com el del Zumzeig o l’Auditori de Sant Martí”.
Una de les projeccions en una anterior edició del festival. Foto: Rellisquín
La història del nom del festival
El Rellisquín (o Rellis) és una expressió popular, un nom per referir-se als Cinemes Ideal, inaugurats el 1917 al carrer de Wad Ras, 196 (actualment carrer Doctor Trueta) i que eren un dels cinemes de barri més grans de la ciutat. L’origen de l’expressió és incert, però existeixen dues hipòtesis: la majoria defensen que abans de la sala de projecció hi havia una pista de patinatge, on la gent relliscava.
Altres, però, creuen que els que relliscaven eren els mateixos espectadors, que orinaven sense aixecar-se de les seves localitats. En qualsevol cas, aquesta paraula va formar part del vocabulari dels veïns i les veïnes del Poblenou durant molts anys. Durant 70 anys la sala va oferir projeccions de cinema i celebracions d’actes socials, polítics i culturals. El 1984 el cinema va tancar per reobrir el 1985 com a plató de televisió.
L’entrada és gratuïta i pots consultar tota la programació aquí.
