En Residència

Presentació a La Capella de ‘La barcassa, un lloc per a tothom’, de Domènec EN RESiDÈNCiA a l’Institut La Bastida (Santa Coloma de Gramenet). Foto cedida

El projecte EN RESiDÈNCiA, que agrupa estudiants de secundària i artistes, s’estén per primer cop fora de Barcelona.

Potenciar les habilitats artístiques de l’alumnat de 24 instituts públics de Barcelona, Badalona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Aquest ha estat l’objectiu de la 15a edició del projecte EN RESiDÈNCIA, que al llarg d’un curs escolar ha reunit artistes del territori i estudiants. El programa té com a objectiu que, equips d’entre 15 i 20 alumnes desenvolupin, amb l’acompanyament d’un artista i un docent, un element artístic, de totes les modalitats possibles, des de la ideació fins a la seva presentació pública. L’edició d’enguany no hagués estat possible sense la coordinació entre el Consorci d’Educació de Barcelona, el Consorci del Besòs, l’Ajuntament de Barcelona i la complicitat dels Ajuntaments de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

A Cultura B hem assistit a dues representacions que es van fer entre el 14 de maig i el 13 de juny. La primera era la de l’Institut la Bastida de Santa Coloma de Gramenet i es va exposar al centre d’art La Capella (El Raval, Barcelona) el passat 23 de maig. L’artista visual protagonista era Domènec (Mataró, 1962), el treball del qual se centra en elements arquitectònics, i que ha fet amb l’alumnat un projecte al voltant de la idea de casa. El resultat final, titulat La barcassa, un lloc per a tothom, és un moble de fusta que, a més, serà el llegat que l’alumnat de 3r d’ESO deixa al centre educatiu on ha fet la secundària.

En la posada en escena, els joves van seure als laterals de l’estructura i van explicar que havien concebut el moble a partir de la premissa “la casa de tothom”. El procés va començar amb l’estudi i anàlisi de la casa de cada alumne i després, a l’aula, van fer una pluja d’idees per grups per pensar quin tipus de moble volien construir. Finalment, i amb l’acompanyament del Domènec, van idear una estructura que té diverses funcions, com ara pensar, treballar, estudiar i llegir. A més, té les formes de l’edifici de l’institut, el qual recorda un gran vaixell varat.

En acabar la representació, vam conversar amb els estudiants Lin Linglong, Senjie Yechen, Andrea López i Aitana Jiménez, els quals, alegres, comentaven que el procés de construcció havia estat difícil, ja que havien manipulat eines que no coneixien. Per altra banda, Yechen destacava que havien encaixat molt bé amb l’artista: “Quan vaig conèixer el Domènec, vaig pensar que era com un amic, no el veia com una persona gran, sinó que li podíem explicar les nostres idees sense problema”, diu. L’entusiasme era notori entre els adolescents: “Jo ara continuaria amb el projecte, voldria fer una piscina, una casa o un jardí amb el Domènec”, deia López.

Per la seva banda, en Domènec, qui participa per segona vegada en el projecte, es mostrava satisfet amb el resultat i destacava el valor socioeducatiu d’EN RESiDÈNCiA: “Em sembla un projecte fantàstic i penso que en el context en què es troba el seu institut és on més s’ha d’insistir perquè aquestes activitats complementen el programa pedagògic i permeten treballar amb equip, lluny de la competició individual”, reflexiona.

“L’art és el vehicle de connexió”

En una altra ocasió, el 6 de juny, vam travessar el riu Besòs per conèixer el projecte final de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán al Casal de Cultura de Sant Adrià de Besòs. En aquest cas, l’alumnat de tercer d’ESO va treballar amb els artistes multidisciplinaris Rafa Castañer i Chus Portela. La presentació final era una performance que mesclava sons electrònics, projeccions audiovisuals, jocs d’ombres, pintures, grafitis i percussió. En acabar, els estudiants Edu Sevillano, Jhoel Santana i Víctor Melchor ens van explicar que la frase que posava punt final a la mostra, Hechos que nadie dice, denunciava injustícies com ara la contaminació de la platja de la ciutat o el fet que no tothom puguin tenir dret a l’educació i, concretament, a programes com EN RESiDÈNCiA, el qual valoren amb entusiasme.

En Residència obra

Espectacle ‘Hechos que nadie dice (nuestra aula en el escenario)’, de Rafa Castañer i Chus Portela amb l’Institut Manuel Vázquez Montalbán a la Casal de Cultura de Sant Adrià de Besòs. Foto cedida

Els tres alumnes explicaven que el que més els havia agradat havia estat sortir a explorar la seva ciutat, Sant Adrià de Besòs, que és el lloc on s’han criat i de la qual se senten orgullosos, tal com van demostrar amb el dibuix de les Tres Xemeneies. De fet, aquest era l’objectiu dels artistes amb qui van treballar. Castañer, en aquest sentit, expressava que volien que els alumnes connectessin amb el seu context: “Hem insistit que fessin aquest enllaç perquè és important a nivell personal i l’art és només el vehicle de connexió entre ells, nosaltres i el context”. Per la seva banda, Portela, originari de Sant Adrià de Besòs, comentava que si bé els adolescents potser encara no donen importància al vincle amb el lloc on viuen, està segur que amb el temps ho valoraran: “Jo soc d’aquí de tota la vida i m’ha fet molta il·lusió que entenguessis el territori”.

Fer un dietari del procés artístic

A part de la posada en escena, també és rellevant destacar com s’inicien i es desenvolupen cada any els projectes d’EN RESiDÈNCiA. Carles Giner, un dels coordinadors del projecte, explica que al principi cada artista ha de plantejar el “punt de partida” sobre el qual vol treballar. Un cop al curs, cada setmana es fan dues sessions: quan intervé l’artista es fa una tasca plenament artística, i quan hi ha només el professorat es reflexiona sobre els aprenentatges vinculats als objectius acadèmics del programa. Per deixar constància de l’evolució del procés, el professor del grup fa durant el curs un blog en forma de dietari.

Ara que s’han acabat les mostres de l’edició d’enguany, Giner observa l’evolució del projecte, d’inici a final. “Els primers mesos són per sincronitzar imaginaris”, comenta. I afegeix que no és fins ben entrat el curs que l’alumnat pren consciència de la rellevància del projecte i s’adona que és protagonista d’un procés creatiu en un espai cultural de la seva ciutat.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram