El filòsof i periodista cultural Eudald Espluga va presentar la conferència ‘Ser o no ser un mateix’. Foto cedida
En una societat en què s’exigeix a les persones ser felices, sovint s’obvien les estructures socials, econòmiques i culturals que els impedeixen ser-ho. D’aquesta premissa parteix el cicle Cinestèsies: cinema i pensament, que està en marxa al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc fins avui, amb l’objectiu de fer reflexionar tots els assistents al voltant del concepte de felicitat.
Cinestèsies és un cicle temàtic que, des de fa quatre edicions, converteix el centre cívic del barri en un espai de diàleg compartit. Per promoure una mirada crítica sobre els temes que travessen la societat, les jornades combinen cinema i pensament. Després de debatre, en edicions anteriors, sobre l’alta cuina, la paradoxa quàntica i l’humor, aquesta tardor el Cinestèsies ha tractat una qüestió que afecta a tothom: la felicitat.
L’obligació d’estar feliç
“És el pensament positiu una eina de control emocional que desactiva la crítica i culpabilitza qui pateix?”, es pregunten els organitzadors del cicle, que enguany ha dut el títol de La indústria de la felicitat. Per entendre millor aquesta idea, l’encarregat de donar el tret de sortida al festival va ser el filòsof i periodista cultural Eudald Espluga.
El passat 5 de novembre, Espluga va protagonitzar la xerrada Ser o no ser un mateix: com resistir l’imperatiu de ser feliços. Ell mateix descriu la felicitat com “la fantasia emocional que millor s’ajusta a les necessitats del sistema neoliberal”. Així, durant la trobada, es van abordar aspectes com l’exigència de ser feliç en l’àmbit laboral i la infelicitat com a motor de canvi.
“La classe, el gènere i el lloc d’origen determinen la possibilitat de ser o no ser feliços”, va apuntar Espluga. Per reforçar els seus arguments, el periodista va fer referència a les obres de les escriptores feministes Sarah Ahmed i Eva Illouz. Per acabar, basant-se en l’actualitat, Espluga va analitzar els llibres d’autoajuda, que “responsabilitzen a l’individu dels seus fracassos”, i el paper de les plataformes digitals, que “han implementat un imperatiu de productivitat”.
“La classe, el gènere i el lloc d’origen determinen la possibilitat de ser o no ser feliços”, explica Espluga
En línia amb aquest tema, el cicle també acull dos cinefòrums a càrrec del periodista especialitzat en música electrònica i experimental Oriol Rosell. El primer es va celebrar el 6 de novembre, quan es va projectar The Florida Project, el drama del director estatunidenc Sean Baker. A banda, avui hi ha prevista la projecció de la pel·lícula japonesa Perfect Days, dirigida per Wim Wenders.
Finalment, tres veus de l’stand-up català (Alba Segarra, Març Llinàs i Maria Rovira) van conduir ahir una taula rodona en to humorístic, on van fer ús de la ironia per riure’s de la gran obsessió del nostre temps: la felicitat.
