Els directors Fran Moreno i Santi Pujol treballant amb actors no professionals durant el rodatge de ‘Furia’. Foto cedida
L’Eric viu en un centre de menors. Intenta reconstruir la relació amb la seva mare per poder tornar a viure amb ella quan faci els divuit anys. Però, com que ella no va a visitar-lo, s’escapa per anar a casa seva. Allà descobreix que té una nova família i que ha refet la seva vida sense ell.
Aquest és l’argument de Furia, el curtmetratge guardonat amb el Premi SGAE Nova Autoria a la Millor Direcció-Realització al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2025, un reconeixement que els seus creadors, Fran Moreno i Santi Pujol, descriuen com a inesperat i emocionant: “Va ser una gran sorpresa, especialment tractant-se d’un projecte al qual li hem dedicat tant de temps, esforç i implicació personal”, expliquen.
A més a més, afirmen que aquest premi, juntament amb el reconeixement pel guió original, no només representa un èxit individual, sinó el fruit del treball col·lectiu de tot l’equip. “El cinema és un procés profundament col·laboratiu, i veure que l’esforç compartit rep aquesta acollida és una de les parts més gratificants de tot el procés”, subratllen.
Des de l’honestedat i la veritat emocional
Graduats a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), Moreno i Pujol formen un duo creatiu de directors de fotografia amb una visió molt clara: explicar històries des de l’honestedat i la veritat emocional. El seu curtmetratge de graduació, Furia, és un drama naturalista rodat en 35 mm, que explora la cerca d’un lloc que pugui ser considerat “llar” i el desgast emocional que generen les relacions familiars complexes.
Moment del curt ‘Furia on es mostra la complexitat de les relacions mare-fill, nucli de la història. Foto cedida
El projecte reflecteix la seva inquietud compartida pel cinema que busca retratar la vida de manera sincera, treballant amb actors no professionals i construint la història a partir de les seves pròpies experiències i vivències. El resultat és un relat intens, íntim i universal que connecta amb qualsevol espectador que hagi sentit la necessitat de pertànyer i de ser estimat.
La força de les interpretacions
El jurat del festival va destacar la capacitat dels joves directors de treballar amb el també jove actor principal, Eric Espín, amb pols i coherència. Els creadors recorden que el procés de càsting i assajos va ser llarg però essencial. “Ens interessa que tot respiri autenticitat i que el que passa a escena sigui orgànic dins de la història”, detallen. Per aconseguir-ho, era essencial construir una relació de confiança, no només entre ells com a directors, sinó també amb els actors. La improvisació i l’obertura a les propostes dels intèrprets van ser eines clau, aportant al curt una autenticitat difícil d’aconseguir d’una altra manera.
Eric Espín, protagonista de Furia, durant el rodatge. Foto cedida
Furia explora les relacions familiars, centrant-se en la complexitat dels vincles mare-fill. “Ens interessava retratar la relació d’un fill que busca sentir l’amor de la seva mare gairebé a qualsevol preu, i alhora el d’una mare que estima profundament el seu fill, però que no sempre sap com expressar aquest amor de manera honesta o saludable”, diuen. La història, inicialment escrita en guió, va evolucionar amb l’arribada d’Eric i la Valli, els dos actors principals, fent que els personatges guanyessin veritat i profunditat.
Segons els directors, construir la història “des d’un lloc honest” i amb una implicació emocional real permet generar empatia en l’espectador: “Al final, el curt parla d’amor, i l’amor, amb totes les seves contradiccions, fragilitats i imperfeccions és un tema universal”.
Una narrativa sensible i propera
Els creadors de Furia han treballat perquè la forma i el fons del curt vagin del bracet. La narrativa acompanya emocionalment el protagonista, donant espai als silencis, a les mirades i als gestos, sovint més eloqüents que les paraules. “Mostrar personatges que no tenen totes les respostes, que s’equivoquen i que estimen com poden, genera una veritat amb la qual és fàcil identificar-se”, remarquen.
El curt no explora el passat dels personatges, sinó un dia concret en la vida del protagonista, deixant que l’espectador construeixi les seves pròpies interpretacions i connecti amb la història des de la seva perspectiva.
Ja treballen en nous projectes
Actualment, el curtmetratge guardonat continua el seu recorregut per festivals, i pròximament estarà disponible en alguna plataforma d’streaming. Ara els directors es troben en una fase de recerca i desenvolupament de noves idees, amb un segon curt en desenvolupament i un llargmetratge en procés d’escriptura.
Fran Moreno i Santi Pujol, guardonats amb el Premi SGAE Nova Autoria als premis de Sitges per ‘Furia’. Foto cedida
L’experiència en festivals és, per a ells, una oportunitat tant professional com personal: “És molt gratificant observar com en cada context les persones reaccionen de manera diferent davant de la mateixa història i establir vincles amb altres cineastes i professionals”. Malgrat aquest reconeixement, però, alerten que els curtmetratges encara tenen poca visibilitat dins de la indústria: “És indiscutible que són un espai clau per a noves veus joves i fresques. És imprescindible millorar les oportunitats d’ajudes al desenvolupament i a la difusió de les obres curtes, també més enllà de les sales de cinema”. En aquest sentit, demanen reforçar el suport d’organitzacions amb recursos i garantir que el curtmetratge sigui considerat un esdeveniment principal i no un complement secundari.
