Magda Sió, del barri del Poblenou, en un dels assajos de ‘Per llogar-hi cadires’. Foto: Fundació Carulla
La Magda Sió és veïna del barribarceloní del Poblenou des de fa 62 anys. Una altra xifra que explica la seva vida és que fa uns dies va bufar 85 espelmes d’una manera molt especial: a dalt de l’escenari. Des de l’altra banda del telèfon, aquesta poblenovina explica a Cultura B que està immersa en la preparació de l’espectacle Per llogar-hi cadires, que s’estrena aquest diumenge 9 de novembre a la Fundació Carulla, situada en aquest barri barceloní. La funció s’emmarca en el cicle Escenaris de Llum, que va arrencar el passat 17 d’octubre i s’allarga fins al 17 de novembre.
L’obra en què treballa aquesta veïna és un encàrrec que la Fundació va fer després que la companyia guanyés la Beca Gent del Barri 2024. L’espectacle tracta el tema de la soledat no desitjada i l’objectiu és que els participants expressin el seu dol a través de la interpretació. La Magda, que és l’actriu més gran, explica la seva situació. “El meu marit està en una residència des de fa catorze mesos. Hi vaig matí i tarda i sé que no estic sola, però tens molts moments que sents un abandonament. Mai hauria pensat que podria explicar això a través del teatre”, comenta.
La direcció artística és a càrrec d’Anna López i Triana Doce, actrius de la companyia resident a Fabra i Coats, La LabOriosa, dedicada a fer espectacles que “transformen testimonis reals en situacions escèniques”. La Magda ja havia fet teatre amb elles prèviament, però, tal com diu, mai havia posat paraules a la seva soledat, un sentiment que ha viscut sobretot aquest estiu: “A mi m’agrada molt sortir i faig de voluntària a molts llocs, però a l’agost tothom del barri van anar marxant i a l’església no vaig trobar cap conegut. Em va ajudar el Facebook i el WhatsApp per estar en contacte amb la gent”.
Aquest diumenge la història de la Magda pujarà a l’escenari de la Carulla juntament amb la d’una desena més de veïns del Poblenou que tenen entre 35 i 85 anys i que provenen de la Fundació Pere Mitjans, que ofereix suport a les persones amb discapacitat, la residència Fundació Pere Relats i l’Institut Maria Espinal. López i Doce han arribat a tots ells a través d’un equip de psicòlegs i mediadors artístics.
Tal com explica Quim Rubio, cap de projectes de la Carulla, aquesta proposta i les altres set incloses en el cicle “neixen de la necessitat artística de generar esperança i llum, ja que vivim en un context social que ens fa estar amb els ànims baixos”. Escenaris de Llum és el punt de partida d’una xarxa de creadors i creadores compromesos amb el canvi social que no només exhibeixen les seves creacions a la Fundació, sinó que també utilitzen els espais durant els mesos de treball i evolució del projecte. L’objectiu és connectar artistes, institucions i públics per generar noves formes de cooperació que garanteixin l’accés i la participació cultural activa de la ciutadania.
Aquesta veïna del Poblenou explica que l’espectacle l’ha fet conèixer molts veïns del barri. Foto: Fundació Carulla
Com s’ha creat l’obra?
La Magda detalla que l’exercici que més l’ha marcada a l’hora de construir l’espectacle és quan havien d’explicar un record que primer els hagués provocat tristesa i després sensacions positives.
Ella va compartir la seva història amb el barri del Poblenou. “Vaig néixer aquí, però vam marxar quan era petita perquè els pares van trobar feina a Amposta. Més tard, vam tornar perquè el pare va passar a ser el conserge del Centre Moral. Els nens m’esperaven per jugar al carrer, però per a mi va ser estrany i trist el trencament amb Amposta”, recorda aquesta veïna, i continua el relat: “Ara, en canvi, tinc molts amics del Centre i he treballat tota la vida allà al costat, de perruquera. M’encantava la meva feina”.
El millor antídot per a la soledat no desitjada és crear xarxa, afirma la Magda. Des de la companyia que organitza l’espectacle hi estan d’acord i afegeixen que el remei és més efectiu encara si es pren a dalt de l’escenari: “Parlem de gent que de vegades no té gaire contacte físic, i per això hem fet molts jocs creatius, ja que no és un treball mental”.
La clau contra la soledat
Els elogis que la Magda fa del projecte evidencien que ha sigut un èxit i, a més, tant ella com López expliquen que s’ha format un grup d’amics fora de classe. Ara bé, per a l’equip de La LabOriosa, encara queda una pregunta a resoldre: de quina manera pot estar alerta el barri per prevenir que algú se senti sol? “No hem trobat respostes absolutes, però sí algunes claus”. El nom de l’obra, Per llogar-hi cadires, fa referència a l’element bàsic per evitar la soledat, que és la conversa i que, com diu la coordinadora, es pot fer fins i tot en un banc del carrer per acompanyar un veí.
Aprofitant l’avinentesa, preguntem a la Magda quina visió té del seu barri: “La gent es queixa molt, però la rambla és molt diferent de tota la resta, sempre hi trobes coneguts. Ha vingut gent de fora, però això és enriquidor, tothom hi és benvingut i s’han de fer activitats com les de la Fundació per conèixer-nos”.
Pel que fa a la nova construcció, ella té una opinió clara que dista de totes les crítiques al 22@: “Si vas a les Glòries és com si fossis a Amèrica i amb això trobo que hi hem guanyat”.
La majoria d’espectacles del cicle Escenaris de Llum són gratuïts i com a màxim costen 3 euros, com és el cas d’aquesta funció. Compra les entrades aquí.
L’obra s’ha construït a partir dels episodis de soledat no desitjada que han explicat els integrants. Foto: Fundació Carulla
