El Jose Luis, convertit en guerrer per Teo Vázquez. Es troba a la façana de l’Elisava Foto: Arrels Fundació
Si aquests dies feu una passejada pel centre de Barcelona, segurament us hi fixareu. Fa uns dies que, a la zona propera a les Rambles, hi han aparegut tres obres d’art gegantines que retraten tres guerrers urbans. Són les fotografies que l’artista Teo Vázquez ha fet del José Luis, la Geni i l’Arbi, tres persones que han sobreviscut al carrer i que ara són les protagonistes d’una nova edició del Visibles.
Amb aquest projecte d’art urbà, que va néixer el 2021, la Fundació Arrels denuncia novament que encara hi ha persones que viuen al carrer.
Actors urbans per denunciar l’arquitectura hostil
A partir d’entrevistes fetes amb els models, Vázquez explica a Cultura B que els ha convertit en autèntics “actors urbans” i que ha pogut treballar-ne l’estilisme i la posada en escena, amb diferents característiques que representen les seves personalitats i carregats d’elements de protecció per fer front a les adversitats del carrer. “Són guerrers, lluitadors, esportistes de les olimpíades del carrer, que fan front a tots els perills que hi ha, fent-se forts amb tot el que es troben”, explica l’artista.
Els seus retrats, carregats d’humor i dignitat, donen visibilitat a rostres sovint invisibilitzats, alhora que denuncien com la ciutat s’ha convertit en un lloc hostil per a les persones que viuen al carrer. A més, també volen donar protagonisme a les històries que s’amaguen a darrere d’aquestes persones, per posar sobre la taula que, malauradament, “tothom pot acabar dormint al carrer per diferents circumstàncies”. “Hem convertit la ciutat en un lloc hostil, ple de trampes, i tots podem acabar al carrer després de passar una mala època”, afegeix.
L’Arbi és un dels protagonistes de la nova edició de ‘Visibles’ i està situat al carrer de Sant Pau. Foto: Arrels Fundació
En la mateixa línia s’expressa la Geni, una de les protagonistes de les obres: “Al carrer no s’hi pot viure. Abans et podies ficar en qualsevol lloc a prop de les botigues i no et deien res. Però ara, a tot arreu, hi posen punxes perquè la gent no hi pugui dormir”.
Vázquez explica que amb aquests murals busquen criticar l’arquitectura hostil i la violència que hi ha a l’espai públic des de la zona zero, des del lloc on han viscut els seus protagonistes: “Cada mural està situat als llocs on els nous actors urbans van dormir, viure…”. Per exemple, explica que en José Luis dormia a prop d’on ara hi ha el seu retrat. “Amb aquests murals, les façanes es transformen en un crit contra la invisibilitat i l’estigma”, celebra l’artista.
El cartellisme per explicar històries gegants
La tècnica que ha utilitzat Vázquez és el cartellisme, o l’anomenat paste up, que consisteix a imprimir les seves fotografies en paper mat de 80 grams i enganxar-les a paret com si fos un trenca-closques. Aquesta metodologia permet a l’artista treballar amb obres de gran format, jugar amb l’arquitectura del lloc i donar més expressivitat als retrats gegantins. Aquest artista de Cadis establert al barri badaloní de Sant Roc diu que les obres s’han d’apreciar en el moment actual perquè, malauradament, tenen els dies comptats. “Es tracta d’una obra efímera que es pot deteriorar amb facilitat”, i afegeix que és molt important la tasca de documentació fotogràfica que fan aquests dies “per tal de preservar-ne la història quan ja no hi sigui i captar també tot el que passa al carrer quan veiem les obres i interactuem amb elles”.
La Geni, una autèntica heroïna retratada per Teo Vázquez i que es pot veure a l’Església de Santa Mònica. Foto: Arrels Fundació
Ruta pels murals d’Arrels
Amb aquests tres nous murals, ja en són setze els que ha pogut impulsar la Fundació Arrels per donar visibilitat a les persones sense llar. Des d’Arrels expliquen que són una eina poderosa perquè la ciutadania reflexioni des del carrer, l’espai on viuen aquestes persones, a través d’unes peces d’art que representen també les més de 1.500 persones que actualment viuen, segons la fundació, als carrers de Barcelona.
Per això, conviden tothom a participar en una ruta de sensibilització que recorre tots els murals del projecte, incloent-hi els tres nous, que són a l’església de Santa Mònica, a la plaça del Teatre (al costat de la Rambla) i al carrer de Carretes, a la cantonada amb el carrer de Sant Pau.
Cada mural incorpora un codi QR que permet conèixer el relat complet de la persona protagonista i entendre com ha hagut de lluitar contra la normalització del sensellarisme i els obstacles que afronta cada dia. Podeu descobrir totes les seves històries aquí.
El fotògraf Teo Vázquez, en una grua per fer la instal·lació del mural dedicat a l’Arbi, al carrer de Sant Pau. Foto: Arrels Fundació
