El col·lectiu Slowcurt, format per quatre barcelonins, organitza aquest festival des de fa tretze anys. Foto: La mida no importa
Mauri Serrado, veí de l’Eixample de Barcelona, feia vint anys que treballava al sector bancari i un ERE el va obligar a marxar de l’empresa. “Com que el que m’apassiona és el cinema, vaig anar a l’ESCAC a estudiar-ne”, explica un dels membres de l’equip de La mida no importa, el festival internacional de curtmetratges que se celebra entre els dies 16 i 18 de gener a l’Ateneu del Raval i a l’Auditori Meier del MACBA.
Amb tot, aquest cinèfil de seguida va entrar al col·lectiu Slowcurt, format per quatre barcelonins, que organitza aquesta mostra de curtmetratges des de fa tretze anys de forma voluntària. El funcionament és el següent: al mes de maig obren una convocatòria oberta on s’hi poden presentar curtmetratges que durin menys de deu minuts. “Volem fer evident que l’experiència de mirar un curt pot ser també impactant i que fer un festival amb aquest format no és cutre”, reivindica Serrado.
A més, per a ells és clau defensar que hi ha grans peces audiovisuals fetes amb poc pressupost. De fet, rebutgen els curts comercials: “Ens n’han presentat de dirigits per directors de renom com Paco León o Juanma Bajo Ulloa i hem dit que no, perquè preferim el d’un xaval que acaba de sortir de l’escola de cine i que està fet amb il·lusió”, explica.
Salvant les distàncies, aquest any s’hi presenta el curt Tots els meus colors, que es podrà veure a la sessió inaugural del dia 16 a les 19h a l’Ateneu, i que tracta sobre una nena que perd tots els seus colors després que mori la seva mare. Es tracta d’una peça de la productora del barri de Gràcia I+G Stop Motion. És el cinquè any que hi participen i, de fet, el 2018 van guanyar el concurs amb el curt Cavalls morts.
Anna Solana és una de les sòcies de l’empresa juntament amb Marc Riba. Tal com explica, festivals com aquest per a ells són imprescindibles: “Cal reivindicar el format del curt perquè a vegades la gent ho veu com un pas previ al llargmetratge”. En contrapoosició, explica que ells han aconseguit “sobreviure fent això” i que mostres com La mida són “el seu moment d’exhibició normal”, tot i que els agradaria que a les sales de cine també projectessin curts “com passava als setanta”.
Des de l’Ateneu del Raval
Serrado detalla que tot plegat va començar com una activitat de barri que se celebrava a l’Ateneu del Raval. “Estava fet per la mateixa gent del barri, però el segon any ja van pensar que volien alguna cosa de primer nivell”. Avui dia, aquest cinèfil creu que la mostra de curts reflecteix com “al Raval conviuen llocs tan canalles com l’Ateneu i una institució més elitista com el MACBA” i afegeix que “algú criticarà que algunes projeccions les fem en aquest segon lloc, però és que és gratuït anar-hi”.
A més, explica amb orgull que aquest any el jurat està format per la fotògrafa de cinema i promotora cultural Agnès Blot, el crític Àlex Gorina (ex presentador de La finestra indiscreta de Catalunya Ràdio) i Agus Izquierdo, que escriu sobre cinema a Núvol. “Estem orgullosos que vinguin a fer de jurat i ens fa pensar que per molt que sigui un festival de barri no vol dir que tingui menys nivell”. L’últim dia, doncs, s’anuncien els curtmetratges guanyadors. El primer rep 1.000 euros i el segon 500.
La majoria dels curts es projecten a l’Auditori Meier del MACBA. Foto: Facebook (@lamidanoimportafestival)
“Estem en contra del verb consumir”
Tant Serrado com Solana coincideixen amb la idea que cal frenar el consum il·limitat de contingut audiovisual: “Estem en contra del verb consumir, perquè no es tracta de passar-se el dia mirant plataformes al bus, al cotxe… La cultura t’ha de remoure i aquí oferim que durant una hora llarga miris uns deu curts que no són random”, comenta el membre del festival.
Amb tot, cal destacar la feina prèvia de selecció que fan entre els quatre membres d’Slowcurt. Aquest any han rebut 400 curtmetratges provinents, entre d’altres, d’arreu de l’Estat, de França, Suècia, Argentina, i n’han fet una selecció de 53.
La sòcia de l’empresa gracienca considera que el públic hauria de valorar més aquesta cura cinematogràfica. “La gent es pregunta per què cal anar a festivals com aquests si a Youtube ja tens el vídeo, però, si hi vas, t’assegures que allò té qualitat perquè contenidors de contingut audiovisual n’hi ha molts”, conclou Solana.
Consulta el programa detalladament en aquest enllaç.