
Actuació de Blaine Reininger al LEM 2023. Foto: Ernest Abentin (Gràcia Territori Sonor)
“Cada cop és més urgent reivindicar la música per la música, sense que encaixi en la indústria ni porti a parlar de la vida privada de l’artista”, diu Pablo Selnik, flautista del projecte INHUMANKIND que actua al festival LEM, les sigles d’Encontre Internacional de Música Experimental de Gràcia-Barcelona. Per a Selnik, és cabdal cuidar la música i no entendre-la només com un producte de consum ràpid, “com si mengéssim una hamburguesa del McDonalds”.
Amb aquest propòsit naixia fa 29 anys el festival que organitza Gràcia Territori Sonor, una associació que fa activitats al voltant de la música experimental a Barcelona. L’edició d’enguany arrenca avui 4 d’octubre i s’allarga fins al 26. “Va començar amb un grup d’artistes que, tot i que tenien trajectòria, van crear aquesta plataforma de música experimental perquè els costava sortir dels espais petits i volien, i és el que encara fem, fer de pont entre les sales petites i els grans festivals, com el SonicBlast o el Sònar”, explica Aleix Salvans, director artístic del festival.
El LEM 2024 ofereix un programa eclèctic i arriscat, que va de l’ambient i el punk a la lliure improvisació i el live coding (codificació en directe) amb una trentena de propostes que mostren la transversalitat de la innovació en la música i l’art sonor. Una de les actuacions és la d’INHUMANKIND, que es podrà veure el dimecres 9 d’octubre (19.30h) a l’església de Sant Joan de Gràcia. Darrere d’aquest nom hi ha Pablo Selnik (flauta travessera) i Àlex Reviriego (contrabaix), que ofereixen música contemporània, jazz d’avantguarda i metall extrem. El grup ja acumula dos àlbums i en aquest concert presentaran l’últim, Self-Deification. La formació ja ha portat en més d’una ocasió la seva música “sense límits” al LEM, el qual entenen com un espai de “resistència contra la música que ens volen entaforar”.
Les dificultats de la música en viu a Barcelona
Salvans explica que el festival cada any aposta per donar espai tant a artistes consolidats, locals, com internacionals que provenen d’una dotzena de països. “Portem artistes de fora que normalment no venen a Barcelona perquè el sistema de contractació en sales és difícil”. Una altra dificultat que han detectat al llarg dels anys és actuar en sales petites: “Ara és més senzill fer-ho en equipaments públics (com el Centre Cívic La Sedeta), però abans els nostres músics tocaven al Cafè del Sol. El mercat va així i, o han desaparegut els locals o estan en altres mans”, expressa. Un espai que, per exemple, ha canviat en els darrers anys i que Salvans celebra que formi part del LEM és LaKontra, situat a la plaça del Sol de Gràcia.
Un altre escenari destacat és l’Espai Jove La Fontana, on el divendres 11 d’octubre a les 20h s’hi fan tres concerts que el director artístic creu que convidaran el públic “més rockero”. Es tracta dels grups Tiger Menja Zebra, una de les bandes més destacades de l’escena experimental catalana, els Tano!, que van néixer el 2015 de les cendres de les bandes de hardcore punk Anchord i Hurricäde i també els F/E/A, les Forces Elèctriques d’Andorra, que van començar com una barreja de músics i activistes amb una trajectòria sòlida en l’escena underground de Mallorca i que ja han enregistrat diversos àlbums.
Aquest és el vuitè any que Salvans està present al LEM, però és el primer que està al capdavant de la direcció artística. Segons explica, el festival no para de créixer: “Entre l’edició del 2022 i la del 2023 ja vam tenir un creixement del 30%. Estem en un bon moment i volem continuar creixent”.
Els abonaments per a tots els concerts del LEM es poden trobar aquí.

El concert d’INHUMANKIND es podrà veure el dimecres 9 d’octubre a l’església de Sant Joan de Gràcia. Foto cedida
Festival LEM: música experimental “per buscar nous horitzons”

