Una actuació de Fanou Torracinta Quartet a l’Auditori Barradas en l’última edició del festival. Foto: Django
“Potser dic massa vegades que aquí tenim el millor jazz del món, però és que aconseguim que vinguin els Messi d’aquest estil”, diu amb orgull Albert Bello, director del Django de l’Hospitalet, l’únic festival en tot l’estat espanyol dedicat al jazz manouche. Aquest tipus de jazz no és el de trompeta i piano que probablement estàs imaginant, sinó que es fa amb corda i no amb bateria, vent i piano com l’americà.
Així, de l’11 al 17 de novembre, se celebra en diverses sales de l’Hospitalet aquest festival que naixia el 2010 com a homenatge al pare de l’estil, Django Reinhardt, guitarrista gitano que el va crear a París la primera meitat del segle XX.
Tal com explica el director, la qualitat no només ve per la rebuda de professionals internacionals: el Django no seria el mateix sense la influència de l’Escola de Música i Centre de les Arts (EMMCA) de l’Hospitalet, referent del jazz manouche i de la qual Bello n’era professor a l’inici. En aquest sentit, i si mirem la programació, el dia 13 el festival acull l’actuació de Neter Calafati, italià establert a Barecelona i alumne de l’EMMCA al Byron-Milano Jazz Club.
Pel que fa al cap de setmana, destaca l’actuació de l’alumna de l’EMMCA Maria Pascual, juntament amb el guitarrista torinés Giangiacomo Rosso i el seu trio Kind of Gypsies. Es fa a l’Auditori Barradas a les 20h.
D’entre els grups internacionals, el director destaca l’actuació de LA VERDINE, que actuen per primera vegada a Espanya. Les seves peces viatgen entre la música folk i el jazz acústic. El concert serà el dissabte a les 20h.
Bello ressalta finalment el concert de diumenge que tanca el festival al Teatre Joventut. Es tracta de The Django Orchestra, un projecte únic liderat per ell mateix i que barreja la sonoritat de la big band de jazz amb els instruments de corda clàssica i amb la guitarra manouche com a protagonista.
Visibilitzar el jazz ‘manouche’
El responsable del Django explica a Cultura B que és conscient que la majoria de noms del festival no són coneguts entre el públic general, però creu que el Django és “l’oportunitat perquè la gent conegui un gènere que està fora de l’acadèmia i en perill”. En aquest sentit, reflexiona que estils com el flamenc ho tenen més fàcil: “El jazz manouche no ha tingut la difusió del flamenc i el Django ens fa veure que tenim un jazz europeu que cal cuidar”.
Finalment, el director destaca que aquest festival pot presumir que acull uns projectes d’un nivell “absolutament comparable amb París”, i que quan venen artistes internacionals se sorprenen de la massa de gent que assisteix al festival i del fet de tenir més de 300 alumnes a l’EMMCA.
Més informació i entrades aquí.
