Pol Arazuri és un jove estudiant de cinema. Foto cedida
Amb només 17 anys, el besavi del jove cineasta santjustenc Pol Arazuri va haver d’anar al front a lluitar contra els nacionals al final de la Guerra Civil espanyola a Catalunya, quan l’exèrcit franquista ja s’apropava als municipis dels voltants de Barcelona. Tot i que no era de Sant Just i que no va ser un dels 20 veïns de la famosa Quinta del Biberó que l’any 2019 van rebre un homenatge institucional amb motiu del 80è aniversari de l’esmentada lleva, la història d’aquell joveníssim soldat ha inspirat en part el també jove director local a l’hora d’escriure el guió del curtmetratge L’última quinta.
“El meu besavi va ser membre de la Lleva del Biberó, però el curt no està basat en la seva vida”, especifica Arazuri. En aquells moments, el seu familiar estava fent el servei militar i no va ser cridat quan es trobava a casa seva, com altres joves, explica amb més detall. L’artista audiovisual té un passat familiar relacionat amb la guerra, com moltíssima altra gent. En aquest sentit, durant una conversa telefònica amb Cultura B confessa que el seu altre besavi era militar franquista.
La guerra a la família
“Per a mi el tema de la Guerra Civil sempre ha estat latent, perquè per les dues bandes de la família m’arribaven històries ben diferents. D’aquí ve el meu interès i això és el que em va motivar a investigar sobre aquest període”, reflexiona, al mateix temps que opina de manera vehement que la Lleva del Biberó és l’episodi “més cruent de la guerra”, per tot allò que comportava fer lluitar -i morir- a joves que, en paraules de l’aleshores ministra republicana Frederica Montseny “encara devien prendre el biberó”.
Per a la seva investigació, que va arrencar com un treball de recerca a l’institut, va comptar amb el suport del Centre d’Estudis Santjustencs (CES), i especialment de Juli Ochoa, que li va explicar quins van ser els principals esdeveniments que van tenir lloc a Sant Just Desvern cap al final del conflicte.
“És un xicot espavilat amb moltes possibilitats de fer alguna cosa en el camp del cinema”, diu d’ell l’historiador local Juli Ochoa
Segons ha ratificat a aquest mitjà l’esmentat historiador local i membre fundador del CES i de la revista La Vall de Verç, així com autor de nombrosos treballs d’investigació, alguns sobre aquest període de la història recent, cinc anys enrere tots dos van treballar durant diverses sessions en el decurs de les quals Ochoa li va traspassar “tot el que pensava que li podia anar bé per al seu propòsit”. “Recordo que era un xicot espavilat amb moltes possibilitats de fer alguna cosa en el camp del cinema”, comenta Ochoa, que creu que “segur que sortirà alguna peça realment bona” d’aquest projecte.
Un entre milers
“He intentat crear un personatge fictici que fos un resum de l’experiència de tots els milers de joves que van anar al front”, diu el jove director durant l’entrevista, que té lloc poques setmanes abans de l’inici del rodatge del curt, “que serà a finals de gener”, tal com ens confirma l’estudiant de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya.
També ens informa que no serà filmat a Sant Just Desvern perquè la població “s’ha modernitzat massa” i no s’escau per a una idònia ambientació de la trama. Probablement triaran poblacions rurals de les comarques de Tarragona -les Terres de l’Ebre, insinua- o Lleida, i potser també alguna antiga colònia industrial, “perquè conserven aquest aire més antic”, apunta. Això sí, assegura a Cultura B que intentaran col·laborar amb els veïns del seu poble “perquè vinguin a fer de figurants”. Segons Arazuri, necessitaran nois joves i tenen la intenció de proposar-ho a l’institut local.
No perdre la memòria
A tall de conclusió, ens comenta que tot i que es va centrar en els últims dies de la guerra al poble, tot just abans de l’entrada dels franquistes, el guió vol fer referència a la guerra de manera general i universal, no només centrant-se en un moment i en un lloc determinats.
Tot plegat, per contribuir a traspassar -i no deixar perdre- la memòria del passat al jovent actual, en la seva major part molt aliè i indiferent al drama que es va viure a Sant Just i arreu del país el segle passat, Arazuri vol tirar endavant amb recursos limitats, però força entusiasme, aquest projecte cinematogràfic.
La crida al front de milers de menors
La Lleva del Biberó va ser el nom que van rebre les lleves dels anys 1938 i 1939 de l‘exèrcit republicà durant la fase final de la Guerra Civil espanyola. Mobilitzades per ordre del president de la Segona República, Manuel Azaña, van ser cridats a files 30.000 menors d’edat.
