El Fòrum Fotogràfic Can Basté celebra la 18a edició. Foto: Cultura B
Quan parlem de les ciutats, el concepte de perifèria segurament a la majoria de la gent li evoca coses més aviat negatives. A banda de llunyania i aïllament, potser una de les primeres paraules és pobresa. Aquests qualificacions, que no tenen per què ser falses, es poden barrejar amb termes que no estigmatitzen i que ajuden a crear barris amb identitat. Solidaritat i esforç podrien ser dos exemples. Qui en pot parlar amb propietat de tot plegat, i així ho van fer dimecres al Centre Cívic Can Basté del districte de Nou Barris de Barcelona, van ser aquests quatre fotògrafs i fotògrafes: Arnau Bach, Gregori Civera, Mònica Roselló i Carmen Secanella, en el marc de la xerrada Fotògrafs a la perifèria del 18è Fòrum Fotogràfic Can Basté, que se celebra entre el 26 i el 30 de novembre.
Així doncs, l’acte va servir perquè tots quatre expliquessin els projectes que en els últims anys han dut a terme relacionats amb zones perifèriques de Barcelona. Bach, amb el llibre Linde; Civera i Secanella participant en el projecte del MACBA Una ciutat desconeguda sota la boira i Roselló formant part del llibre 16 Barris, 1000 Ciutats. Tot plegat, sota la moderació de Lourdes Delgado, fotògrafa i professora.
“Oyeee, que aquí no se puede hacer fotos”. Aquesta frase li van dir uns veïns del barri de la Marina a Gregori Civera quan estava fotografiant el patriarca de la comunitat gitana. És una de les anècdotes que Civera va explicar dimecres quan va fer un repàs al seu treball per les zones de les anomenades cases barates de la ciutat. Va retratar les del Bon Pastor, les de Can Peguera i les de la Marina. “Vaig optar per una càmera gran de plaques que t’obliga a no anar ràpid, a dialogar amb la gent que fotografies”, deia dimecres. “En aquests llocs, el carrer és gairebé una extensió de la casa. És una forma de vida que té a veure amb la que ja tenien aquesta gent quan van arribar a Barcelona”, explicava Civera.
Ciutat Meridiana: “Barri oblidat”
Després de Civera va ser el torn d’Arnau Bach, que primer de tot va fer una pinzellada sobre el treball fotogràfic que va fer entre el 2006 i el 2012 a la perifèria parisenca, un projecte que li va marcar “la vida fotogràfica i personal” i que li va donar un coneixement molt exhaustiu de les banlieues de la capital francesa, on va fer amistats. Tornant l’explicació a Barcelona, Bach es va endinsar en el projecte del llibre Linde, fet juntament amb la fotògrafa Myriam Meloni. Es tracta d’una obra que retrata els barris de Canyelles, Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, tots quatre de Nou Barris. Uns llocs amb unes històries que van “fascinar” aquest fotògraf: “A Torre Baró la gent explicava que fa molts anys a la nit construïen les parets de les cases perquè la policia no les pogués tirar a terra”. Sobre Ciutat Meridiana, va descriure el barri com “un dels més oblidats”. “Em recordava a París”, va afegir.
El debat va permetre conèixer la feina fotogràfica sobre la perifèria de Civera, Bach, Roselló i Secanella. Foto: Cultura B
Amb Mònica Roselló el gir geogràfic va apuntar cap a la Verneda i la Pau, al districte de Sant Martí. Aquesta fotògrafa va explicar que va escollir com a aliades per conèixer millor el barri un grup de veïnes que es feien dir Les Vernedes. Va ser gràcies a les trobades que va mantenir amb elles que va poder conèixer més al detall les problemàtiques que pateix aquest lloc, com ara l’augment de la conflictivitat per culpa de la droga. “És una zona on durant el dia les llums i les ombres canvien moltes vegades i això permetia tenir molt bona llum per fer fotos”, explicava Roselló. Ella es va dedicar principalment a fotografiar espais, com per exemple l’escultura en forma de mur de Richard Serra “que ningú entén ni estima”.
Per últim, Carmen Secanella va traslladar el públic, que pràcticament omplia la sala, a la Zona Franca, a l’altre extrem de la ciutat. Ella va estar gairebé dos anys fent el projecte Passejos per la Marina, “cartografiant” la zona de la Marina del Prat Vermell i tot el procés de transformació viscut els darrers anys amb la construcció de moltes oficines, d’una gran seu de la Generalitat i d’habitatge privat i social. Unes novetats que han millorat el barri, però que també l’han fet “desangelat”, i que malgrat l’arribada del metro continua sent un lloc que no acaba d’estar ben comunicat amb Barcelona. Perquè és Barcelona, però no ho és ben bé del tot.
Perifèria, una paraula gairebé maleïda
Durant el tram final de l’acte va arribar el moment de reflexionar sobre la idea de perifèria. Aquesta paraula “despectiva que va néixer des de la ciutat”, va dir Roselló. “S’ha aconseguit que tingui una càrrega negativa. És un terme equivocat i sembla que a la perifèria no hi pugui haver vida, i això és fals”, deia Bach, que va dir que precisament la cosa és al revés. “Al centre de Barcelona sí que no hi ha vida”, va afegir per contraposar-ho amb la realitat del centre de l’Hospitalet, on ell viu. “No tenim guiris, estem bé”, va afirmar aconseguint que la gent l’aplaudís i tot. Aquesta opinió sobre el centre de Barcelona també la va compartir Civera quan va dir que “no hi ha res” que li interessi fotografiar. “Al passeig de Gràcia no sabria quina foto fer. A la perifèria hi ha una ambigüitat, al centre està tot net i polit”, afegia el mateix Civera.
Per acabar, es va posar al damunt la taula, gràcies a una pregunta d’una noia del públic, si amb la fotografia hi ha el risc de romantitzar la perifèria. Un possible debat que Bach va tallar d’arrel defensant la tasca de tots quatre fotògrafs: “Qui romantitza la perifèria són la Rosalía i la Bad Gyal”. Queda clar.
L’acte va generar molt d’interès. Foto: Cultura B
Les fotos de Barcelona que no surten a les guies turístiques
