L’hort del seu avi es troba a la Gleva, a la comarca d’Osona. Foto: Judit Bou
Tomàquets convertits en models. Sembla una bogeria, però aquesta és la idea nuclear del nou treball de la fotògrafa Judit Bou. La de Tona, però resident al barri de Gràcia de Barcelona des de fa més de set anys, es va proposar fa uns mesos un objectiu inabastable: fotografiar el creixement de tots i cadascun dels tomàquets que el seu avi cultiva durant un any. Ho volia fer amb una mirada atenta i obstinada, sobre un hort ben proper i quotidià. D’aquesta manera, ha intentat desentranyar quins processos intervenen en el cultiu, quins són visibles per a l’ull humà i com els representa l’aparell fotogràfic.
Sobre aquesta gesta, Bou comenta a Cultura B, tot just després de la inauguració de la mostra al Centre Cívic de Can Basté, al districte de Nou Barris de Barcelona, que la part més difícil de tot plegat va ser entendre com funcionaven les fotografies un cop fetes: “Trobar-ne la forma, la lògica, el sentit, la relació i la coherència”.
De l’ull de la intuïció al col·lapse creatiu
Amb aquest projecte, l’artista explica que va començar a fotografiar d’una manera molt intuïtiva: “Volia fotografiar tots els tomàquets de l’hort del meu avi, tot i ser conscient que era un objectiu pràcticament impossible d’assolir”. Així, va començar un procés fotogràfic gairebé obsessiu, però alhora precís, curós i delicat, centrat en aquest petit espai de terra, sense pensar més enllà del gest mateix. “Em fixava en els detalls, els matisos, les llums, els colors i les variacions que es produïen entre les diferents estades fotogràfiques, que eren molt freqüents”, relata.
“Quan vaig completar el cicle d’un any i havia generat més de 300 fotografies en mig format analògic, vaig experimentar un moment de col·lapse”, afirma. Va ser aleshores quan l’artista va entendre que cada imatge actuava, o podia actuar, com una mena d’unitat de mesura a partir de la qual es podia construir una estructura o una cartografia detallada, amb les seves pròpies lògiques internes.
Planter de tomaqueres llestes per plantar i començar a créixer. Foto: Judit Bou
Un esforç quimèric
Les relacions entre els diferents elements, les condicions climàtiques i les intervencions de múltiples éssers vius donen lloc a una xarxa interdependent en la qual resulta difícil discernir en quin moment una substància es converteix en una altra. Amb el seu quimèric esforç de documentar tots els fruits de les tomaqueres en constant procés de desenvolupament i maduració, Bou assumeix i explora els límits de la percepció i les formes en què la fotografia intenta representar el pas del temps al voltant del procés de maduració del fruit vermell. Un fet que posa en evidència la impossibilitat del mitjà fotogràfic per abastar la linealitat del temps present que és la realitat i, com a conseqüència, tot allò que aquesta realitat abasta i suposa. “La fotografia és un instant d’un flux de temps que no s’atura; per tant, ho deixa gairebé tot a fora, ja sigui a través del que es decideix enquadrar o del moment en què es decideix fotografiar”, comenta Bou.
En aquest cas, és en els espais que hi ha entre les fotografies —és a dir, en els espais que no es poden fotografiar, els que no pot veure l’ull humà— on es troben les relacions, intervencions i evolucions, que no pot captar la càmera. Per tant, s’utilitzen els espais en blanc entre imatges per fer referència a tot allò que passa entre una fotografia i una altra.
En aquesta imatge podem veure el que s’explica de la linealitat del temps. Foto: Judit Bou
On és l’hort del seu avi?
L’hort d’on surten totes les fotos que podeu veure al Centre Cívic de Can Basté, fins al 7 de març, es troba a la Gleva, un nucli que forma part de les Masies de Voltregà, a la comarca d’Osona. Concretament, es troba en una zona entre camps, camins de carro, una granja i, a uns quilòmetres, “un polígon que, malauradament, s’ha anat expandint de manera exagerada els darrers anys”, detalla la fotògrafa.
El tomàquet protagonista de la nova exposició de Can Basté. Foto: Judit Bou
Els nous projectes de Judit Bou
Actualment, i amb el suport del premi de producció de la Biennal d’Art de Girona 2025, Bou està desenvolupant un treball que aborda els rituals i els pensaments màgics com a entitats autònomes. Rituals entesos com a conductes que algunes persones senten l’obligació d’executar per evitar possibles catàstrofes. Es mostrarà a la pròxima Biennal de Girona. A més, els pròxims mesos iniciarà una residència artística al C3A de Còrdova, on continuarà abordant aquestes temàtiques des d’un altre punt de vista i localitzades en un entorn diferent.
