Helena Vinent

L’exposició ‘Accident’ inclou peces fetes amb material tèxtils i corretges que representen cossos accidentats. Imatge: Espai 13

En aquesta notícia s’utilitza el gènere no-binari, tal com es fa des de l’organització de l’exposició.

A la sala d’exposicions Espai 13 de la Fundació Joan Miró, a Barcelona, s’hi accedeix normalment per unes escales. A partir d’aquest dimecres, però, el públic ha de trobar una altra manera per fer-ho. Això potser ens hi farà dedicar més temps del que voldríem, haurem de preguntar, demanar ajuda… “Les persones discapacitades som un accident pel sistema, fem remoure el transcurs entès com a natural i jo volia demostrar aquesta idea des de l’inici de la mostra amb la forma amb què s’accedeix a l’espai. El propòsit és posar en tensió el públic”, diu l’artista Hac Vinent.

Tot plegat, es tracta d’Accident, la darrera exposició del cicle de l’Espai 13 Ens acompanyarem quan es faci fosc, a cura d’Irina Mutt i que es pot veure fins al 19 de gener de 2025. En aquesta mostra, Vinent proposa una experiència de tensió entre l’accessibilitat i el desig de les persones discas (terme de reapropiació política del concepte discapacitat): “Es veuen els cossos discas com a llocs de patiment i per a mi és essencial reivindicar el nostre plaer i qüestionar la nostra accessibilitat als llocs, no només des del punt de vista arquitectònic”. 

Així, la mostra inclou elements que formen part del dia a dia d’Hac Vinent com a persona sorda. Tal com explica, a la sala veurem dues peces audiovisuals generades amb didascàlies, subtítols que transcriuen sons no verbals, una eina “indispensable” per a elli. També, dins de l’ascensor que el públic necessita per accedir a la sala, es pot escoltar una peça sonora que ofereix una subversió de les guies audiodescriptives tradicionals i es juga amb la confusió i el malentès.

La mostra inclou elements que formen part del dia a dia d’Hac Vinent com a persona sorda. Foto: Espai 13

“Cossos accidentats”

En paral·lel, Vinent destaca unes peces fetes amb material tèxtils i corretges que “representen cossos accidentats”, així com una part de la mostra en què hi ha unes etiquetes amb el símbol d’una persona discapacitada. Segons Vinent, no només indiquen qui pot o no accedir als llocs, sinó que “demanen que ens posicionem abans d’entrar”, provocant així, un cop més, la discriminació.

L’artista recupera a l’exposició una idea que ja havia treballat en anteriors projectes, que és el concepte de banda. Vinent defensa que cal “generar aliances entre cossos discas per reivindicar l’espai i el plaer des de l’activisme anticapacitista”. Per a elli és cabdal generar un imaginari que subverteixi el fet de pensar que “els cossos discapacitats són complaents, cohibits i sense agència política i sexoafectiva”.

A més, per a Vinent aquesta exposició no és només una mostra artística, sinó una peça més del seu procés d’empoderament com a discapacitadi. “L’art m’ha ajudat a sortir de l’armari i crec que aquesta exposició és una manera de conèixer el tema de forma irracional, més enllà de la comunicació oral o l’assaig”, conclou l’artista.

L’entrada és gratuïta, però s’ha de reservar aquí.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram